El 22 de setembre de 1962, ara fa 60 anys, El Corte Inglés obria els seus primers magatzems a Barcelona. La inauguració, que es va emmarcar dins els actes de les festes de la Mercè d’aquell any, va anar acompanyada d’una cantada dels Cors de Clavé. L’arquebisbe Gregorio Modrego va beneir el nou establiment, que originalment ocupava un edifici de deu plantes a la banda nord de la plaça Catalunya.
Amb el temps, els grans magatzems s’anirien cruspint tots els edificis veïns, fins a arribar a ocupar gairebé mitja illa de cases. Un mastodont que, possiblement, és l’edifici més impopular de Barcelona.
La Casa Girona
La primera víctima de El Corte Inglés fou la Casa Girona, que des de feia gairebé un segle havia ocupat el número 14 de la Plaça Catalunya. Projectada l’any 1863 pel mestre d’obres Felip Ubach, per encàrrec de l’industrial i banquer Ignasi Girona i Agrafel, era un dels edificis més antics de l’Eixample. Anterior fins i tot a l’existència de la plaça Catalunya, que no figurava al primitiu projecte de Cerdà.c
L’edifici fou la seu del Círculo Ecuestre entre 1907 i 1925. Posteriorment, hi va passar la Societat de Caçadors. El 1936 s’hi va instal·lar el Círcol Artístic, que durant la Guerra Civil, sota el nom de Casal de la Cultura de Barcelona, va acollir l’exposició antifeixista “7 mesos de guerra“, organitzada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat. En els primers anys de la dictadura va obrir als baixos el Rigat, una popular sala de ball i restaurant.
L’any 1960 l’ajuntament va autoritzar la construcció dels grans magatzems en aquest solar, i en el veí de la ronda de Sant Pere, 4-6. El projecte aprovat, obra dels arquitectes Luis Blanco Soler i Lorenzo García-Barbón, constava d’una doble “fachada singular”, segons definició del consistori porciolista. Si bé l’edifici de la plaça Catalunya, 14 es va inaugurar l’any 1962, l’ampliació de la ronda de Sant Pere va trigar quatre anys més.
Les veus crítiques contra el nou establiment van aparèixer ben aviat. Com Néstor Luján, que va qualificar-lo de “fúnebre mausoleu.” Lluís Permanyer atribuiria el rebuig a tres raons: per grans magatzems, per venir de fora i per l’edifici.
De la Casa Vicenç Ferrer al mur de la vergonya
Al xamfrà de plaça Catalunya amb la ronda Sant Pere, entre els dos edificis de El Corte Inglés, va quedar encaixada la Casa Vicenç Ferrer. Construïda l’any 1915 per l’arquitecte Salvador Vinyals, en substitució d’una finca anterior —la Casa Miquel Buxeda—, va rebre una menció d’honor al concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament. L’any 1919 es va ampliar per la banda de la plaça Catalunya, enderrocant la finca del número 13, la Casa Jaumandreu.
Històricament l’immoble va tenir ús hoteler. Primer va acollir la Pensió Nowé, coneguda popularment com la Casa Belga, i posteriorment l’Hotel Victoria. Als baixos hi havia la farmàcia i drogueria del doctor Ferrer. Obra art-déco de Ramon Puig Gairalt, també va rebre una menció d’honor al concurs d’edificis artístics, en la categoria d’establiments comercials.
L’any 1968 va començar l’enderroc de la Casa Vicenç Ferrer per donar pas a una nova ampliació dels grans magatzems. Les obres van culminar el 15 de juny de 1970, dia que es va inaugurar la cafeteria panoràmica a la novena planta.
El resultat, com totes les ampliacions del centre comercial, va generar una allau de crítiques. La nova façana de la plaça Catalunya incorporava una gran paret de granit sense finestres, batejada popularment com el “mur de la vergonya”.
