El cap de moltó del Camp de la Creu, un símbol en perill

El relleu d’un cap de moltó, o de boc, segons les versions, presideix l’edifici del carrer Montnegre, 44-46.  Aquesta curiosa escultura centenària s’ha convertit en un símbol de la barriada del Camp de la Creu, però podria tenir els dies comptats.

L’ajuntament té previst enderrocar la finca, tot i estar catalogada, perquè està afectada pel pla urbanístic de la Colònia Castells, del que ja vam parlar en aquest article.  A contrarrellotge, el veïnat lluita per preservar un element paisatgístic singular, en un barri en perill d’extinció.

El Camp de la Creu

El Camp de la Creu era un dels quatre districtes en què es dividia l’antic poble de les Corts, abans de l’agregació a Barcelona. El seu territori, per sota la Travessera, s’estenia entre la riera de Magòria —que baixava, aproximadament, per l’actual carrer Entença— i el desaparegut camí de Sarrià.

La urbanització del Camp de la Creu es va iniciar l’any 1869, promoguda pel propietari dels terrenys, Josep Jordà i Gelabert. La traça responia al model característic de les urbanitzacions d’iniciativa privada de finals del segle XIX: dos carrers perpendiculars, Morales i Montnegre —originalment anomenat Jordà— creuant-se en un espai central, la plaça del Carme.

Des des dels seus inicis el Camp de Creu va ser un barri obrer i menestral. La majoria dels residents eren immigrants d’arreu de Catalunya, vinguts a treballar a les indústries de les Corts. Les edificacions que van anar-se bastint eren senzilles, de planta baixa o planta i pis.

La casa del cap de moltó

L’any 1917 Francesc Olivé va sol·licitar permís a l’Ajuntament per ampliar una casa de la seva propietat al carrer Montnegre, 4 (avui 44). La parcel·la limitava amb la riera de Magòria, d’aquí la curiosa alineació de la finca, obliqua respecte al carrer Entença, ja que resseguia el curs de l’antic torrent. En canvi, la resta de cases d’aquest tram d’Entença es van construir als anys trenta, quan la riera ja havia estat coberta.

La casa era originalment un habitatge de planta baixa, com molts dels primerencs edificis del Camp de la Creu. Es va ampliar amb l’addició de dues plantes l’any 1923, data que figura inscrita a la façana. Molt probablement fou en aquesta reforma quan s’hi va afegir l’escultura d’un cap de moltó o boc.

Es creu que l’animal era un homenatge a l’ofici dels propietaris de la finca, la família Remolins i Olivé, que eren tractants de bestiar i tripaires. Segons algunes fonts, tenien un escorxador al carrer Entença. Després de la Guerra Civil van deixar aquesta activitat, però fins als anys 1980 van continuar venent menuts als mercats de la Concepció, de Santa Caterina i de la Boqueria.

És molt probable que la família també tingués botiga al mateix edifici. Encara que algunes versions parlen d’un establiment de venda llet de cabra —d’aquí que s’identifiqui el cap amb un boc—, gràcies a l’hemeroteca hem pogut confirmar que als baixos va existir una carnisseria, ¹de la qual el moltó —una ovella mascle— n’era possiblement un reclam comercial. Els forjats amb motius florals són també un vestigi d’aquella activitat.

Cavalls, vaques i moltons

A principis del segle passat alguns propietaris col·locaven a les façanes el cap d’un animal, de pedra, per anunciar un negoci relacionat amb el bestiar. El moltó del carrer Montnegre és un dels pocs que ha arribat als nostres dies.

Ben a prop en trobem un altre, també al Camp de la Creu. Un cap de cavall presideix la façana d’una nau al carrer Morales, 44. Aquí hi havia les cavallerisses dels Comas, que es dedicaven al transport amb carros i cavalls.

Fins fa ben poc, una figura similar rematava el número 38 del carrer Afores de Sant Andreu. La manca de protecció d’aquests elements singulars va permetre que fos eliminat amb la darrera reforma de l’edifici.

Al carrer de Sants, 141, es conserven dos caps de vaca de pedra, que l’arquitecte Modest Feu —de qui ja hem parlat amb anterioritat— va col·locar a l’antiga vaqueria Benosa-Pau (1902). Molt a prop, a Alcolea, 93, hi havia la vaqueria del toro, així coneguda pel cap de boví que presidia la façana. La finca modernista, construïda el 1906 per Josep Masdeu Puigdemasa, va anar a terra als noranta.

L’any 1911, el mateix el mestre d’obres va col·locar una figura idèntica al carrer Rossend Nobas, 12, al barri del Clot. Afortunadament, aquesta ha arribat fins als nostres dies.

Però l’exemple més semblant al del carrer Montnegre era el cap de moltó, acompanyat d’una testa de vedella, que hi havia a la Carnisseria Siglo XX, situada al carrer Bruc, 37.² En aquest cas, els caps eren elements decoratius del rètol modernista de l’establiment, que no formaven part de la façana de l’edifici, el que va facilitar-ne la desaparició quan el negoci va tancar.

Un barri en extinció

Si res no ho evita, ben aviat també es perdrà l’emblemàtic moltó del Camp de Creu. Una barriada que en l’última dècada ha anat perdent la seva essència a cop de piqueta.

Amb els primers enderrocs van desaparèixer els edificis del carrer Entença, entre la Travessera i Montnegre. Incloent el passatge Roca, un singular passadís interior amb casetes obreres.

Les properes en caure seran cases del tram entre Montnegre i Gelabert, que ja han estat expropiades. Ni tan sols les finques catalogades, com la del moltó, es salvaran d’anar a terra. I la ciutat perdrà, per enèssima vegada, un altre dels seus elements singulars.

1. «La Vanguardia», 23 de juny de 1934, p. 30
2. Aquesta troballa ha estat realitzada per Valentí Pons Toujouse al seu blog.