Al carrer Santa Llúcia, al mur de la Catedral davant de la Casa de l’Ardiaca, resisteix una pintada d’època franquista. Encara que força borrosa, si ens fixem amb atenció, podrem distingir el nom del qui va ser fundador de la Falange: José Antonio Primo de Rivera.
Primo de Rivera, fundador de la Falange
José Antonio Primo de Rivera (1903-1936) era el primogènit del dictador militar Miguel Primo de Rivera. Va ser precisament arran de la caiguda de la dictadura, l’any 1930, quan va començar la seva implicació política. Inicialment, es va vincular a la Unión Monárquica, partit conservador que defensava el llegat del seu pare.
El 1933, inspirat pel feixisme italià i, especialment, per la figura de Mussolini, va fundar la Falange Española, amb la que va obtenir un escó a les eleccions generals. Va ser diputat al Congrés entre 1933 i 1936, convertint-se en el principal líder del feixisme espanyol.
Arran de la violència dels falangistes al carrer, el març de 1936 el partit va ser il·legalitzat i Primo de Rivera empresonat, sota l’acusació de possessió il·lícita d’armes. Amb l’esclat de la Guerra Civil, un Tribunal Popular el va condemnar a mort, pel suport de la Falange als sublevats. Fou afusellat a la presó d’Alacant, el 20 de novembre de 1936.
De l’ausente al ¡Presente!
Durant gairebé dos anys, Franco i els falangistes va ocultar la seva mort, creant el mite de José Antonio «el ausente». Quan l’execució va ser confirmada oficialment pels republicans, la propaganda feixista va continuar exaltant la seva figura, com a màxim exponent del culte als caiguts. Es va instituir el 20 de novembre com el “Día de los Caídos”, en honor als caiguts en combat del bàndol franquista durant la guerra.
El nom de Primo de Rivera fou gravat a la façana de moltes esglésies. Sovint, s’acompanyava del lema «¡Presente!» i una llista dels “caídos” del municipi. Aquestes inscripcions són encara visibles a diverses catedrals espanyoles.
En el cas de Barcelona, el lloc escollit per a l’homenatge fou la façana de la catedral al carrer Santa Llúcia. S’hi va pintar el lema «JOSÉ ANTONIO PRIMO DE RIVERA Y DEMÁS CAÍDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA», acompanyat del jou i les fletxes.
Les lletres es van pintar en negre, excepte les inicials del nom i el cognom, en vermell. Aquests eren els dos colors identificatius de la Falange. Segons algunes fonts, hi havia també una relació dels caiguts, però no hi ha cap foto que ho corrobori.
Primo de Rivera a la catedral de Barcelona
La pintada es va inaugurar el 20 de novembre de 1939. Aquell dia, coincidint amb el tercer aniversari de la mort del líder feixista, les despulles va ser traslladades d’Alacant a l’Escorial, ubicació provisional fins a la construcció del Valle de los Caídos, vint anys més tard.
A Barcelona, amb motiu d’aquella jornada de dol nacional, es va fer un funeral a la catedral. A la sortida, les autoritats franquistes van fer una ofrena amb corones de flors davant la pintada, mentre la banda de música interpretava el Cara al Sol i l’himne d’Espanya.
El cap local de la Falange, segons recull la crònica de «La Vanguardia», “pronunciando por tres veces el nombre de José Antonio Primo de Rivera y después la frase «Todos los demás caídos por Dios y por España», quedaron contestados con un estentóreo ¡Presente!”
La pintada, que tenia caràcter provisional —propi de les primeres intervencions franquistes a l’espai públic— va ser esborrada parcialment a principis dels anys quaranta, eliminant la referència als «demás caídos». En el seu lloc, s’hi va col·locar una inscripció amb lletres en relleu —possiblement de bronze—, amb el lema: «JOSÉ ANTONIO PRIMO DE RIVERA PRESENTE».
Un passat encara visible
L’homenatge a la Catedral es va repetir cada 20 de novembre, durant tota la Dictadura. A partir de 1951, l’ofrena floral es estendre també al monument als caiguts de la Diagonal, inaugurat aquell any.
El 1964 es va sumar un nou escenari al culte anual: un monument a Primo de Rivera a l’avinguda Infanta Carlota, avui Josep Tarradellas (en podeu llegir més en aquest article). Aquest monòlit de grans dimensions fou el principal homenatge de Barcelona al fundador de la Falange, juntament amb la dedicació de la Gran Via.
La inscripció de la Catedral va ser retirada amb la mort del dictador. Les marques deixades al mur serien esborrades anys més tard, amb motiu de la boda de la infanta.
La pintada original, amb el nom de José Antonio Primo de Rivera, s’ha mantingut, això sí, força difuminada. Encara avui, si pugeu al terrat de Casa de l’Ardiaca, podreu intuir el nom del fundador de la Falange, present a la façana de la Catedral.
