El 1981, ara fa quaranta anys, va obrir les portes el Museu de la Ciència de Barcelona, antecedent del que avui és el CosmoCaixa. Sovint se l’ha considerat el primer museu de ciència creat a Barcelona i a l’Estat espanyol, però molt abans van existir experiències pioneres, avui poc recordades, com la del Gabinet de Física Mentora Alsina.
Inaugurada el 1907 al Tibidabo per Ferran Alsina, la Mentora està considerada el primer precedent a Catalunya de creació d’un museu de ciència i tecnologia.1 Amb la seva col·lecció d’aparells científics, que avui s’exposa al mNACTEC, va contribuir a la formació d’estudiants durant més de vuitanta anys.
Qui era Ferran Alsina?
Avui Ferran Alsina i Parellada és un personatge completament oblidat, tot i ser un tècnic molt distingit en el seu temps. Mort prematurament de tuberculosi, fins i tot va tenir un carrer dedicat a l’Eixample, encara que d’això ja en parlarem un altre dia.
Nascut a Barcelona el 1861, era fill d’un petit fabricant de teixits de cotó del carrer de Sant Pere Més Alt. Home d’inquietuds científiques, va viatjar a Anglaterra i Alemanya per estudiar els avenços tècnics en el sector tèxtil.
Amb vint anys va patentar un sistema per fabricar panes, que posteriorment va vendre a Eusebi Güell. Va ser l’inici d’una estreta relació professional, fins al punt que Güell li va confiar la direcció de la seva fàbrica tèxtil a Sants, coneguda popularment com “El Vapor Vell”.
El 1889 hi va impulsar una reorganització del treball amb mesures importades d’Anglaterra, per tal d’incrementar la productivitat. El rebuig sindical va derivar en una vaga, acomiadaments i, finalment, en un intent d’assassinat per part d’un pistoler, que va tirotejar Alsina a la porta del seu domicili.
Segons Francesc Cabana,2 l’atemptat frustrat va ser clau en la decisió de traslladar la producció de Sants a Santa Coloma de Cervelló, on Alsina va dissenyar el recinte industrial de la Colònia Güell.
Seguint les passes d’Eusebi Güell, Alsina va militar en el catalanisme polític conservador de finals del segle XIX. Membre del Centre Català, el seu enfrontament amb Valentí Almirall el va dur a fundar la Lliga de Catalunya (1887), juntament amb altres dissidents. El 1892 va participar activament en l’assemblea de les Bases de Manresa, en què va defensar el discurs proteccionista i la reforma del sistema tributari.
El Gabinet de Física Experimental Mentora Alsina
Als anys noranta del segle XIX, arran de conèixer el físic britànic John Tyndall, Alsina va encaminar-se cap a la recerca científica. Va començar a escriure un tractat de física experimental, Novas Científiques, en el qual recollia els seus experiments per demostrar algunes teories científiques. Cal dir que Rafael Patxot, en un article publicat uns anys més tard, va qüestionar moltes de les conclusions d’Alsina, que era un investigador metòdic però mancat d’una formació sòlida com a físic.
El 1897 va caure malalt de tuberculosi, fet que va endarrerir la publicació del llibre fins al 1904. Aquell any, seguint les recomanacions mèdiques de l’època, va decidir traslladar-se a la muntanya. Va encarregar a l’arquitecte Francesc de Paula Nebot un xalet al Tibidabo, en uns terrenys que va comprar a la marquesa de Morales i que eren just al costat del baixador del funicular a l’Observatori Fabra.
Inspirant-se en el model d’institucions germàniques com la Urania de Berlín o el Deutsches Museum de Munic, a la planta baixa de la casa hi va instal·lar un gabinet de física experimental, que Alsina va anomenar “Mentora”. Es va inaugurar el 24 de gener de 1907.
El laboratori reunia l’instrumental científic i tècnic que Alsina havia anat adquirint o fabricant pels experiments de Novas Científiques. Eren objectes relacionats amb els àmbits de l’electricitat, la mecànica, l’òptica, la pressió, l’acústica i el magnetisme; des d’un aparell de rajos X fins a un piròmetre, l’únic que hi havia a Espanya.
L’objectiu de la Mentora era, essencialment, pedagògic: donar a conèixer la ciència, sobretot entre els escolars, mitjançant demostracions experimentals de física clàssica. Alhora, també volia ser un espai de recerca per als investigadors.
El llegat de la Mentora
Alsina va morir un any després de la inauguració (1908), sense descendència. Va llegar la finca i la col·lecció d’instruments a l’Ajuntament de Barcelona. Seguint la seva voluntat, es va constituir un patronat presidit pel seu marmessor, Josep Zulueta, que va donar al gabinet el nom de definitiu de Mentora Alsina.
Durant més de cinquanta anys Ramon Llobregat, que havia estat ajudant d’Alsina, va ser l’encarregat de mantenir viu l’esperit fundacional de la Mentora, organitzant activitats de divulgació científica, visites, demostracions i conferències. Fins i tot, es va instituir un premi anual a la millor invenció científica de Catalunya.
El 1964, amb la mort de Ramon Llobregat, l’ajuntament va assumir directament la gestió. El Gabinet de Física Experimental Mentora Alsina es va convertir, bàsicament, en un museu amb visites concertades, que obria un cop per setmana.
Després d’una lenta decadència, el 1991 el consistori va tancar la Mentora Alsina. Quatre anys més tard va cedir-ne l’inventari al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). Van ser un total de 200 aparells científics, alguns de la col·lecció original de Ferran Alsina i d’altres d’autofabricats posteriorment.
Una vegada catalogat i restaurat l’instrumental, el 2006 va passar a formar part d’una exposició permanent a la seu del mNACTEC, a Terrassa, on s’ha preservat l’esperit didàctic i divulgatiu de la Mentora.
Pel que fa a l’edifici del Tibidabo, va quedar definitivament abandonat l’any 2009, després d’un breu projecte d’escola taller impulsat per Barcelona Activa. El 2015 el col·lectiu L’Experimental va okupar la finca i va començar la recuperació dels horts i de l’edifici, amb l’objectiu de convertir-lo en un “ecoespai de creació multinivell”.
