Al carrer de Nàpols, 128, hi ha un dels edificis més curiosos del barri del Fort Pienc. Una gran nau industrial abandonada, amb una façana de tessel·les verdes, que difícilment passa desapercebuda. L’edifici, que actualment està en procés d’enderroc, va ser l’antiga factoria d’Eucort, on es van fabricar els primers cotxes en sèrie del país.
Eusebi Cortés, fundador d’Eucort
Aquesta història té un protagonista amb nom propi: Eusebi Cortés. Seves són, precisament, les sigles que donarien nom a l’empresa Eucort. Cortés va néixer l’any 1912 a Bot, un poble de la Terra Alta. El 1936 es va traslladar a Barcelona, on es va dedicar als negocis relacionats amb el transport i el comerç.
Durant la Guerra Civil va ser empresonat i enviat a camps de treball republicans. Acabat el conflicte, va iniciar diverses aventures empresarials, afavorit pels seus contactes amb el nou règim. Especialment, amb Ramón Serrano Suñer, concunyat del general Franco.
Cortés era el que avui en dirien un emprenedor. El seu gran somni era aconseguir la fabricació en sèrie de turismes a bon preu —el que aleshores s’anomenava cotxes populars—, cosa que mai s’havia fet a Catalunya. Amb aquesta finalitat, va comprar totes les patents, projectes i permisos de Nacional Sitjes, un fabricant de cotxes fundat el 1935 per Antoni Sitjes, que no havia pogut reprendre l’activitat després de la guerra. El 7 de juny de 1945, Eusebi Cortés va fundar l’empresa Automóviles Eucort.
La fàbrica del carrer Nàpols
Cortés va adquirir la fàbrica de carrosseries de Mateu Marrugat, situada al carrer Nàpols, 124 (actual 128), juntament amb la seva maquinària i plantilla. Abans de la Guerra Civil, l’entorn del passeig de Sant Joan i la Sagrada Família era un petit Detroit barceloní. S’hi van instal·lar múltiples empreses del sector automobilístic, com la pionera La Cuadra (passeig Sant Joan, 54), Elizalde (passeig Sant Joan, 149) o General Motors (Mallorca, 433, l’actual mercat de la Sagrada Família).
A la mateixa illa de cases, Cortés va comprar també els tallers de reparacions Pujol, amb entrada per Sicília 131, unint aquesta nau amb la de Carrocerías Marrugat. En total, un solar de més de 5.000 metres quadrats, on va aixecar la fàbrica d’Eucort. La planta baixa es va destinar a les cadenes de muntatge i l’exposició de vehicles. Al primer pis hi havia les oficines i a l’àtic els despatxos de gerència i direcció.
Els cotxes d’Eucort
Eusebi Cortés va contractar un enginyer procedent de l’empresa alemanya Auto Union, l’actual Audi, amb qui dissenyaria un senzill utilitari. Una berlina de quatre portes, amb motor bicilíndric de dos temps, inspirat en els models dels anys trenta de DKW. L’automòbil es va presentar a la Fira de Mostres de 1946 amb un gran impacte. Era el primer turisme que es fabricava a l’Estat després de la Guerra Civil, tota una fita en temps d’autarquia.
A la Fira de 1947, Eucort va presentar una nova versió del seu Turismo, l’anomenat model Rural, popularment dit Rubia, per la seva carrosseria de fusta, tipus woodie. Aquell any, la marca va començar a vendre a la resta de l’Estat i el 1948 va signar un contracte per exportar els seus cotxes a l’Argentina. Un any més tard va llançar al mercat la nova gamma de models Victoria, amb motors de tres cilindres. També es van presentar uns pioners monovolums negres i grocs, destinats a servei de taxi, que no s’arribarien a comercialitzar.
L’assalt dels maquis
L’any 1949 Eucort tenia 900 treballadors en plantilla. A més de la fàbrica central, disposava de tres tallers auxiliars, una vintena de concessionaris i una sucursal a Madrid. L’empresa semblava viure el seu moment més àlgid, però els deutes començaven a acumular-se.
