150 anys de la primera Mercè

Aquest 2021 les festes de la Mercè celebren el 150 aniversari. El 1871 l’Ajuntament va programar per primera vegada un conjunt d’actes festius a tota la ciutat, en honor a la patrona, convertint aquella celebració en l’origen de l’actual festa major de Barcelona.

La Mercè, patrona de Barcelona

La Mercè va ser declarada patrona de Barcelona pel Consell de la Ciutat, per protegir la ciutat d’una plaga de llagostes l’any 1687. Tanmateix, el patronatge trigaria gairebé dos segles en ser reconegut oficialment. Va ser a principis de 1868 quan el Papa Pius IX va declarar la Mare de Déu de la Mercè patrona de la diòcesi i de la ciutat de Barcelona, fixant la celebració el 24 de setembre.

La talla gòtica de la Mare de Déu a la Basílica de Mercè.
La talla gòtica de la Mare de Déu a la Basílica de Mercè.

L’agost de 1868 a la premsa s’informava dels preparatius d’unes festes per celebrar la ratificació de la Santa Seu. Però els actes van quedar condicionats perquè aquell mateix mes de setembre va esclatar «La Gloriosa», una revolta que acabaria amb el destronament de la reina Isabel II.

A falta de celebració consistorial, aquell any van ser els veïns dels entorns de la basílica de la Mercè els qui van guarnir els espais més propers al temple, com els carrers Ample i Dormitori de Sant Francesc. Es van organitzar balls, cucanyes i altres activitats populars.

Els dos anys següents tampoc no hi hauria una festa oficial, a causa de la inestabilitat política i l’epidèmia de febre groga de 1870.

Curses de sacs, simulacres d’incendis i una exposició de raïms

L’estiu de 1871 el nou monarca espanyol, Amadeu de Savoia, havia anunciat la seva visita a Barcelona pel mes de setembre. L’Ajuntament, aprofitant que les dates coincidien amb la Mercè,  va decidir celebrar-ho amb un seguit d’actes festius.

L’alcalde, Francesc Soler i Matas, va encarregar-ne l’organització a una comissió de festes, presidida per l’aleshores tinent d’alcalde Francesc Rius i Taulet.

El rei Amadeu I.
El rei Amadeu I.

En un escàs marge de temps, Rius i Taulet va aconseguir dissenyar un ampli programa festiu de vuit dies, on les activitats populars es combinaven amb fires industrials i comercials, per tal d’atreure forasters a la ciutat. Amb aquesta finalitat es van impulsar iniciatives com els bitllets de tren a preus reduïts.

Cartell i programa de les primeres festes de la Mercè
Cartell i programa de les primeres festes de la Mercè (AHCB / clic per ampliar).

Un primer cop d’ull a l’extens programa permet trobar-hi tradicions que s’han mantingut 150 anys, com els focs artificials. Però altres activitats avui resulten força curioses, com el simulacre d’extinció d’incendis dels bombers o l’exposició de raïms organitzada a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

Cal pensar que les festes coincidien amb la verema i, fins a l’arribada de la fil·loxera (1879), la vinya va ser el cultiu principal a molts pobles del pla de Barcelona, que encara mantenien el caràcter rural. De la mateixa manera s’explica l’exposició de bestiar al passeig de Sant Joan.

Gravats de Tomàs Padró que representen, satíricament, diferents actes de la Mercè 1871: exposició de raïms, curses de braus i d’ases, actes litúrgics i castells de focs (Lo Foraster).

També destaca la presència jocs tradicionals al carrer, com les curses de sacs i de burros a Hostafrancs. O les cucanyes, instal·lades a diverses places la ciutat, amb premis de 40 pessetes. Activitats que, avui en dia, han quedat relegades a les festes de barris.

Les festes de la Mercè de 1871

Les celebracions van començar el 24 de setembre de 1871 a primera hora del matí. Una cercavila de gegants, nans i altres comparses va desfilar de la Casa de la Ciutat a la basílica de la Mercè, on es va celebrar una missa.

