La paraula huracà fa referència a un fenomen meteorològic que normalment associem al Carib o als Estats Units. Però el 22 de febrer de 1915, ara fa 110 anys, Barcelona també va partir els estralls d’un huracà, segons el va definir la premsa de l’època. Va ser un dels temporals de vent més violents que es recorden a la ciutat. Un cicló que va tombar parets, xemeneies, arbres, fanals i, fins i tot, tramvies, deixant un rastre de mort i destrucció.
Vents de 180 km/h
El febrer de 1915 va ser molt ventós a Barcelona. El dia 20 d’aquell mes, la ciutat ja va ser sacsejada per ventades violentes, que van fer caure arbres, tanques i pals telegràfics. El 22 de febrer, però, Barcelona es va llevar un cel serè, que semblava indicar el final del temporal. Però a partir de les 10 h del matí, unes ratxes de vent, cap cop més intenses, van començar a assotar la ciutat. Fins al punt que, a les 11.45 h, es va trencar l’anemòmetre de l’Acadèmia de Ciències i Arts, perquè la força del vent va superar el límit de l’escala de velocitat que podia marcar l’aparell.
Segons els registres de l’Observatori Fabra, el 22 de febrer de 1915 el vent va superar els 180 km/h. Una velocitat que se situaria al nivell 12, la màxima força a què pot arribar un huracà en l’Escala de Beaufort. Per posar-la en context, la dada supera amb escreix qualsevol registre dels últims quaranta anys, com els 109 km/h del temporal Glòria o el rècord de 133 km/h de la llevantada del 15 de novembre del 2001.
Els efectes de l’huracà
L’huracà va provocar nombrosos incidents, enduent-se d’una revolada persianes, baranes i teulades. La fúria del vent va esmicolar els vidres de finestres i aparadors. També va arrencar arbres i va fer tombar moltes parets. Al carrer Casanova, el vent va arrencar la tribuna sencera d’una façana, que va sortir volant.
Algunes construccions van col·lapsar, sobretot les estructures de fusta com barraques, coberts, quioscos o colomars. En aquest sentit, un dels punts més afectats va ser el Paral·lel, on van caure diverses guinguetes. Alguns teatres, com el Condal, van quedar gairebé destruïts. Al costat de l’ajuntament, es va desplomar el colomar d’un terrat, que va caure a la plaça Sant Miquel.
A la plaça Catalunya, un dels anuncis lluminosos va caure sobre diversos vianants. Al carrer Mallorca, 84, es va ensorrar el magatzem de l’empresa de Construcciones i Pavimentos, ferint mortalment una dona que passava pel carrer. El cicló també va bolcar carros i, fins i tot, un ripert (un òmnibus tirat per cavalls), que circulava per la ronda Sant Antoni, deixant malferits els passatgers.
Fàbrica ensorrada
Gràcies a la premsa de l’època, que va donar força detalls dels ferits, sabem que un bon nombre de víctimes van ser vianants atrapats per la caiguda de murs i tanques, que aleshores eren força habituals a l’Eixample, encara en construcció. L’impacte d’objectes arrossegats pel vent, com teules o baranes, també va provocar molts traumatismes i fractures, en alguns casos mortals. Segons algunes fonts, el pas de l’huracà va deixar 15 morts i desenes de ferits.
Un dels accidents més greus es va registrar a Sant Andreu de Palomar. A la fàbrica de tints de seda de Julio Font, al carrer Ramon Batllé (aleshores Aristòtil), hi van morir dos obrers en caure la xemeneia sobre la teulada de l’edifici. A l’Eixample, la ventada va tombar la xemeneia d’una indústria de gomes, al carrer Nàpols amb la Gran Via de les Corts Catalanes, sense víctimes. A Sants, el cicló es va endur el sostre d’algunes fàbriques com la Serra i Balet, del carrer Begur, o la Unió Vidriera Espanyola, del carrer Andalusia.
Al port, on es va suspendre l’activitat, es van viure moments de tensió, quan un vapor va trencar les amarres. Propulsat per l’onatge, va estar a punt d’abordar el transatlàntic Reina Victòria Eugènia, però la intervenció dels pràctics portuaris va evitar la col·lisió. Els remolcadors van actuar per rescatar moltes barques que van sotsobrar.
La ventrada va inutilitzar diverses línies telefòniques i va provocar talls al subministrament elèctric. Amb el pas de les hores, la intensitat del cicló va disminuir però, tot i això, el 23 de febrer encara es van registrar fortes ratxes de vent.
Danys a la Catedral
Una de les imatges més icòniques que va deixar el pas de l’huracà va ser el fanal modernista partit per meitat al passeig Lluís Companys (aleshores Saló de Sant Joan). Ben a prop, es podia veure una de les taquilles del Palau de Belles Arts, arrossegada diversos metres per la força del vent.
El vendaval va provocar nombrosos danys patrimonials. A Horta, el vent va arrencar el campanar del temple de la Congregació per a la Propagació de la Fe, del carrer Santes Creus. Fins i tot la façana de la Catedral va patir els estranys de la ventada. Segons explica el diari «El Diluvio»: “trozos de la cornisa cayeron con estrépito en la plaza de la Catedral”. Com a curiositat, afegeix que “como aquel sitio no es muy concurrido, no se registraron desgracias personales”. Avui, probablement, el resultat hauria estat molt més tràgic.
