Tothom la coneix com la rambla del Clot, encara que aquesta denominació no apareix al nomenclàtor oficial. El nom popular li va posar Pasqual Maragall el 1991, quan va inaugurar la prolongació del carrer Aragó, més enllà de la Meridiana. A cada extrem del nou passeig s’hi van col·locar «Las Pajaritas», escultures d’ocells de papiroflèxia que, malgrat l’aparença ingènua, expressen l’ideari revolucionari de l’artista anarquista Ramón Acín (1888-1936).
Els ocellets del Clot són en realitat una rèplica. Els originals són una font del parc municipal d’Osca, ciutat on va néixer l’artista i on el van afusellar els feixistes per les seves idees llibertàries.
Un artista compromés
Ramon Acín va iniciar la seva carrera artística com a il·lustrador a la premsa escrita. Va ser amb les vinyetes satíriques on va començar a mostrar la seva implicació política.
El 1913 es va instal·lar a Barcelona, on va entrar en contacte amb el sindicalisme anarquista i va fundar “La ira”, un setmanari revolucionari amb un lema força explicit: “Órgano de expresión del asco y de la cólera del pueblo”.
Al primer número hi va publicar un article en contra del sistema de quintes, que obligava a les famílies més desafavorides a enviar els seus fills a la guerra colonial del Marroc. Les crítiques d’Acín a la burgesia i a les autoritats polítiques i eclesiàstiques van provocar la clausura de la revista i el seu primer arrest.
El 1917 va obtenir la plaça de mestre de dibuix a l’Escola Normal d’Osca, on va impulsar una renovació pedagògica influïda per Ferrer i Guàrdia i la Institución Libre de Enseñanza. Defensava l’ús de la impremta a les aules i el contacte dels alumnes amb la natura.
Al mateix temps va iniciar una militància activa en els moviments anarquistes, a través de la CNT, però des de postures no violentes. El 1924 va ser empresonat per demanar l’indult del dibuixant “Shum”, condemnat a mort pel règim de Primo de Rivera. El 1926, després d’un intent de cop d’Estat contra el dictador, va marxar temporalment a París. Allà va entrar en contacte amb les avantguardes, que marcarien decisivament la seva obra.
El 1930 va viure un nou exili a França, després de la fallida insurrecció per enderrocar Alfons XIII. Durant els anys de la República va ser empresonat diverses vegades per participar en protestes obreres. I, enmig de tot plegat, va guanyar la Grossa de Nadal. Va destinar el premi a finançar el documental «Las Hurdes, tierra sin pan» de Luis Buñuel.
Quan va esclatar la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, es va amagar en un armari per escapar dels sublevats. Però el 6 d’agost es va lliurar per evitar que els feixistes torturessin la seva dona, Conchita Monrás. Acín va ser afusellat aquella mateixa nit; ella, dues setmanes després.
«La Fuente de las Pajaricas»
L’obra més popular de Ramón Acín és «La Fuente de las Pajaricas», nom que li va donar originalment l’artista. El 1929 va instal·lar aquest monument-font a l’espai de jocs infantils del parc municipal que s’estava construïnt a Osca. Ell mateix havia demanat a l’Ajuntament que aquells jardins tinguessin un lloc reservat als infants, on poguessin jugar amb seguretat i a prop de la natura.
Amb «Las Pajaritas» va sintetizar les influències avantguardistes amb el seu ideari anarcosindicalista, que es manifesten en la senzillesa, entre el racionalisme i el minimalisme, però també en materials escollits, ciment i xapa de ferro, enfront dels metalls nobles.
El 1920 Federico García Lorca, amic d’Acín, havia escrit el poema «Las Pajaritas de papel». Ell va elevar aquest objecte humil, un simple passatemps, al capdamunt d’un pedestal, un espai fins aleshores reservat per a les grans personalitats. L’art com a transformador de la societat.
«Las Pajaritas» a Barcelona
«La Fuente de las Pajaricas» es va exhibir a Barcelona el desembre de 1929. Va ser a les Galeries Dalmau, on es va exposar una maqueta de cartó del monument. Entre les peces de la mostra hi havia també una gàbia. Acín havia alliberat a l’ocell i en el seu lloc havia col·locat una de les seves “pajaricas”.
El 1989, seixanta anys després de la mostra a la Galeria Dalmau, l’Hospital de la Santa Creu va acollir una retrospectiva de Ramon Acín. La mostra l’organitzava la Diputació d’Osca per commemorar el centenari del seu naixement. Arran d’aquesta exposició la corporació aragonesa va regalar a la ciutat una rèplica de «Las Pajaritas»
En aquells moments Barcelona vivia la transformació olímpica. N’estaven al capdavant dos tècnics oscencs, Josep Anton Acebillo i el mateix nét d’Acín, Ramón García-Bragado. Seguint la consigna de “monumentalitzar la perifèria”, van oferir «Las Pajaritas» a l’Associació de Veïns del Clot, que volien instal·lar un colom blanc, símbol de la pau, a la nova rambla del barri.
«Las Pajaritas» són una de les poques obres d’un artista anarquista als carrers de Barcelona. Encara que la majoria dels que passegen pel costat ignoren que aquelles figures d’aire naïf amaguen una obra revolucionària, que simbolitza a la perfecció l’esperit pacifista, naturista i llibertari de Ramon Acín, l’home que va deixar volar l’ocell de la gàbia.
