A partir del 8 d’abril, Barcelona acollirà el congrés anual de McDonald’s, la cadena de menjar ràpid més gran del món. L’esdeveniment ens ha dut a plantejar-nos una pregunta: quina va ser la primera cadena d’hamburgueseries a Barcelona? Al contrari del que es pugui pensar, les pioneres no van ser ni McDonald’s ni Burger King. Curiosament, dues cadenes que ni tan sols eren nord-americanes, són les que van introduir a Barcelona el fast food ianqui per excel·lència. Parlem de Wimpy i Pokin’s.
Wimpy, el primer fast food
Wimpy és una cadena de menjar ràpid nascuda a l’àrea de Chicago a la dècada de 1930. El seu nom comercial es va inspirar en J. Wellington Wimpy, un personatge del còmic «Popeye», fanàtic de les hamburgueses. El 1954, l’empresa de càtering britànica J. Lyons va signar un acord amb Wimpy per comercialitzar els seus productes. La nova companyia va iniciar una gran expansió internacional de la marca, que la portaria també a Catalunya.
La primera franquícia de Wimpy Bar a Barcelona la va obrir un empresari angloindi, Sadrudin Jaffer, el novembre de 1972 a la Rambla, 79, al costat de la Boqueria. Aquesta hamburgueseria pot considerar-se el primer fast food nord-americà de Barcelona. Nou mesos després, l’agost de 1973, el mateix promotor va obrir un segon Wimpy als baixos de la desapareguda Casa Sicart, al carrer Fontanella, 3.
El novembre de 1978, Wimpy va obrir el seu tercer establiment a Barcelona, dins les galeries Drugstore David del carrer Tuset. La inauguració va anar a càrrec de la parella d’humoristes Tip y Coll, que aleshores estaven en el seu màxim apogeu.
Paral·lelament, la cadena va obrir noves franquícies a Catalunya, fora de Barcelona. Especialment, a municipis turístics de la Costa Brava, entre ells Tossa i Lloret de Mar, com ja havia fet abans a diversos punts de la costa espanyola, com Benidorm o Torremolinos.
Pokin’s, les hamburgueses catalanes
Pokin’s va ser l’altra cadena que es va avançar a l’arribada a Catalunya de les grans multinacionals de les hamburgueses, McDonald’s i Burger King. A diferència de Wimpy, avui caiguda en l’oblit, Pokin’s és encara molt recordada pels barcelonins, fins a convertir-la en una icona de la nostàlgia boomer.
Promoguda per l’empresari Ramon Ruiz de Alda, Pokin’s va ser la primera cadena de fast food americà de capital català. Uns anys més tard, el mateix grup empresarial va diversificar la seva oferta amb una nova cadena de menjar ràpid, el Bocatta, que substituïa les hamburgueses per una oferta més local: els entrepans de tota la vida.1
El primer Pokin’s va obrir l’any 1979 a la plaça Francesc Macià, fins aleshores Calvo Sotelo, ocupant el que havia estat el cinema Rialto. En poc temps es va fer molt popular, sobretot entre els joves i adolescents de l’Eixample i Sant Gervasi. S’hi podien menjar les clàssiques burgers americanes, però amb alguna picada d’ullet local com el Biki-Bun, un biquini de pernil i formatge amb pa d’hamburguesa.
L’èxit de Pokin’s la va convertir en una de les cadenes de menjar americà més emblemàtiques de la Barcelona dels anys vuitanta. El 1984, a banda de Francesc Macià, 3 (amb entrada també per Calvet, 5), Pokin’s ja tenia dos establiments més al Portal de l’Àngel, 1 i 27, i un al carrer Pelai, 52. Posteriorment, va obrir també al Maremàgnum i al carrer Villarroel amb Ronda Sant Antoni, dins del que possiblement fou un dels primers food court de la ciutat, La Ronda, on convivia amb altres fast foods com Bocatta o Pasta Pizza.
L’estiu de 1988 un incendi va destruir el Pokin’s de Francesc Macià. Va ser l’inici del declivi de la cadena catalana, davant l’empenta de les multinacionals, fins a desaparèixer definitivament de Barcelona cap a l’any 2000.
