La primera festa de la Mercè, com ja vam explicar en un article anterior, es va celebrar l’any 1871. Els anys següents, les epidèmies i les guerres van impedir que les festes es fessin amb regularitat, deixant-se de celebrar a partir de 1883. Fins al 1902, quan la Mercè va ressorgir gràcies a l’impuls dels regidors catalanistes conservadors que hi havia en aquell moment a l’Ajuntament de Barcelona, especialment Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch.
El somni de Cambó era convertir la Mercè en la gran festa major de Catalunya. Amb aquest objectiu, va dissenyar un ambiciós programa d’activitats, on estava present la cultura tradicional representativa de tot el país.
Els carrers guarnits
Un dels grans reclams d’aquelles Festes de la Mercè de 1902 va ser el concurs de guarniment de carrers. Veïns i comerciants del centre de la ciutat van engalanar els seus carrers, tal com passa actualment a les festes de Gràcia o de Sants.
Alguns guarnits, influïts per la moda historicista, eren francament especulars. El carrer Portaferrissa, per exemple, va recrear una fortalesa, amb una gran portalada a la Rambla, que en certa manera rememorava l’antic portal de la muralla en aquell indret. En la mateixa línia, el carrer Comtal es va convertir en un castell medieval i a Nou de Rambla es va aixecar una portalada gòtica.
L’orientalisme va inspirar guarnits com el del carrer Boqueria, convertit en un pavelló japonès, segurament per la proximitat amb la Casa Bruno Quadros. El carrer Ponent —avui Joaquim Costa— recreava una fàbrica i a Banys Nou simulava el fons del mar, amb una portalada de roques submarines. Al carrer Unió una sèrie de cangurs subjectaven uns arcs, d’on penjaven banderes i escuts. El carrer Carme lluïa una decoració d’estil modernista.
Altres carrers van optar per guarnits més senzills, a base de garlandes, banderoles o escuts. És el cas d’Argenteria, Canuda, Mercaders, Tallers, Santa Anna, Escudellers, Correu Vell, Regomir, Carders o el desaparegut carrer de la Petxina. També hi van participar places com la del Pi, el Padró o la Plaça Reial, on es va instal·lar una font màgica, que va ser una de les grans atraccions.
Una masia catalana a l’Eixample
Fora de la Ciutat Vella, a l’Eixample, a la placeta on es creuen els carrers Sepúlveda i Muntaner, els veïns van recrear una masia catalana tradicional, amb hort i tot, que es va endur un segon premi.
El guanyador del concurs de guarniments va ser el carrer Ferran, que va ser engalanat amb llums artístiques dissenyades per l’arquitecte modernista Antoni Maria Gallisà, en col·laboració amb Josep Maria Jujol. Una combinació d’art i modernitat molt apreciada, però que a l’hora no va acabar de reeixir. Una fallada en el subministrament elèctric va impedir encendre les 5.000 bombetes que havien d’il·luminar el carrer.
En qualsevol cas, la iniciativa va ser un èxit. Des dels pobles del Pla, i de totes les comarques de Catalunya, milers de persones van baixar a Barcelona per veure els carrers engalanats. La crònica publicada el 24 de setembre de 1902 a “La Veu de Catalunya” permet fer-se una idea: “Cap al tard, ja’s feia totalment impossible creuar les Rambles. Els carrers de Ferran, Boqueria, Hospital, Unió, Portaferrissa i demés no eren prou espaiosos per a contenir l’immensa gentada que intentava entaforar-s’hi i amb prou feines podien caminar“.
Gegants, nanos i monstros típichs
L’altre gran esdeveniment multitudinari de la Mercè de 1902 també va ser un concurs, de “gegants, nanos i monstros típichs”. Aquesta competició va ser una iniciativa del Centre Excursionista de Catalunya, que volia reunir per primera vegada els gegants i el bestiari festiu de tots els pobles de Catalunya, concedint premis “als que’s presentessin vestits amb més propietat y als més típics“.
Finalment, a Barcelona s’hi van desplaçar una cinquantena de gegants, vinguts de tot el país: Manresa, Igualada, Valls, Badalona, Vic o Lleida, que va enviar tres parelles de gegants. Olot va participar amb dues parelles i el Cap de Lligamosques i Berga va estar representada per tota la Patum.
La cercavila pels carrers de Barcelona estava prevista pel 26 de setembre, però aleshores va fer acte de presència un element que també es convertiria en un clàssic de les festes de la Mercè: la pluja. La forta tempesta va obligar a suspendre tots els actes programats aquell dia, a més de malmetre considerablement el guarnit dels carrers.
La desfilada de les figures, entre el Parc de la Ciutadella i la plaça de Sant Jaume, es va celebrar un dia més tard, amb gran un èxit de públic. El jurat, amb Miquel Utrillo i Josep Puig i Cadafalch, va concedir el primer premi del concurs a la comparsa del Castell de Santa Florentina de Canet de Mar.
Sardanes, curses i el primer concurs casteller
El Concurs de gegants, nans i monstres típics és segurament la més coneguda, però no va ser l’única exhibició competitiva de cultura tradicional d’aquella Mercè. El 27 de setembre al matí, al teatre Novetats, es va celebrar un concurs de cobles empordaneses. El mateix dia, al vespre, el Frontó Comtal de les Rambles va acollir un concurs de sardanes amb un jurat presidit per Francesc Cambó i amb participants de Massanet de la Selva, l’Escala, Olot, Ripoll o Vila Sacra.
Les festes de la Mercè de la 1902 van ser també l’escenari d’un altra competició històrica: el concurs de Xiquets de Valls. Dues colles vingudes l’Alt Camp, la Colla Nova i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, van participar en aquesta competició, considerada el primer concurs de la història del món casteller. La Colla Vella d’en Rabassó, que va aixecar tres castells de set, es va endur la victòria.
Per sorprenent que soni avui en dia, el concurs de castells formava part d’un festival esportiu que va tenir lloc al Parc de la Ciutadella. Sota la organització de Federació Gimnàstica espanyola, s’hi van celebrar partits de tennis, exhibicions gimnàstiques, curses de velocitat i de resistència, competició d’estirar la corda, concurs de llançament de barra… També es van fer curses infantils de còrrer saltant a la corda o fent rodar el cèrcol.
La de 1902 va ser, en definitiva, la primera gran festa major de Barcelona, que va tenir tots els elements que avui ja són part indispensable de la Mercè. Fins i tot, la pluja.