Els motius del fracàs econòmic d’Eucort foren diversos. D’una banda, l’empresa mai va assolir les xifres de vendes ni de producció previstes. Cortés aspirava a fabricar cinquanta vehicles al dia, una xifra molt allunyada de la realitat, que mai va superar les dues unitats diàries. A la lenta producció, lligada a l’escassetat de matèries primeres de la postguerra, s’hi sumava la baixa qualitat d’aquests materials. Els cotxes d’Eucort s’espatllaven sovint, guanyant-se la fama de vehicles poc fiables.
La delicada situació de l’empresa es va agreujar arran d’un robatori, l’agost de 1949. Un grup de maquis, encapçalats per Josep Lluís Facerías, van assaltar la fàbrica del carrer Nàpols, enduent-se un botí de 100.000 pessetes.
La competència de la SEAT
Des de la constitució d’Eucort, Eusebi Cortés havia confiat en rebre un suport econòmic del govern. Però les ajudes que mai va arribar, malgrat les seves reiterades peticions. Fins i tot, va entrevistar-se amb Franco, a qui va regalar un cotxe, en un intent de guanyar-se el seu favor. Tampoc va servir de res la intercessió personal del cuñadísimo, que ja havia perdut tota la seva influència.
En aquell moment, la Dictadura estava posant en marxa la SEAT, una empresa per fabricar utilitaris en sèrie, però controlada directament pel règim, a través de l’Instituto Nacional de Industria (INI). Per tant, el govern franquista no tenia cap interès a donar suport a projectes privats com Eucort.
El final d’Eucort
Finalment, Eucort va fer fallida el gener de 1950. Dos antics treballadors de l’empresa, Àngel Gill i Vicens Fulleda, van fundar la companyia Autonacional. Van obrir un taller al carrer de València, 127-131, on van muntar, artesanalment, els últims vehicles amb marca Eucort. Posteriorment, Autonacional passaria a fabricar els populars microcotxes Biscúter.
L’any 1951 la factoria d’Eucort va passar al fabricant de furgonetes IMOSA, que el 1953 es traslladaria al País Basc. La maquinària i el local van acabar embargats pels bancs creditors. La nau del carrer Nàpols va passar a mans de Joan Capó, industrial de la metal·lúrgia, cunyat de l’alcalde Miquel Mateu —Mateu dels Ferros— i fill de Damià Mateu, fundador de la Hispano-Suiza. Posteriorment, s’hi van instal·lar els magatzems de ferro Furquet, empresa que va tancar a finals dels anys setanta.
Per la seva banda, Eusebi Cortés va continuar l’activitat empresarial a la Bordeta, fabricant les motocicletes Ardilla, negoci que va compaginar amb d’altres tan dispars com l’elaboració de llet d’ametlla o la producció de pel·lícules de cinema. Va morir a Barcelona el 1993.
Dels automòbils a l’ambulatori
L’any 2020, en ple col·lapse sanitari per la pandèmia de la Covid, es va anunciar la construcció del nou Centre d’Atenció Primària Fort Pienc, un equipament llargament reivindicat, juntament amb una promoció d’habitatges públics. L’emplaçament escollit va ser el solar de l’antiga fàbrica Eucort, que duia molts anys abandonada. El projecte també afectava a l’edifici de la cantonada Nàpols-Gran Via, l’antic cinema Tetuan, reconvertit els darrers anys en bingo.
L’estiu de 2022 van començar els treballs d’enderroc, endarrerits per la retirada de l’amiant a la coberta. El projecte del futur CAP preveu mantenir part de la façana de l’antiga fàbrica del carrer Nàpols. Es calcula que al llarg dels sis anys d’activitat d’Eucort, d’aquesta factoria van sortir un miler de cotxes. Avui només se’n conserven unes poques unitats, convertides en objecte de col·leccionista.