Representants de la cultura tradicional vinguts de tot el país van actuar a Barcelona: moixiganguers i bastoners de Vilafranca, sardanistes de l’Empordà i un grup de Xiquets de Valls, que van aixecar castells d’entre sis i nou pisos (la xifra varia en funció de la font).

Gegants i nans en un gravat de Tomàs Padró
Gegants i nans a la Mercè de 1871, en un gravat de Tomàs Padró publicat a l’almanac Lo Foraster

Posteriorment la comitiva d’autoritats, encapçalada pel rei Amadeu I, es va traslladar al flamant edifici de la Universitat de Barcelona —que encara estava en obres— per inaugurar l’Exposició General Catalana, una mostra dedicada a la producció industrial de les quatre províncies catalanes. El monarca encara va tenir temps d’assistir a una corrida de toros abans d’abandonar la ciutat.

Vinyeta dedicada als castells dels Xiquets de Valls a la plaça Sant Jaume. Al fons s'hi pot veure la decoració relativa a Amadeu I
Vinyeta dedicada als castells dels Xiquets de Valls a la plaça Sant Jaume, decorada en honor a Amadeu I (La Campana de Gràcia).

A la nit, es va estrenar el gran envelat de la plaça Catalunya, es va fer un castell de focs artificials i es va encendre un potent enllumenat a La Rambla i el passeig de Gràcia.

També es van il·luminar molts dels carrers de la ciutat vella, engalanats pels mateixos veïns, com Nou de Rambla, Ample, Carme, Tallers o  la plaça Reial. A la plaça Sant Jaume es van guarnir les façanes de l’Ajuntament i del Palau de la Diputació, on s’exhibia un bust d’Amadeu I.

El primer hipòdrom

La Mercè de 1871 va servir per fer dues grans inauguracions. D’una banda, al Saló de Cent de l’Ajuntament es va penjar un retrat d’Antoni de Campany per estrenar la Galeria de Catalans Il·lustres, un hall of fame de Catalunya impulsat per Rius i Taulet.

Gravats de Tomàs Padró que representen les cucanyes, la fira mercantil i artística del passeig de Sant Joan i les curses de natació, de sacs i de cavalls (Lo Foraster).

L’altra gran inauguració va ser l’hipòdrom. Era el primer recinte esportiu construït a Barcelona, si bé va ser una instal·lació temporal que es va desmuntar després de les festes. Aixecat a l’esplanada davant de la Ciutadella, coneguda com el Camp de Mart, el 25 de setembre va ser l’escenari de la primera cursa de cavalls de Catalunya.

Els dies següents s’hi van celebrar altres entreteniments hípics, com el joc l’ensortilla. L’hipòdrom també va acollir curses de velocípedes, festivals de bandes militars i concerts de la Coral Euterpe d’Anselm Clavé.

Més enllà d’aquestes actuacions, la majoria dels teatres de la ciutat, com el Liceu, també van oferir recitals especials durant les festes. L’oferta cultural es completava amb una exposició de pintura a la Gran Via i portes obertes a museus, col·leccions privades i tallers d’artistes.

Un èxit sense continuïtat

Les celebracions van concloure l’1 d’octubre amb una festa marítima al port, consistent en regates d’embarcacions, de natació i de patins de vela. A la nit, es van il·luminar els vaixells i la muralla de mar amb fanalets de colors, per acabar amb un castell de focs que simulava una batalla naval.

Rius i Taulet, artífex de les primeres festes oficials de la Mercè.
Rius i Taulet, artífex de les primeres festes oficials de la Mercè.

Aquella primera Mercè va ser un gran èxit, que es va reeditar el 1872, ja amb Rius i Taulet com a alcalde. Malgrat tot, les celebracions no van aconseguir tenir una continuïtat anual per culpa de les Guerres Carlines i les epidèmies de còlera.

Progressivament, les festes van entrar en decadència, quedant limitades a celebracions religioses. No seria fins l’any 1902 quan un altre regidor, Francesc Cambó, va reimpulsar la Mercè com la gran festa major de Barcelona. Però això ja és una altra història.

Articles relacionats

Històries de Barcelona

Memòries, vestigis i curiositats de la història de Barcelona

View all posts by Històries de Barcelona →

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.