La Colònia Castells i la memòria dels passatges

L’octubre de 2010 les excavadores van entrar per primera vegada a la Colònia Castells. Un entramat de passatges estrets i casetes baixes, entre els carrers Entença, Taquígraf Serra, Equador i Montnegre, que la piqueta va esborrar del mapa.

Ara, dotze anys després, les màquines han tornat per eliminar els últims vestigis d’una de les barriades de cases barates més importants de Barcelona. L’Ajuntament hi ha projectat un parc, on es diluirà la memòria d’aquest passat obrer i industrial de les Corts.¹

La fàbrica de xarols Castells

Per trobar els orígens de la Colònia Castells cal remuntar-se a l’any 1873. Manuel Castells i Carles, un empresari xaroler natural del Pallars, va comprar la fàbrica de xarols i pells adobades que Josep Bonafont tenia a l’antic poble de les Corts, entre la Travessera i la riera de Magòria (l’actual carrer Entença). En aquesta indústria Manuel Castells es va dedicar a la fabricació d’hules i vernissos.

Fou Castells qui va planejar una primera urbanització dels terrenys que quedaven al sud de la fàbrica. El projecte, signat pel mestre d’obres Jaume Viscarri, va ser aprovat per l’Ajuntament de les Corts l’any 1878, però no es va completar.

Manuel Castells va morir el 1904, deixant com a hereva la seva vídua, Maria Juncosa. Quan aquesta també va morir, l’any 1911, la propietat va quedar repartida entre els seus dos fills. El primogènit, Agustí, va rebre els terrenys per sobre el carrer Montnegre, on hi havia residencial familiar i la fàbrica. A Manuel li va correspondre una hectàrea de camps sense urbanitzar, al sud del carrer Montnegre.

Només un any després d’heretar, Manuel Castells i Juncosa moria prematurament als 40 anys. La propietat va passar a la vídua, Maria Dolors Barnola, i la seva filla, Maria Castells i Barnola.

Colònia Castells, un barri obrer a les Corts

L’any 1923 la vídua, amb el seu nou marit, Ricardo Martínez, van promoure la urbanització dels terrenys, construïnt una barriada obrera que acabaria sent coneguda com la Colònia Castells. La operació va topar amb l’oposició l’altre germà i propietari de la fàbrica de xarols, Agustí Castells, fet que va provocar un enfrontament familiar.

Així doncs, al contrari del que s’explica moltes vegades, la Colònia Castells no va ser una colònia industrial construïda per allotjar als treballadors de la fàbrica Castells, sinó que fou una gran operació immobiliària privada —la major de la seva època—, de cases barates.²

Piera, Castells, Barnola i Transversal

Urbanísticament, la colònia s’organitzava entorn de quatre passatges. Tres longitudinals, anomenats Castells, Maria i Barnola —en honor al pare, la vídua i la filla— i un quart passatge en transversal, que va rebre precisament aquest nom. Anys més tard el passatge Maria va canviar el nom pel de Castells, mentre que el primitiu passatge Castells va adquirir la condició de carrer.

Paral·lelament, l’any 1924, l’industrial Vicenç Piera, propietari d’un solar contigu a la Colònia Castells, va obrir un altre passatge, batejat amb el cognom familiar, on va construir una vintena de casetes de planta baixa amb jardí.

El projecte original de la Colònia Castells, signat per Vicente J. Fenollosa, preveia la construcció de vint cases de planta baixa, de 30 metres quadrats. Tenien tres habitacions, cuina-menjador, un pati al davant i lavabo en un petit pati posterior. Aviat, però, es va reformular el projecte, reduïnt la superfície dels habitatges per tal de construir un centenar més de casetes.

Les primeres cases es van començar a construir al passatge Castells, seguint un mateix estil. El projecte unitari va quedar desvirtuat quan la falta de finançament va obligar a vendre les parcel·les a particulars, que van autoconstruir les cases al seu gust. Això va fer que la barriada acabés tenint un estil arquitectònic molt divers.

Nucli anarquista

L’any 1930 a la Colònia Castells hi vivien més de 700 veïns en 142 cases. Fins a tres generacions poden arribar a conviure en un mateix habitatge. Eren famílies humils, ja que el preu de lloguer era dels més barats de Barcelona: entre 35 i 55 pessetes al mes.

Els residents eren bàsicament obrers, majoritàriament immigrants valencians i murcians, molts d’ells vinculats als moviments llibertaris. La Colònia Castells es va convertir en un dels principals nuclis anarquistes de la ciutat, juntament amb la barriada veïna del Camp de la Creu, a l’altra banda de la riera de Magòria.

Durant la Guerra Civil, un centenar de joves colons van marxar al front d’Aragó amb la columna Los Aguiluchos de les Corts, de la CNT/FAI. Hi anaven, entre d’altres, el cenetista Francisco Piqueras —avi de Carme Chacón— i Conxa Pérez Collado, una de les set úniques dones del grup.

Un poble dins la ciutat

L’any 1963, ja en plena Dictadura, es va aprovar el «Plan Parcial de Ordenación de la zona norte de la avenida del Generalísimo». Aquest projecte urbanístic esborrava el passat rural i industrial de les Corts per construir grans blocs d’habitatges i oficines, generant enormes beneficis a les immobiliàries. Era l’inici de la fi de la Colònia Castells.³ L’any 1965 tancava la fàbrica Castells.

Tot i això, els veïns de la Colònia Castells encara van gaudir durant quatre dècades del seu particular microcosmos, com un petit poble dins la ciutat. Mentre les Corts es transformava radicalment, el veïnat de la colònia va mantenir la vida als carrers i passatges, on s’organitzaven festes de germanor, com les revetlles de Sant Joan.

Finalment, l’any 2002 es va aprovar el Pla Urbanístic de la Colònia Castells —que també afecta la zona del Camp de la Creu—, que feia desaparèixer tota la barriada, per donar pas a un parc i a la construcció d’habitatges i equipaments.

L’últim passatge

Malgrat que el conjunt de la Colònia Castells era un patrimoni catalogat, l’any 2010 es van enderrocar totes les cases, esborrant una història gairebé centenària. Avui únicament sobreviuen les vint casetes del passatge veí de Piera, la meitat de les quals també seran enderrocades.

Destruïts els habitatges, la voluntat del veïnat era que el nou parc mantingués el traçat dels antics passatges, així com la conservació de totes les casetes del passatge Piera. L’Ajuntament, però, s’empara en un procés participatiu per defensar un parc que no mantindrà cap traça històrica de la Colònia Castells.

1. Gran part de la informació d’aquest article prové de la ruta guiada realitzada per la Nora Miquel, exveïna de colònia.
2. CALVO, Carlos et alt. Un suburbi obrer a la Barcelona d’entreguerres. La Colònia Castells de les Corts, 1923-1936.  Arxiu Municipal de Barcelona, 2003.
3. DALMAU, Marc. L’expropiació de la ciutat popular: La destrucció de la Colònia Castells de Barcelona. Universitat de Barcelona, 2016