Barcelona acaba de perdre una façana icònica. No tenia cap valor arquitectònic ni històric, però era una d’aquelles que tothom coneixia. De fet, si algun cop havíeu passat pel pont de Marina, segur que us havíeu fixat en l’antic magatzem de la Casa Gay (Marina, 122). Aquesta empresa, que llogava les cadires de la Rambla, anunciava el seu negoci amb unes grans lletres negres, on deia: “GAY. SILLAS. MESAS. SERVICIO PARA BANQUETES. SECCIÓN DE ALQUILER“.
Fa vint anys, un col·lectiu d’artistes que okupava l’edifici hi va fer una acció reivindicativa, pintant algunes lletres de blanc, per escriure la frase: “ES VICIO ES ALQUILER“. La façana, molt visible per la seva ubicació, es va fer molt popular. La finca feia anys que estava afectada per un pla urbanístic i finalment, acaba de ser enderrocada.
Casa Gay, lloguer de cadires
Fundada l’any 1860 per José Gay Gurri, la Casa Gay està considerada la primera empresa que es va dedicar al lloguer de cadires a Barcelona. Durant molts anys, va tenir la concessió municipal de les cadires de lloguer que hi havia a diferents espais públics de la ciutat, com la Rambla o la plaça Catalunya. Uns negocis que van anar desapareixent progressivament. Les últimes i, possiblement, les més famoses, eren les cadires de lloguer de Canaletes, suprimides per l’ajuntament l’any 2000.
En alguns articles a la xarxa es pot llegir que la Casa Gay es va instal·lar al carrer Marina l’any 1929. En realitat, aquesta data es correspon a la construcció de l’edifici ara enderrocat. El trasllat es va realitzar uns anys abans, a una nau anterior.
El gener de 1915 trobem l’anunci a la premsa del trasllat dels magatzems de la Casa Gay, aleshores al carrer Trafalgar, 43, fins a Marina, 122, just al costat de les vies de l’Estació del Nord. Precisament, degut a la proximitat de l’estació i de la carretera de Ribes, el Fort Pienc era en aquella època una zona plena de magatzems, dipòsits i naus industrials.
En aquella mateixa època, és a dir, al voltant de 1915, l’empresa va obrir un establiment dedicat a la venda i lloguer d’articles d’hosteleria, al carrer Ali Bei amb Passeig de Sant Joan i va construir també un segon magatzem, de cinc plantes, al carrer Fontrodona, 15, del Poble Sec.
El primitiu magatzem de la Casa Gay al carrer Marina, 122, es pot veure en algunes fotografies de finals dels anys 1920, durant les obres de construcció del pont sobre les vies del tren. Sembla que el negoci funcionava prou bé i el 1929, coincidint amb l’Exposició Internacional, la primitiva nau va ser enderrocada per fer-hi el nou magatzem, de quatre plantes. També es va edificar un bloc d’habitatges al número 120, propietat de la mateixa família Gay. Durant la Guerra Civil, aquest immoble va quedar força afectat per les bombes.
Es vicio, es alquiler
Fins als anys vuitanta la Casa Gay va ocupar el local del carrer Marina, on a més d’emmagatzemar el material de lloguer, també es feia el taquillatge de les cadires de la Rambla. L’any 1982, amb la mort de Rosa Gay Sans sense descendència, l’empresa va passar a la família Ortega, que ja eren socis del negoci. Segons recull Dani Cortijo, les dues finques del carrer Marina van anar parar a una neboda de la senyora Gay, que va cedir-ne l’ús a la congregació dels Mercedaris.
L’antic magatzem va quedar abandonat durant molt de temps, fins que l’any 2000 va ser okupat i convertit en taller i residència d’artistes. Va ser en aquests primers anys d’okupació quan es va realitzar la intervenció a la façana, pintant el color d’algunes de les lletres per escriure la famós jocs de paraules, “ES VICIO, ES ALQUILER“. Els artistes també van deixar la seva petjada a la planta baixa, amb diversos mosaics vidriats grafiats que recreaven imatges de la història de l’edifici, com els bombardejos de 1938.
El Pla General Metropolità de 1976 va requalificat tota l’illa entre els carrers Marina, Ali Bei i Lepant com a zona verda. De la mateixa manera, les antigues vies ferroviàries van ser convertides en l’actual Parc de l’Estació del Nord. L’any 2000 l’ajuntament va expropiar i enderrocar l’edifici de Marina, 120. El solar va ser transformat en un jardí amb piscina pels okupants per la finca veïna.
L’octubre de 2022 va ser desallotjat el col·lectiu d’artistes que havia okupat l’antic magatzem de la Casa Gay durant més de vint anys. Al juliol va començar l’enderroc de l’edifici, que s’ha completat aquesta setmana. L’ajuntament té previst convertir el solar en un refugi de biodiversitat, que serà visible des d’un petit mirador i espai d’estada.
Malgrat la desaparició de l’emblemàtica façana, a petició veïnal l’ajuntament ha conservat una part dels mosaics que hi havia a la planta baixa de l’edifici, amb el compromís de mantenir-los en un futur.
