Sembla difícil d’imaginar, però en un passat no gaire llunyà els camps de vinyes s’estenien per on avui circula l’avinguda Meridiana. Abans de l’agregació a Barcelona, la producció de vins era una de les principals activitats de Sant Andreu de Palomar. Un dels pocs records que es conserven d’aquell passat és la premsa de vi que presideix la plaça d’en Xandri, vestigi de la desapareguda masia de Can Xandri.
La nissaga dels Bogunyà
La història de Can Xandri va lligada als Burgunyo, una família d’origen francès que es va establir a Sant Andreu de Palomar al segle XIV. Gràcies a la recerca realitzada per Julio Picatoste, és possible resseguir les passes d’aquesta nissaga.1
L’any 1789 Miquel Bogunyà va adquirir en emfiteusi mitja mujada (uns 2.500 m²) al lloc conegut com el Camp Dragó, a tocar del camí ral de Barcelona al Vallès, que després es convertiria en la carretera de Dalt o carrer Bartrina.
L’emfiteusi era un tipus de contracte molt habitual a la pagesia andreuenca. A canvi d’un cànon, s’adquiria el domini útil d’un immoble, que es podia transmetre per herència de manera indefinida.
Entre el 1789 i el 1792 Miquel Bogunyà va aixecar una primera casa, de planta i pis, embrió de la futura masia. El seu primogènit i hereu universal, Miquel Bogunyà i Guardiola, hi va construir al costat dues cases més, iguals a l’original i amb un pati comú.
El fill petit, Felip Bogunyà i Guardiola, va rebre per legítima una petita peça de terra, situada on avui conflueixen la Meridiana i el carrer de Sant Hipòlit.
Un vi mortal
L’elaboració de vi va arribar a ser la principal activitat del poble de Sant Andreu de Palomar. Les vinyes del municipi s’estenien cap a les muntanyes, fins al que ara és el districte de Nou Barris. A mitjans del segle XIX la producció de vi a Sant Andreu superava els 80.000 hectolitres anuals. Es destinaven a Barcelona, però també s’exportaven a Amèrica.
La vinya era, precisament, la principal activitat agrícola dels Bogunyà. També tenien cultius de regadiu, aprofitant la proximitat del Rec Comtal.
Segons recull Les masies de Sant Andreu de Palomar, el mas havia estat declarat «Casa de Sergent» per l’Ajuntament andreuenc. Per tant, en cas de conflicte bèl·lic, havia de donar allotjament al sergent de la tropa que s’hi presentés.
El mateix llibre explica que durant la Guerra del Francès (1808-1814), quan s’hi van instal·lar les tropes napoleòniques, algun soldat que dormia a prop de les bótes on fermentava el vi va arribar a morir per les emanacions de gasos.
La masia de Can Xandri
Entre el 1876 i el 1879 Francesc Bogunyà i Casamitjana, nét de Miquel Bogunyà i Guardiola, va reformar les tres cases, que es van convertir en una de sola. Aquesta seria coneguda com la masia de Can Xandri, un malnom d’origen incert.
Adossada a la masia, a la banda més propera a la carretera de Dalt, Salvador Bogunyà i Balcells hi va instal·lar un magatzem de mercaderies. Salvador Bogunyà era nét de Felip Bogunyà i Guardiola; per tant, cosí de Francesc Bogunyà i Casamitjana. Es dedicava al transport amb galeres, que eren uns grans carros tirats per mules.
Aquesta diversificació del negoci dels Bogunyà podria respondre a l’aparició de la fil·loxera, cap al 1886, que va posar fi al cultiu de la vinya a Sant Andreu de Palomar.
Salvador Bogunyà i Balcells va morir sense descendència el 1905. Les seves propietats van passar a un cosí, Felip Bogunya i Gol, que alhora va comprar la masia de Can Xandri a Francesc Bogunyà i Casamitjana. Tots els terrenys originals van quedar novament en mans d’un únic propietari.
La Barriada de Xandri
Al segle XIX va començar la urbanització de l’entorn de Can Xandri, fet que va donar lloc a l’anomenada «Barriada de Xandri». Tot i que aquest topònim s’ha perdut —com el de molts antics barris—, el nom de Xandri encara es conserva en una plaça i un carrer.
En realitat, el carrer Xandri no estava en els terrenys dels Bogunyà, sinó a la parcel·la confrontant, costat Besòs, que pertanyia a la família Molins. El carrer, un atzucac, es va obrir entre el 1829 i el 1835, amb la construcció d’una fila de casetes baixes amb pati que encara hi sobreviuen.
La denominació «Barri de Xandri» apareix per primer cop documentada el 1889, com a nom del carrer de davant de la masia de Can Xandri. Actualment correspondria al tram del carrer Sant Hipòlit que queda entre l’avinguda Meridiana i el carrer de Recesvint.
El carrer Sant Hipòlit es va obrir a mitjans del segle XIX. Originalment partia de la plaça Marià Brossa (aleshores Duc de la Victòria) i moria en arribar als terrenys de Josep Monteis, a l’altura de l’actual Recesvint. Per tant, no travessava la parcel·la dels Bogunyà.
La plaça d’en Xandri
L’any 1906 l’Ajuntament de Barcelona va arribar a un acord amb Felip Bogunyà i Gol, propietari de Can Xandri, per connectar el carrer de Sant Hipòlit amb la carretera de Dalt i les vies del tren.
Felip Bogunyà, que, recordem-ho, havia aconseguit reagrupar totes les terres del 1789, també va cedir al consistori una part de l’era de la masia perquè s’hi fes una plaça, a canvi que fos batejada amb el nom de Xandri.
La prolongació de Sant Hipòlit es va executar l’any 1909. Possiblement la plaça d’en Xandri es va urbanitzar al mateix temps. La fisonomia original era força diferent de l’actual, producte d’una sèrie de canvis al llarg dels últims cent anys.
D’una banda, les cases del carrer Bartrina, que tancaven la placeta a l’oest, van ser substituïdes per un element menys amable: el mur de formigó sobre el qual passa l’autopista urbana de la Meridiana.
Més recentment, a principis d’aquest segle, també es van enderrocar tot un seguit de cases antigues, com l’edifici que tancava el conjunt pel costat Besòs. La plaça va guanyar superfície, però va perdre part del seu encant rural.
La premsa de vi, l’últim vestigi
Can Xandri va mantenir l’activitat agrícola fins als anys quaranta. La masia va ser enderrocada el 1988 per fer-hi el bloc de pisos que actualment fa cantonada entre la plaça i el carrer de Sant Hipòlit.
Durant l’enderroc es va recuperar una antiga premsa de raïm del segle XVIII. Felip Balsells i Bogunyà, nét de Felip Bogunyà i Gol, la va cedir per tal que fos col·locada a la plaça d’en Xandri, en memòria del seu passat vinícola. L’alcalde Pasqual Maragall va inaugurar el monument el 9 de març de 1991, amb un tast de vins.
Des del 2013 la premsa de vi de Can Xandri té una «germana» al pati de Can Verdaguer, una antiga masia reconvertida en centre cívic al barri de Porta, al districte de Nou Barris. Dos records de quan a Sant Andreu s’hi feia vi.
