Fa uns dies parlàvem del projecte per construir habitatges en una part dels terrenys de la Fira de Montjuïc. L’operació que comporta tirar a terra el mur i les columnes que es van construir als anys vuitanta per tancar el recinte pel costat del Paral·lel.
El president del Gremi d’Hotels, Jordi Clos, va ser el primer en criticar aquest l’enderroc i, en dies posteriors, el debat va seguir a les xarxes socials. Curiosament, tothom parlava de les columnes i ningú es va fixar en l’escultura veïna, igualment amenaçada, i que sí és una obra de l’Exposició de 1929.
Dona amb nen
Les torres venecianes de la plaça Espanya són un dels vestigis més singulars de l’Exposició Internacional. Les dues torres bessones, d’estil historista, estan inspirades en el campanile de la basílica de Sant Marc de Venècia i feien de porta d’entrada al recinte expositiu. Van ser concebudes per l’arquitecte Ramon Raventós, autor també del Teatre Grec.
Originalment, Raventós va completar l’entrada amb una balustrada al peu de cada torre, que emmarcaven l’accés als palaus de Comunicacions i del Vestit, tots dos lleugerament elevats per sobre del nivell de la plaça.
Sobre la balustrada, a la part més propera a les torres, es van col·locar quatre estàtues ornamentals. Raventós va encarregar les obres als escultors Josep Viladomat, Enric Monjo i Carles Ridaura, que en feu dues.
Cada estàtua simbolitzava un dels eixos temàtics de l’Exposició. La de Monjo era una al·legoria del Comerç, la de Viladomat de l’Esport i les dues figures de Ridaura representaven la Indústria i les Arts. La darrera és l’única que s’ha conservat, encara que avui és més coneguda com la Dona amb nen, ja que representa una figura femenina amb un infant, que porta una àmfora. És una obra d’estil clàssic, esculpida en pedra artificial.
La balustrada desapareguda de la plaça Espanya
A diferència de les torres venecianes, que han arribat fins als nostres dies, les balustrades amb les estàtues va ser retirades i substituïdes per escalinates el maig de 1982, en una reforma de la plaça Espanya.
Com ja vam explicar, entre 1985 i 1988 es va dur a terme una reforma del recinte de la Fira de Barcelona. Va afectar l’entorn de la plaça de l’Univers i el sector més proper al carrer Lleida i a l’avinguda Paral·lel.
El projecte inicial, obra pels arquitectes Pep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet i Òscar Tusquets, de l’Studio PER, preveia construir una nova façana del Palau de Cinquantenari al Paral·lel. Un pòrtic amb columnes toscanes entre dos templets, que pretenia emular i donar continuïtat a la façana del Palau de Comunicacions de 1929. El pavelló nou i el vell s’havien de comunicar per un pont elevat de ferro, sobre una porta d’entrada a la Fira.
D’aquest projecte finalment només se’n va fer un dels templets i la columnata, sobre el mur que tanca el recinte pel Paral·lel. A l’altre extrem del mur, a la cantonada amb el carrer Lleida, en un racó desangelat, es va col·locar l’estàtua de les Arts de Ridaura. Probablement, rescatada d’algun magatzem municipal.
Els arquitectes van aprofitar per recuperar també El Forjador de Josep Llimona, rèplica d’una estàtua emblemàtica de l’Exposició. Li van trobar un destí més lluït, a la plaça de l’Univers.
On són les escultures perdudes?
Les altres estàtues de la plaça Espanya, la de Viladomat, la Monjo i l’al·legoria de la Indústria de Ridaura, mai van aparèixer.
Ara com ara, les tres figures estan oficialment desaparegudes. Però hi ha qui sospita que algun capitost del tardofranquisme va aprofitar per endur-se-les al jardí del seu xalet particular.
La Dona amb nen és l’única que supervivent. Lluny dels focus, ara passa desapercebuda. Solitària i oblidada en un racó, espera que, si el projecte de la Fira tira endavant, algú se’n recordi d’ella i li trobi un nou destí, una mica més agraït.
Excel.lent article. Felicitats
Moltes gràcies!