Les festes de la Mercè de 2025 seran recordades per la reobertura de la Font Màgica de Montjuïc, però també per la recuperació de l’altra “font màgica” de Barcelona, molt més desconeguda: la Font de Manuel de Falla, al barri de Canyelles.
Com la de Montjuïc, la font màgica de Canyelles també ofereix un espectacle d’aigua, llum i so, que va quedar interromput per les restriccions que l’ajuntament va imposar durant gairebé tres anys a totes les fonts de la ciutat. Superat l’episodi de sequera, la font de Manuel de Falla va tornar a brollar el passat 26 de setembre. Alhora, ha recuperat l’espectacle musical, que es pot veure cada divendres i dissabte a la nit.
La font màgica de Manuel de Falla
La font de Manuel de Falla es troba al Parc de Serra Martí, al barri de Canyelles. Aquest espai va ser urbanitzat l’any 1994 pels arquitectes Cinto Hom i Carles Casamor, en el que era un gran descampat de més de quatre hectàrees.
El 4 de setembre de 1997, a petició del moviment veïnal, el parc de Canyelles (com s’anomenava originalment) va ser rebatejat en honor al polític socialista Josep Maria Serra Martí, que va ser tinent d’alcalde i regidor d’urbanisme des del 1979 fins a la seva mort prematura, víctima d’un càncer, el 1991.
Un any després del canvi de nom, al parc s’hi va afegir una font màgica dedicada al compositor Manuel de Falla, on l’aigua es projecta al ritme de la música. La font va ser una iniciativa de l’aleshores regidor del districte de Nou Barris, el controvertit Antoni Santiburcio. Una solució per aplacar les demandes veïnals, que des de feia anys reclamaven un espai de bany al parc de Canyelles (com l’existent a la Creueta del Coll), enlloc de l’estany ornamental que havien previst Hom i Casamor.
La font de Canyelles es va inaugurar el 28 de maig de 1998 (i no pas l’any 1994, com sovint s’esmenta erròniament a moltes webs), durant la Festa Major de Nou Barris. A l’acte inaugural hi van assistir uns 10.000 veïns. La font màgica va causar un gran entusiasme en un barri que fins aleshores estava poc acostumat a aquests elements monumentals.
Aigua, música i llum
La font de Manuel de Falla va ser dissenyada per Pedro Barragán, arquitecte municipal del districte, juntament amb l’empresa d’enginyeria IMEs. Està formada per una plataforma rectangular d’acer que s’eleva uns vint metres sobre la basa i on es distribueixen una sèrie de sortidors que permeten projectar l’aigua amb diferents formes, alçades i colors, de forma sincronitzada amb la música.
El conjunt es completa amb dues grans roques volcàniques de la Garrotxa. Les pedres van ser portades per l’escultor Naxo Farreras, que volia esculpir-les in situ per fer un monument a María Ángeles Rivas, desapareguda líder veïnal de Canyelles. Aquesta proposta artística, però, sembla que no feia el pes als veïns i, finalment, Farreras va optar per una estàtua de ferro colat d’una balladora flamenca, batejada amb el nom d’Alegrias. Les dues roques, que ja eren al parc, van quedar col·locades a l’estany de la font màgica.
L’any 2014 les roques es van pintar de color gris, en una polèmica restauració de la font. També es van canviar els llums per LEDS i es va introduir un sistema de control remot per sincronitzar l’espectacle de llum, aigua i música. Posteriorment, però, la font va quedar fora de servei a causa de la prolongada sequera.