El Casino Militar i la Casa Sicart
La darrera ampliació de El Corte Inglés va tenir lloc a principis dels anys noranta. L’expansió cap al carrer Fontanella va engolir la Casa Isidre Bonsoms, també coneguda com el Casino Militar (plaça Catalunya, 15) i la Casa Sicart (plaça Catalunya 17 i Fontanella, 1-3). I, encara que menys coneguda, aquesta última ampliació es va fer també pel costat nord, amb la compra de dos edificis més a la ronda de Sant Pere, 8 i 10.
La Casa Isidre Bonsoms era contigua al primitiu edifici de El Corte Inglés. Va ser construïda l’any 1870 pel mestre d’obres Pere Bassegoda i Mateu. Als seus baixos hi hagué el Banco Español del Río de la Plata, una de les moltes entitats financeres que històricament es van instal·lar a la plaça Catalunya.
Als pisos superiors hi van residir els comtes de Lavern, fins a l’any 1918, quan s’hi va instal·lar el Centro Cultural del Ejército y la Armada, més conegut com el Casino Militar. L’any 1931 els nous propietaris van reformar i ampliar la finca afegint dues plantes, projecte a càrrec de l’arquitecte Florensa.
L’any 1988 el Corte Inglés va comprar el Casino Militar per 1.290 milions de pessetes, amb l’objectiu d’enderrocar-lo i fer una nova ampliació. El projecte va ser encarregat als arquitectes Elías Torres i José Antonio Martínez-Lapeña.
La darrera de les finques que hi havia a la façana nord de la plaça Catalunya era la Casa Sicart, situada al xamfrà amb Fontanella. Probablement, aquesta fou la pèrdua més greu provocada per El Corte Inglés, pel valor arquitectònic de l’edifici, amb elements modernistes, i pel valor històric, ja que era la casa més antiga que quedava a la plaça.
L’edifici va ser enlairat el 1867 pel mestre d’obres Pau Martorell, per encàrrec d’Isidre Sicart, comte de Sicart. L’any 1903 l’arquitecte Antoni Maria Gallissà va fer una ampliació i reforma d’estil modernista. Les obres van ser completades el 1906 per Enric Fatjó, que va transformar els baixos en locals comercials, on es van instal·lar, és clar, diverses sucursals bancàries, com la Sociedad Catalana General de Crédito i el Banco di Roma i posteriorment la popular botiga de galetes Montes.
L’any 1985 l’empresari Enric Bernat, fundador de Chupa Chups, va adquirir la Casa Sicart, a través de diverses societats. Volia enderrocar-la i construir un modern edifici d’oficines d’Oriol Bohigas, un projecte polèmic que va quedar encallat. L’any 1992 El Corte Inglés, que estava fent les obres d’ampliació, va pagar 2.599 milions de pessetes per incorporar el solar, en una controvertida operació.
El projecte d’ampliació finalment va quedar repartit entre els estudis Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, encarregats de reformar la part ja existent, i MBM Arquitectes (Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay), encarregats de la part de nova construcció, resultant dels enderrocs de les cases Bonsoms i Sicart.
Els arquitectes van dotar a l’edifici d’una façana uniforme i dura, sense finestres i a base de lloses de granit. Sobre aquestes, van col·locar, a la banda del carrer Fontanella, una rèplica de l’antiga tribuna de la Casa Sicart, un pegot sense valor històric completament descontextualitzat. Un nyap que és la cirereta d’un projecte desafortuntat, per molts considerat l’edifici més lleig de Barcelona.
Els plans expansionistes d’El Corte Inglés no acabarien aquí. L’any 2004 el grup va adquirir l’edifici del carrer Fontanella, 9, i el 2007 va negociar la compra de la finca contigua, corresponent als números 5-7. Però la reticència de Caixa Catalunya, propietària de l’immoble, a vendre la seva primera seu, va frustrar el pla d’expansió dels grans magatzems. Finalment, l’any 2016 El Corte Inglés va desistir i va revendre l’edifici de Fontanella, 9, que recentment ha estat enderrocat.
