Els darrers dies, la Via Laietana ha sigut notícia pels seus arbres. O, més aviat, per la seva absència. La inauguració de la remodelació de l’avinguda, el passat 29 de juny, en plena onada de calor, ha fet encara més evident la manca d’arbrat i d’espais d’ombra d’una de les principals artèries de la ciutat. Una carència que arrossega des de la seva obertura i que, malgrat la reforma recent, continua sense resoldre’s.
Tot i això, enmig d’aquesta avinguda, hi ha un arbre que sovint passa desapercebut: una olivera situada a la confluència dels carrers Comtal i Magdalenes amb la mateixa Via Laietana. L’exemplar, que es va plantar l’any 2014, vol recordar els jardins del Palau Comtal Menor de Guifré el Pilós que, segons la tradició, eren en aquest indret. Un símbol força desconegut per a la majoria dels vianants perquè —com passa sovint a Barcelona— no hi ha cap placa que expliqui el seu significat ni la història de l’indret.
El palau d’estiu de Guifré el Pilós
El carrer Comtal és un eix comercial -avui dia, bàsicament turístic- que connecta l’avinguda del Portal de l’Àngel amb la Via Laietana. Antigament, però, era més llarg: enllaçava les places de Santa Anna i de Jonqueres. Amb l’obertura de la Via Laietana, entre 1911-1913, es va escapçar el tram del carrer Comtal més proper a la plaça de Jonqueres, que va quedar esborrada del mapa. Era en aquesta zona on s’alçava el Palau Comtal Menor que, segons el cronista Víctor Balaguer (autor del llibre «Las calles de Barcelona», de 1865), hauria donat nom al carrer Comtal [→ en podeu llegir més aquí].
A diferència del Palau Comtal Major, ubicat a l’interior de les muralles romanes (a l’actual plaça del Rei), el Palau Comtal Menor -que algunes fonts també anomenen Palau de Valldaura– era extramuralles. Hauria estat la residència d’esbarjo i repòs del comte Guifré el Pilós, iniciador de la dinastia del Casal de Barcelona. Tanmateix, les primeres referències documentals d’aquest palau són de 1114 i 1116, posteriors a la mort del comte Guifré.
La finca estava situada al costat del torrent del Merdançar, que posteriorment es convertiria en el carrer Riera de Sant Joan, desaparegut amb l’obertura de la Via Laietana. Era entre els actuals carrers Comtal i Magdalenes, amb uns jardins que s’estenien fins a Jonqueres. L’any 1168, Alfons I va donar el palau als monjos cistercencs del monestir de Santes Creus, que van convertir l’antiga residència comtal en una casa procura (una mena de delegació que els grans monestirs, com Montserrat, tenien a la ciutat a Barcelona). Aquesta funció s’hauria mantingut fins al segle XIX.
El Palau Comtal Menor i la presó de Fra Garí
Segons el relat d’historiadors com Antoni de Bofarull o el mateix Víctor Balaguer, a principis del segle XIX, al carrer Riera de Sant Joan hi havia una torre rectangular d’aparença medieval, amb merlets i espitlleres, que els cronistes vuitcentistes identificaven com les restes del vell Palau Comtal Menor. Aquesta construcció va ser enderrocada després de les desamortitzacions de 1835 -que van afectar a l’antiga procura de Santes Creus- segons explica Francesc Carreras i Candi a la seva «Geografia General de Catalunya».
La torre tenia una reixa de ferro on, segons la creença popular, va ser empresonat fra Garí. La llegenda, recollida pel folclorista Joan Amades, diu que Joan Garí era un ermità de Montserrat que, temptat pel diable, va forçar i matar a la jove Riquilda, filla de Guifré el Pilós. Convertit en bèstia pel seus pecats, l’ermità va ser capturat i enviat a la presó del Palau Comtal Menor.
Fins a l’any 2011, aquesta llegenda s’explicava en unes rajoles de ceràmica col·locades pels comerciants en una façana del carrer Comtal. Les majòliques van ser eliminades, com d’altres petits patrimonis barcelonins, quan l’edifici es va transformar en hotel.
L’últim vestigi atribuït a l’antic palau era la façana del número 29 del carrer Magdalenes, tocant al carrer Comtal, que encara existia l’any 1909. Hi destacava una finestra romànica, que va ser traslladada i recol·locada a la Casa de l’Ardiaca, després que l’edifici del carrer Magdalenes fos enderrocat per obrir la Via Laietana.
Una olivera i un monument frustrat
L’any 2014, amb la conversió en zona de vianants del triangle format pels carrers Comtal i Magdalenes amb la Via Laietana, s’hi va plantar una olivera, en record dels jardins de l’antic palau de comte Guifré. Al seu costat, l’associació de comerciants del carrer Comtal volia alçar-hi un monument al Pilós. S’havia d’inaugurar per l’Onze de Setembre de 2014, en el marc dels actes commemoratius del Tricentenari del 1714.
Els botiguers, que assumien els 150.000 euros del cost de l’obra, van encarregar el projecte a l’escultor Xavier Medina Campeny, que va presentar una proposta singular: una gran estela de sis metres d’alçària, que representava el tors nu del comte, amb l’escut on va marcar les quatre barres de sang, origen llegendari de la senyera de Catalunya.
La Comissió d’Art Públic de la ciutat va rebutjar l’escultura de Medina-Campeny, argumentant que les seves mides eren excessives. El consistori, aleshores governat per Convergència i Unió, es va comprometre a encarregar una obra més adient per a l’espai, però el projecte va caure en l’oblit.
Al monument fallit s’hi suma la misteriosa desaparició de l’anterior escultura que la ciutat havia dedicat al comte fundador de la nissaga catalana. Obra d’Agapit Vallmitjana, la primitiva escultura de Guifré I es va col·locar l’actual passeig Lluís Companys amb motiu de l’Exposició Universal de 1888. La figura, però, va desaparèixer de la nit al dia durant la Guerra Civil, sense que mai se n’aclarís el destí.