Dels bars tradicionals als fast food
Les grans cadenes americanes d’hamburgueseries no va arribar a Barcelona fins als anys vuitanta. El 1982, es va inaugurar el primer McDonald’s al carrer Pelai, 62, que encara continua obert. Un any més tard, la cadena va irrompre a la Rambla, cantonada amb Ferran, ocupant el local de la històrica armeria Beristain [→ en podeu llegir més en aquest article]. Al mateix temps, la multinacional va començar a expandir-se més enllà del centre de la ciutat, amb un local al carrer Creu Coberta, obert fins fa pocs anys.
Seguint l’estratègia que ja havia marcat El Corte Inglés, McDonald’s va acompanyar les primeres obertures amb mostres de cultura catalana, com castells i havaneres, en un intent de diluir les reticències a la colonització gastronòmica nord-americana.
Per la seva banda, Burger King va aterrar a Barcelona el 1983, un any després que McDonald’s. Ho va fer en un local a tocar del seu competidor, a la Rambla, 135, davant de la font de Canaletes. En aquest establiment havia estat el Bar Canaletas, un dels clàssics de la Rambla. L’havia fundat, l’any 1916, l’empresari Esteve Sala i Canadell, el rei Mides de la restauració barcelonina de principis del segle XX.
La reforma va respectar alguns elements del bar Canaletas, com la balconada interior de fusta, que encara es conserva. Tot i això, la transformació de l’emblemàtic bar en un fast food va ser molt lamentada. Uns mesos més tard, Burger King va obrir un segon local als baixos de la Casa Pascual Pons, a la cantonada del passeig de Gràcia amb el carrer Casp, on hi havia el Navarra, un altre dels restaurants oberts pel prolífic Sala.
El final de Wimpy
I què va passar amb Wimpy, la primera cadena de menjar americà a Barcelona? Davant de la irrupció a la Rambla de McDonald’s i Burger King, l’any 1983 Wimpy va obrir una nova franquícia al número 126 del passeig. Va substituir el Cafè Moka, un altre dels locals d’Esteve Sala. Fundat 1934, abans de la guerra va ser punt de trobada d’intel·lectuals i periodistes com George Orwell.
La transformació del Moka en hamburgueseria va eliminar tota la decoració de l’antic cafè. Però l’aposta va ser efímera i va tenir un final trist. Ofegat pels deutes i amb una tancada dels treballadors inclosa, l’any 1986 Wimpy va abaixar la persiana del seu últim local a Barcelona. Avui en dia, encara sobreviuen alguns restaurants Wimpy, bàsicament al Regne Unit i a Sud-àfrica.
Val a dir que l’eclosió dels fast food americans a Barcelona durant la dècada dels vuitanta, va generar força controvèrsia.,2 A la premsa de l’època no falten articles i cartes que lamenten la desaparició de tavernes tradicionals i establiments històrics —encara que el Navarra i el Moka van ressorgir posteriorment—, reemplaçades per locals de menjar americà estandarditzat.
Malauradament, quaranta anys després continuem vivint casos similiars, com el de la granja modernista Xador, substituïda per un Starbucks. O, encara més recent, la transformació del bar Brusi en l’enèsima gelateria italiana.
Bones.
Interessant l’article, però em deixa un dubte.
Jo durant uns mesos del 2001, entre abril i novembre, vaig treballar a la zona de Francesc Macià i recordo haver anat molts dies a dinar al Pokin’s. Llavors, entenc que el tancament de la cadena va ser més enllà del 2000. Ho recordo segur perquè clar, el 2001, l’11 de setembre, va passar el que va passar i aquell dia el tinc força clavat a la ment.
Hola Gabriel, moltes gràcies pel teu testimoni. A l’article he posat “cap a l’any 2000”, perquè no he pogut trobar una data exacta del tancament, encara que tot sembla indicar que va ser molt a principis de la dècada dels 2000. Si no m’equivoco, a la darrer època el Pokin’s de Francesc Macià compartia espai amb el Bocatta, oi?
Doncs ara que ho comentes, efectivament, recordo que hi havia les dues opcions. Com a mínim, ja et dic fins a finals del 2001 estava obert.
Finalment he pogut trobar la data de tancament, sembla que va ser l’any 2003.
El meu pare va ser el venedor de franquicies de Wimpy a Espanya. Va aconseguir obrir molts a Costa Maresme, Andalusia, etc. Malauradament va morir l´any 1989 per una embolia i en part va ser per problemes interns laborals.