L’obra oblidada de Gaudí al costat de la Sagrada Família

Antoni Gaudí és un dels arquitectes catalans més universals. Tot i això, algunes de les seves obres a Barcelona continuen sent força desconegudes. Un d’aquests treballs oblidats era ben a prop de la Sagrada Família, al carrer Nàpols, 278, on va construir un taller de forja per als seus col·laboradors, els germans Badia Miarnau. Una serralleria, malauradament desapareguda, on es van forjar els ferros artístics que avui llueixen al temple, però també a la Casa Batlló, al Park Güell i a la Pedrera.

Els germans Badia Miarnau

No hi ha gaire informació al voltant de la figura dels germans Josep i Lluís Badia i Miarnau. Membres d’una nissaga de serrallers de Viladecans, van tenir el seu primer taller a la casa pairal familiar. Van entrar en contacte amb Antoni Gaudí a través d’un dels seus col·laboradors de confiança, el mestre forjador Joan Oñós.

Els Badia van començar a treballar, primer com a aprenents i després com a oficials, al taller d’Oñós, situat al carrer Aragó, entre el passeig de Sant Joan i el carrer Roger de Flor, no gaire lluny de la Sagrada Família.

Segons explica Joan Matamala, quan Gaudí apareixia al taller, Oñós sempre s’escapolia amb alguna excusa. Deixava que fossin els seus aprenents els que s’entenguessin amb l’arquitecte, que sempre plantejava nous reptes que requerien solucions originals. I així es va acabar establint una gran complicitat entre Gaudí i els Badia.

Una de les primeres col·laboracions dels germans Badia Miarnau amb Joan Oñós la trobem al Palau Güell, amb les portes de ferro de l’entrada i el vistós escut de Catalunya de la façana. També van fer les reixes de la Finca Güell i els picaportes de la Casa Calvet.

Un altre dels seus treballs amb Oñós fou la malla de ferro que envolta la columna central del Portal de la Caritat de la Sagrada Família. Abans, ja havien forjat el mobiliari de la cripta i diversos objectes litúrgics, projectats per Gaudí. Bona part d’aquestes peces es van perdre o malmetre en l’incendi del temple, durant la Guerra Civil. És el cas de les làmpades votives i els armaris de la sagristia.

Una obra experimental de Gaudí

Quan Joan Oñós va morir, els Badia van establir-se pel seu compte, a la cantonada de la Diagonal amb el passeig de Sant Joan. Però aviat es van veure obligats a deixar aquest local, perquè els veïns es queixaven del soroll.

Aleshores van recórrer a Gaudí, que els va construir un petit taller de forja al carrer Nàpols, 278, a 400 metres escassos de la Sagrada Família. L’arquitecte va signar el projecte el 12 d’agost de 1904. Quatre mesos més tard ja s’havia completat la construcció.

D’acord amb la descripció que en fa Joan Bassegoda, el taller era una nau senzilla, amb façana de maçoneria i capcer ondulat sobre la porta. Tenia una única finestra, tancada per una reixa metàl·lica que dibuixava les quatre barres i la creu de Sant Jordi. A causa dels pocs recursos dels Badia, els acabats eren humils però pràctics, com el paviment interior, de terra piconada.

La coberta era de dent de serra, amb lluernes als vessants orientats al pati interior, per on entrava de la llum del nord-est. Una armadura de ferro sostenia la coberta, excepte la part ondulant més propera a la façana, on es van emprar biguetes de fusta. D’aquesta manera, Gaudí va experimentar al taller del carrer Nàpols una solució que anys més tard aplicaria a les Escoles de la Sagrada Família (1909).

Al pati, els Badia hi van disposar el que Matamala descriu com un “jardí d’inspiració gaudiniana“. Posteriorment, quan es va construir l’edifici contigu, hi van habilitar-hi una passarel·la que connectava amb la galeria del pis principal, on va anar a viure el germà petit, en Lluís.

La forja de la Pedrera

Segons Bassegoda, per pagar les obres els Badia van arribar a un acord amb Gaudí, que va deduir l’import dels següents encàrrecs als forjadors.

El més important d’aquests treballs seria a la Casa Milà, la Pedrera, on destaquen les singulars i tortuoses baranes de ferro forjat dels balcons. Unes peces molt elaborades, realitzades amb material de ferralla retorçada. Fou Gaudí, que tenia un gran coneixement del ferro —era fill i net de calderers— qui va dirigir en persona l’execució de les baranes a la serralleria del carrer Nàpols.¹

De la forja dels Badia també van sortir 29 reixes, dissenyades per l’arquitecte, que tancaven les finestres dels baixos. Amb el pas del temps, les reixes anirien sent retirades, a mesura que aquests semisoterranis perdien la funció original de carboneres per convertir-se en locals comercials.

Per desgràcia, avui només se’n conserven dues al seu lloc original; la resta, es van perdre o van acabar en col·leccions particulars. Una d’aquestes va ser recuperada i actualment s’exposa al MNAC.

El final del taller dels germans Badia

La mort d’Antoni Gaudí, l’any 1926, va afectar profundament els Badia. En Lluís va continuar treballant durant un temps a la Sagrada Família, on va fer dos baldaquins, de la Mare de Déu de Montserrat i del Sant Crist. També va ser l’autor del baldaquí de l’església de Capellades, així com d’altres obres destinades a oratoris particulars. El seu últim treball conegut va ser per al Palau del Vestit de l’Exposició de 1929, obra de Josep Maria Jujol.

Lluís Badia va tancar el negoci i no va superar pèrdua del mestre, per qui sentia una gran admiració. Així ho explicava en una entrevista, publicada el 1949 a la revista «Templo». El forjador, que aleshores tenia 76 anys, obria amb gran tristessa l’antiga serralleria del carrer Nàpols per mostrar-li al seu entrevistador.

Després d’un grapat d’anys tancada, la forja havia quedat com una càpsula del temps. Encara se’n conservaven les eines, cobertes de pols i verdet, i dibuixos de Gaudí penjats a les parets. Un material preciós que, malauradament, va desaparèixer, juntament amb l’edifici.

L’any 1958 la nau gaudiniana va quedar totalment desfigurada per una reforma. A principis dels anys noranta va ser definitivament enderrocada i el 1996 s’hi va construir l’edifici actual, que ocupa tot el xamfrà (Nàpols, 276-278). Als baixos s’hi va instal·lar, fa temps, un restaurant asiàtic. Ningú sospita que fa cent anys, on avui es cuinen yakisoba, el foc forjava els metalls més bonics de Barcelona.

1. Algunes fonts atribueixen aquest paper a Jujol, si bé Lluís Badia assegura en diverses entrevistes que era Gaudí qui dirigia els treballs de forja de la Pedrera.