Torre Aleu, la casa de la primera metgessa

De tots els carrers que pugen cap al Park Güell, possiblement el de Molist és un dels més tranquils. Lluny de l’anar i venir de turistes, al capdamunt de tot d’aquest carrer costerut, sobreviuen un conjunt de torretes amb jardí. En destaca la Torre Aleu, pel groc llampant de la façana, fruit d’una rehabilitació recent. En aquesta casa, una de les més antigues del barri de la Salut, hi va viure Dolors Aleu, la primera dona a obtenir el títol de Medicina a l’estat espanyol.

Qui era Dolors Aleu?

Dolors Aleu i Riera va néixer a Barcelona el 1857, en el si d’una família acomodada. El 1874, després d’acabar batxillerat a l’Institut de Barcelona, va decidir estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona. Una elecció revolucionària, en un temps on les dones estaven relegades a l’àmbit de domèstic.

Aleu va ser la primera dona en assistir presencialment a les aules de la Universitat de Barcelona. El seu pare, Joan Aleu, cap de la policia municipal i tinent d’alcalde del Raval, li va posar dos escortes, que l’acompanyaven en el curt trajecte entre el domicili familiar, al carrer del Carme, 69, i la Facultat de Ciències Mèdiques, a l’Hospital de la Santa Creu. L’edifici actualment l’ocupa la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

La carrera universitària va ser una cursa d’obstacles burocràtics. Aleu hauria  de suportar les crítiques d’alguns sectors contra els “doctors amb faldilles“, com les anomenaven despectivament.

Contra les cotilles

El 1879 va completar la carrera amb un expedient acadèmic brillant. Però una cosa era acabar els estudis i una altra obtenir el títol. El Ministeri d’Instrucció Pública va trigar tres anys a concedir-li l’autorització per presentar-se a les proves de llicenciatura.

Finalment, el 20 d’abril de 1882 va aprovar l’últim examen de grau amb una qualificació d’excel·lent. Dolors Aleu es convertia en la primera dona llicenciada en Medicina no només de Catalunya, sinó de l’Estat, i una de les primeres d’Europa.

Es va traslladar a Madrid per cursar el doctorat, malgrat l’oposició inicial del rector de la Universitat Central. El 6 d’octubre de 1882, es va convertir en la primera doctora en Medicina de l’Estat. La seva tesi, “De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer“, criticava durament l’ús de la cotilla, “la peça roba que més mal causa a l’organització femenina“.

Tres pioneres: Aleu, Maseras i Castells

Durant el seu pas per Facultat de Medicina de Barcelona va coincidir amb dues pioneres més: Helena Maseras i Martina Castells.

Maseras va ser la primera dona matriculada, com a tal, a la Universitat de Barcelona. Va ingressar el 1872, dos anys abans que Aleu, gràcies a un permís especial del rei Amadeu I que, inicialment, no li permetia assistir a les classes, cursant els estudis al seu domicili.

El 1878 es va convertir en la primera dona a acabar la carrera, però no va obtenir el permís per l’examen de llicenciatura fins a l’octubre 1882. Cansada d’entrebancs burocràtics, va acabar deixant la Medicina per dedicar-se al Magisteri.

Per la seva banda, Martina Castells va ingressar a la Facultat de Medicina el 1877 i va completar la carrera en quatre anys. Es va llicenciar el 25 d’abril de 1882 i es va doctorar el 9 d’octubre del mateix any, només cinc i tres dies més tard, respectivament, que Dolors Aleu. Castells mai va arribar a practicar la Medicina perquè va morir prematurament el 1884, a causa d’una complicació de l’embaràs.

La primera metgessa

A diferència de Maseras i Castells, Aleu va ser l’única que va exercir com a metgessa, especialitzant-se en Ginecologia i Pediatria. Va obrir una consulta a La Rambla de les Flors, 14 i, posteriorment, una segona, a la Rambla de Catalunya, 31.

Atenia tant a dones de la burgesia com a mares solteres o prostitutes del Raval. Quan acabava a feina a la consulta anava a la propera Casa de la Caritat, on assistia voluntàriament als infants orfes.

El 1885, juntament amb Clotilde Cerdà, va participar en la creació de l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona, de la que ja en vam parlar en un altre article. Aleu feia classes d’higiene i medicina domèstica al centre que va tenir una vida efímera i només va funcionar l’any 1887.

Casada amb Camil Cuyàs, el matrimoni va tenir dos fills, Camil i Joan.  El primogènit va seguir les seves passes i va estudiar Medicina. El 1905, quan treballava d’interí a l’Hospital Clínic, va contraure tuberculosi, morint amb 21 anys. La mare va quedar profundament afectada per la pèrdua. Va tancar la consulta i es va recloure a la Torre Aleu, la finca d’estiueig de la família.

La Torre Aleu

La Torre Aleu és una de les cases més antigues del barri de la Salut. Formava part del primer pla per urbanitzar la Muntanya Pelada, un projecte de ciutat-jardí impulsat per Pere Molist el 1870. La urbanització va fracassar, com també ho faria uns anys més tard el Park Güell, la ciutat-jardí dissenyada per Gaudí a la mateixa muntanya.

Únicament es van construir cinc torres amb jardí, a l’encreuament dels actuals carrers Molist i Antequera. La finca de Molist, 22, va ser encarregada per Joan Gamot al mestre d’obres Ramon Jané, segons consta als arxius municipals. Posteriorment passaria a mans de la família Aleu.

Dolors Aleu va morir en aquesta torre el 19 de febrer de 1913, amb només 55 anys. Una gran comitiva fúnebre, on es barrejaven pacients de l’alta societat amb orfes de la Casa de la Caritat, va acompanyar el fèretre des de la Torre Aleu fins a la parròquia de Sant Joan de Gràcia.

Un llarg oblit

El funeral multitudinari va anar seguit de l’oblit més absolut. Hi va contribuir el seu vidu, Camil Cuyàs, que inexplicablement va destruir tota la documentació de la seva esposa.

Hauria de passar gairebé un segle perquè la figura de Dolors Aleu comencés a ser reivindicada. Sobretot, a partir de 2017, amb l’estrena de “Barbes de balena”. Una obra sobre la vida de la doctora i la seva lluita contra la cotilla, protagonitzada per la seva pròpia rebesnéta, Núria Cuyàs.

Avui a Barcelona el nom de Dolors Aleu està present a una plaça del Raval, davant de l’ambulatori. També en un centre socicionanitari del Putxet i a la nova residència d’estudiants de la UB. I molt aviat s’espera que el seu nom es recordi també a la Torre Aleu.