Aquest dimecres s’encendrà per primera vegada l’estel que, des de fa uns dies, corona la torre de Mare de Déu de la Sagrada Família. El que poca gent sap és que aquesta figura lluminosa té un singular precedent a Barcelona. Cal retrocedir gairebé un segle per trobar-lo. Es tracta del desaparegut pavelló del Banco Vitalicio a l’Exposició Internacional de 1929. Un edifici que, curiosament, va ser obra d’un dels deixebles de Gaudí, Lluís Bonet i Garí.
El Pavelló del Banco Vitalicio
El Banco Vitalicio de España va ser una de les empreses privades que van participar en l’Exposició Internacional de 1929, celebrada al recinte de Montjuïc. Aquesta companyia asseguradora —que fa uns anys va ser absorbida pel grup italià Generali— tenia els seus orígens a Catalunya. Va néixer el 1887, fruit de la fusió de La Previsió, societat fundada a Barcelona el 1880 i el Banc Vitalici de Catalunya, creat el 1881.
El Pavelló del Banco Vitalicio estava situat en un dels laterals del Palau Nacional, on avui hi ha l’aparcament del MNAC. L’edifici era compartit amb altres companyies asseguradores, com la Caja de Previsión y Socorro, Covadonga Compañía Anónima de Seguros, La Catalana (actualment, Catalana Occident) i La Previsión Nacional, que era filial de l’anterior.
El pavelló, de planta circular, era més aviat un estand informatiu, amb expositors de les diferents companyies i un petit saló moblat amb sofàs. L’element més destacat de l’edifici era una torre central, d’estètica art déco, que s’alçava com una palmera.
Estava coronada per una estrella que, més enllà d’algunes diferències, com el nombre de puntes, recorda a l’actual remat de la torre de Mare de Déu de la Sagrada Família. Fins i tot en la il·luminació nocturna dels dos estels.
Lluís Bonet i Garí, deixeble de Gaudí
L’autor del pavelló va ser Lluís Bonet i Garí. Nascut el 1893 a Argentona, va estudiar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on va obtenir el títol d’arquitecte l’any 1918. Es va formar professionalment al costat de Josep Puig i Cadafalch.
Els vincles familiars amb el financer Josep Garí (de la banca Arnús-Garí), que era un dels directius del Banco Vitalicio, li van permetre dissenyar el pavelló de la companyia asseguradora a l’Exposició del 1929. Aquell va ser l’inici d’una llarga col·laboració. Durant els anys trenta, Bonet i Garí va construir les oficines de l’empresa a València, Madrid, Tarragona i, finalment, Barcelona.
La seu de la capital catalana, situada a la cantonada del passeig de Gràcia amb la Gran Via de les Corts Catalanes, es va projectar l’any 1935, però no es va començar a construir fins després de la Guerra Civil. Acabat el 1950, aquest edifici de caràcter monumentalista, amb influències de l’Escola de Chicago, era en el seu moment un dels més alts de Barcelona.
Un estel lluminós
La relació de Lluís Bonet amb Antoni Gaudí va començar en la seva època d’estudiant, quan anava a visitar periòdicament les obres de la Sagrada Família amb companys de la seva generació, com Cèsar Martinell i Isidre Puig i Boada.
El 1936 va rescatar part de les maquetes en guix del temple que hi havia a l’antic obrador de Gaudí, afectat per un incendi a la rectoria provocat per grups anticlericals en els primers mesos de la Guerra Civil.
Bonet, juntament amb Francesc Quintana i Isidre Puig Boada, van reconstruir els models recuperats. Va ser un dels ferms defensors de la continuïtat de les obres de la Sagrada Família, de les que arribaria a ser director, igual que el seu fill, Jordi Bonet. Va morir el 1993, amb 99 anys, sent l’últim deixeble viu d’Antoni Gaudí.
Gaudí mai va concretar quin tipus d’estel havia de coronar la torre de la Mare de Déu, ni si havia de ser un dodecaedre amb dotze puntes, com finalment ha estat. Els pocs esbossos coneguts del temple mostren figures diferents. Tampoc sabem fins a quin punt Bonet coneixia els plans finals de Gaudí sobre l’estel, i si això li hauria servit d’inspiració en el seu Pavelló del Banco Vitalicio. Aquest és un misteri que, segurament, mai podrem resoldre.
