Aquest 2024, els gegants de Barcelona celebren 600 anys d’història. L’efemèride es commemorarà amb la Trobada Nacional de Gegants, que reunirà a la ciutat a totes les colles geganteres de Catalunya. Aquesta trobada te un precedent històric força desconegut, l’any 1902, quan es va celebrar el concurs de gegants, nanos i monstros típichs de les Festes de la Mercè.
Actualment, a la ciutat hi ha més d’un centenar de gegants festius. Però, quin va ser el primer gegant que es va passejar pels carrers de Barcelona?1
La processó de Corpus
L’origen del gegants a Barcelona va lligat a la processó de Corpus Christi (literalment, Cos de Crist), una festa catòlica de veneració de l’eucaristia. Instaurada l’any 1264, no te una data fixa al calendari, perquè se celebra 60 dies després del Diumenge de Resurrecció, és a dir, als voltants de maig o juny. Avui dia, la tradició més coneguda vinculada al Corpus és, possiblement, l’ou com balla, o les catifes de flors.
Històricament, però, el moment més important del Corpus barceloní era la processó. Celebrada almenys des de 1320, és considerada una de les més antigues d’Europa i, durant molts segles, fou la festa més important de la ciutat.
Per tal d’acostar els textos sagrats al poble, majoritàriament analfabet, a la processó s’hi feien petites representacions de passatges bíblics i de les vides de sants. Va ser en aquest context on van sorgir els entremesos festius, és a dir, les figures de gegants i bèsties que avui formen part de la imatgeria de la ciutat.
Goliat, el primer gegant de la Ciutat
La primera referència dels gegants a Barcelona i a tot Catalunya la trobem a la processó de Corpus de 1424, encara que és possible que n’existissin abans d’aquesta data. Segons consta al Llibre de les Solemnitats de Barcelona, a la processó de la Catedral de 1424 hi va desfilar “Lo rey David ab lo Giguant“.2
Aquest gegant, que es pot identificar com el Goliat bíblic, havia estat pagat pel municipi i, per tant, se’l considera el primer gegant de la Ciutat. Probablement, durant la processó, s’escenificava la seva lluita amb David. De fet, una tradició similar encara es conserva en algunes ciutats de Bèlgica.
El Llibre de les Solemnitats recull moltes altres representacions a la processó de 1424, com Sant Miquel i els àngels amb espasa batallant amb diables, Santa Margarida amb el drac, Noè amb l’arca, Sant Sebastià amb els cavallets cotoners o Sant Jordi a cavall. Aquests últims formaven part dels entremesos de l’església de Santa Maria del Mar, que també va dur a la processó una representació de Sant Cristòfor, portant el nen Jesús al coll.3
Encara que no existeix unanimitat entre els historiadors, es creu que aquests primers gegants processionals no eren figures corpòries, com els actuals, sinó homes amb xanques, que desfilaven disfressats.
La primera geganta
Amb el temps, els gegants i la resta d’entremesos van anar guanyant protagonisme a la processó i la seva presència es va estendre a altres actes solemnes, com les recepcions reials. Per exemple, en la seva visita a Barcelona de 1585, el rei Felip II va ser rebut per un gegant, juntament amb altres entremesos com l’àliga, el drac i la víbria.
Progressivament, els gegants van anar perdent les connotacions religioses, canviant la representació de personatges bíblics per reis, guerrers o dames. La primera referència a una geganta a Barcelona està documentada l’any 1568 al Dietari del Antich Consell Barceloní, on consta la despesa del seu vestuari.
L’any 1601, durant les festes de canonització de Ramon de Penyafort, apareix la primera referència al popular gegant de l’església del Pi. És també el primer gegant corpori conegut, ja que la documentació especifica que era una figura de cartó i no un xanquer. Durant aquestes mateixes celebracions, també apareix documentat per primera vegada un ball de gegants al so del flabiol.
Les prohibicions
L’any 1780 Carles III va prohibir la participació dels gegants a les processons i als actes religiosos, per considerar-los irreverents. No seria fins a 1798, quan el capità general de Catalunya va aixecar la prohibició reial, que els gegants van tornar a ballar lliurement a Barcelona i, més concretament, a la Rambla, donant origen a la popular cançó del gegant del Pi.
A partir del segle XIX, la presència dels gegants es va fer habitual a les celebracions als carrers de Barcelona. No només a les festes religioses, també a les civils, com per exemple, als festejos per l’enllaç matrimonial d’Isabel II, l’any 1845, o al Carnaval. El 1851, els gegants van participar, fins i tot, en un espectacle teatral al Liceu.
Al llarg del segle XIX, als ja existents gegants de la Ciutat i del Pi es van anar sumant noves parelles de diferents parròquies de la ciutat, com Santa Maria del Mar, Sant Cugat del Rec, Sant Jaume Apòstol, Betlem o, fins i tot, alguns vinculats a entitats recreatives com la Societat del Born. En aquesta època també van aparèixer els primers gegants als pobles del pla, com els de Sant Andreu de Palomar o els de la parròquia de la Bonanova, a Sant Gervasi de Cassoles.
El concurs de gegants, nanos i monstros típichs
La consolidació definitiva dels gegants va arribar amb les festes de la Mercè de 1902. Aquell any, els regidors de la Lliga Catalanista a l’ajuntament, especialment Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch, van dissenyar un ambiciós programa d’activitats per convertir la Mercè en la gran festa major de Catalunya, amb un paper destacat de la cultura popular [→En podeu llegir més en aquest article]
A iniciativa del Centre Excursionista de Catalunya, es va convocar un concurs de “gegants, nanos i monstros típichs”. L’objectiu era reunir a Barcelona, per primera vegada a la història, els gegants i el bestiari festiu de tots els pobles de Catalunya. Com a al·licient, s’anunciaren premis “als que’s presentessin vestits amb més propietat y als més típics“.
Finalment, a Barcelona s’hi van desplaçar una cinquantena de gegants, vinguts de tot el país: Manresa, Igualada, Valls, Badalona, Vic o Lleida, que va enviar tres parelles de gegants. Olot va participar amb dues parelles i el Cap de Lligamosques i Berga va estar representada per tota la Patum. Els gegants barcelonins que hi van participar van ser els de Santa Maria del Mar, la Bonanova, la Casa de la Caritat i els gegants de la Ciutat, fora de concurs per la seva condició d’amfitrions.
La desfilada pels carrers de Barcelona estava prevista pel 26 de setembre, però es va endarrerir un dia per culpa de la pluja. El recorregut de les figures va començar al Parc de la Ciutadella, seguint pel passeig de Sant Joan, plaça Tetuan, Gran Via, passeig de Gràcia, plaça Catalunya, la Rambla, carrer Ferran i plaça Sant Jaume. La cercavila va ser un gran èxit de públic, reunint unes 60.000 persones.
El jurat, amb Miquel Utrillo i Josep Puig i Cadafalch, va concedir el primer premi del concurs a la comparsa del Castell de Santa Florentina de Canet de Mar.
Articles relacionats
Notes
- La documentació d’aquest article prové principalment dels llibres Barcelona gegantera, de Nico Alonso (2023), El llibre dels gegants de la ciutat, d’Amadeu Carbó (2011) i de Xavier Codormí (2001)
- Segons la tradició, Cristòfor de Lícia era un gegant cananeu, que va ajudar l’infant Jesús a travessar un riu.
