El 20 de març de 1972, ara fa just 50 anys, es clausurava l’estació de metro de Correus. Aquell dia va néixer la que possiblement és l’estació fantasma més popular de Barcelona, juntament amb l’estació -mal anomenada- de Gaudí.
A Barcelona només existeixen tres estacions clausurades de metro i, d’aquestes, la de Correus és l’única que ha conservat uns vestigis més clarament visibles. Rajoles, rètols i, fins i tot, anuncis publicitaris d’un altre temps, que amb sort es poden distingir en la foscor. Però, quin va ser l’origen d’aquesta estació fantasma?
El Gran Metro
Com ja hem explicat en altres ocasions, la xarxa de metro de Barcelona va ser construïda en els seus inicis per diferents empreses privades. L’any 1924 la companyia Gran Metropolitano va inaugurar la primera línia de la ciutat, que unia les places de Catalunya i Lesseps (trajecte que avui forma part de l’L3).
En el moment d’aquella inauguració, la companyia ja treballava en la construcció d’una segona línia. Era un ramal de la línia original que sortia de Lesseps, es bifurcava a l’estació d’Aragó (avui Passeig de Gràcia) i, baixant per la via Laietana, havia d’arribar a Pla de Palau, on es situava l’estació terminal de Portal de Mar. L’objectiu principal de la companyia era connectar el Gran Metro amb l’estació de França.
El projecte tenia previstes dues estacions intermèdies entre Aragó i Portal de Mar, situades a les places d’Urquinaona i de l’Àngel. L’estació de Correus no estava inicialment projectada perquè, de fet, l’edifici de Correus encara no existia.
Els túnels de la Reforma
A instàncies de l’Ajuntament de Barcelona, el traçat de la línia aprofitava els túnels de la Reforma. Es tractava d’un túnel doble construït pel consistori el 1913, durant l’obertura de la via Laietana, pensant en un futur ús ferroviari del subsòl.
A la pràctica, però, el gàlib d’aquells túnels resultava insuficient. Això va obligar a fer treballs de rebaix, que van topar amb el nivell freàtic. Les contínues inundacions dels túnels acabarien endarrerint les obres.
Finalment, la línia II del Gran Metro es va inaugurar el 19 de desembre de 1926, però només el tram Aragó-Urquinaona-Jaume I. Les obres per arribar fins a Portal de Mar van quedar interrompudes per problemes administratius.
La inauguració
A principis dels anys trenta la companyia del Gran Metro passava per dificultats econòmiques, agreujades pel continu descens d’usuaris del servei. Va ser aleshores quan es va reactivar la prolongació de la línia de la via Laietana, aprofitant els túnels ja construïts de la Reforma, per obrir una nova estació al costat de la flamant Casa de Correus i Telègrafs. L’edifici monumental, obra dels arquitectes Josep Goday i Jaume Torres, s’havia estrenat l’any 1929.
Amb la nova terminal de Correus el Gran Metro esperava captar nous passatgers, aprofitant la proximitat al port i a l’estació de França. Les obres van començar el 1932 i es van allargar fins a finals de 1933. Per facilitar els treballs, el tram de Jaume I a Correus es va construir amb via única.
L’estació de Correus es va inaugurar el 20 de febrer de 1934. L’acte inaugural el va presidir l’alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer, juntament amb el conseller d’Obres Públiques de la Generalitat Republicana, Martí Barrera.
La comitiva va fer un viatge d’anada i tornada entre Correus i Jaume I. La inauguració va concloure amb un refrigeri a la nova estació, que aquella mateixa tarda va obrir al públic.
Els primers fluorescents
L’arquitectura i la decoració de la nova estació eren molt senzilles, com es pot observar a les fotos que se’n conserven. Com que era de via única, es va aprofitar el segon túnel per fer-hi l’andana on els passatgers esperaven els convois. Al final d’aquesta d’andana, en un mateix nivell, hi havia el vestíbul i les taquilles.
L’estació tenia un únic accés al carrer, situat al costat de l’entrada a l’edifici de Correus, a la plaça d’Antonio López. Avui es pot veure un pou de ventilació, just on hi havia les escales d’accés de l’estació.
Durant els primers anys de la postguerra es van fer algunes obres de millora. De fet, el juliol de 1946 es va convertir en la primera estació del metro de Barcelona en instal·lar llums fluorescents. També en aquesta mateixa època es va doblar la via entre Correus i Jaume I (1942). Durant els anys cinquanta es van reformar les andanes.
Una estació fantasma
El futur de l’estació de Correus canviaria definitivament amb l’aprovació de l’anomenat Pla de Metros de 1966. Aquest projecte convertia l’antic ramal Aragó-Correus del Gran Metro en una nova la línia, la línia 4. Alhora, es preveia la seva prolongació des de Correus al Poblenou i el Besòs.
Com ja hem dit, Correus era una estació de via única i el segon túnel s’havia aprofitat com a andana. Però la prolongació de la línia va obligar a enderrocar aquesta andana i el vestíbul d’accés, per fer-hi passar les vies.
Davant l’opció de construir noves andanes i accessos a Correus, es va preferir substituir-la per la nova estació de Barceloneta, molt millor ubicada, ja que es va situar al costat de les estacions de Rodalies i de França.
Aquest seria, doncs, el final de l’estació de Correus, que va ser clausurada el 20 de març de 1972. Quatre anys més tard, el 15 de març de 1976, es va inaugurar el tram entre Jaume I i Barceloneta.
