Aquest divendres començaran a Tòquio els Jocs de la 32a Olímpiada. L’esdeveniment coincidirà amb l’aniversari dels Jocs de Barcelona, inaugurats el 25 de juliol de 1992 amb la fletxa de foc llançada per l’arquer Antonio Rebollo. És lògic pensar que aquell va ser el primer cop que la ciutat rebia la flama olímpica. Però el cert és que va ser 24 anys abans, enmig de la grisor del franquisme, quan el foc de la torxa va il·luminar Barcelona per primera vegada, de camí als Jocs de Mèxic 1968.
La ruta de Colom
Els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 van ser els primers celebrats en un país de l’Amèrica Llatina. Per simbolitzar el vincle entre les civilitzacions mediterrànies i americanes, el comitè organitzador va dissenyar un recorregut de la flama olímpica que recreava el primer viatge de Cristòfor Colom al Nou Món, seguint una visió eurocentrista encara molt vigent a l’època.
Barcelona va ser escollida com a punt d’entrada de la torxa a la Península, per ser la ciutat on els Reis Catòlics van rebre a Colom en tornar d’aquell primer viatge, el 1493.
La idea que el foc olímpic passés per primera vegada per Espanya, amb tot aquell simbolisme hispànic, va ser rebuda amb els braços oberts per la dictadura franquista, que als anys seixanta intentava transmetre al món una imatge d’aperturisme.
De fet, tres anys abans el franquisme havia intentat organitzar els Jocs Olímpics de 1972. Barcelona, que havia acollit amb èxit els Jocs Mediterranis de 1955, s’havia postulat com a seu olímpica, però el règim va preferir presentar la candidatura de Madrid, que finalment va perdre contra Munic a les votacions del Comitè Olímpic Internacional.
Primera visita de la torxa olímpica a Barcelona
La flama es va encendre a la ciutat grega d’Olímpia el 23 d’agost de 1968. Abans d’arribar a Barcelona la torxa va fer parada a Gènova, Itàlia, per celebrar una cerimònia davant la pretesa casa natal de Cristòfor Colom.
Finalment, el dissabte 30 d’agost al migdia la flama entrava al port de Barcelona a bord del Palinuro, un bergantí de la marina italiana. El foc olímpic, que va desembarcar dins d’una làmpada, va ser rebut al Portal de la Pau amb coets i un enlairament de coloms.
L’alcalde Josep Maria de Porcioles, que encapçalava la comitiva d’autoritats, va fer un discurs de benvinguda al foc sagrat. A continuació, la Banda Municipal va interpretar l’himne olímpic.
Joan Antoni Samaranch, aleshores Delegat Nacional d’Esports i president del Comitè Olímpic Espanyol, va ser l’encarregat d’encendre la torxa del primer portador. L’honor va recaure en Enric Bondia, un atleta barceloní que s’acabava de proclamar campió d’Espanya i que, curiosament, no va participar als Jocs de Mèxic.
Precisament, una de les novetats d’aquella Olimpíada era que els portadors de la torxa havien estat escollits pels països per on passava el recorregut. Fins aleshores, aquell era un privilegi restringit als atletes del país organitzador dels Jocs.
Un peveter a la plaça Catalunya
Escoltat per la Guàrdia Urbana, Bondia va pujar la torxa per la Rambla, entre una pluja de pètals de roses llançats per les floristes del passeig. A l’altura del Liceu va passar el foc al seu company Alfons Gabernet. Pocs mesos abans tots dos havien establert els rècords de Catalunya de relleus dels 400 i 800 metres.
Gabernet va ser l’encarregat d’encedre un pebeter d’etapa, instal·lat al capdamunt de la plaça Catalunya, on el foc va dormir fins al matí del dia següent.
Els actes oficials van concloure amb el discurs de Samaranch, que va desitjar el retorn de la flama en uns futurs Jocs Olímpics a la “piel de toro” (sic). El conjunt de la cerimònia no deuria ser gaire lluït, perquè l’endemà la premsa criticava la desorganització de l’esdeveniment.
Castellers, danzas regionales i una Sardana Olímpica
A la tarda, al voltant del peveter, es van celebrar un seguit d’actes festius de caràcter folklòric. Van actuar bandes de música, esbarts dansaires i castellers dels Xiquets de Valls i dels Nens del Vendrell.
Però el gran acte central va ser l’estrena de la Sardana Olímpica, composta per Lluís Moreno i Pallí especialment per a l’ocasió. Va ser interpretada per la cobla La Principal de Badalona i ballada en cinc rotllanes per dansaires vestits amb els colors de les cinc anelles olímpiques.
El festival a la plaça Catalunya va continuar fins a la mitjanit amb cants corals i exhibicions de “danzas regionales” a càrrec del Centro Gallego, la Casa Regional de Murcia y Albacete i el Centro Aragonés de Barcelona.
Un relleu explosiu
El diumenge al matí la flama va reprendre la marxa, en relleus d’un quilòmetre, pel Passeig de Gràcia i la Diagonal, per on va marxar en direcció a Lleida. Però poc abans d’abandonar la ciutat, es va produir un accident que hauria pogut ser tràgic.
A l’altura del carrer Tuset la torxa de l’atleta Gregorio Rojo va explotar en el moment de rebre el foc. A causa de l’accident Rojo va ser traslladat a l’hospital, amb cremades lleus a la cara.
Una investigació posterior va concloure que la deflagració estava relacionada amb el combustible. Una barreja de nitrats, sulfurs, carbonats de metalls alcalins, resines i silicones que resultava excessivament volàtil si s’encenia massa ràpid.
La flama va continuar el seu recorregut per Saragossa, Madrid i Sevilla, fins arribar al port de Palos, on va embarcar cap a Amèrica. Finalment, el foc va encendre el peveter de l’estadi olímpic de Mèxic el 12 d’octubre de 1968, coincidint amb la celebració del Dia de Hispanitat.
Foc al Fòrum
Després dels Jocs del 1992 Barcelona encara tornaria a rebre la torxa olímpica per tercera, i de moment última, vegada. Va ser el 27 de juny de 2004, un episodi que ha quedat gairebé tan oblidat com aquella primera visita de 1968.
De l’estiu de 2004 a Barcelona han quedat en el record el Fòrum de les Cultures i el sambòdrom de Carlinhos Brown, més que el pas fugaç de la torxa que, en el seu camí a Atenes, va visitar totes les antigues ciutats olímpiques.
El fiasco d’aquell Fòrum semblava que havia servit per liquidar definitivament l’arcaic model de creixement de la ciutat, a cop de grans esdeveniments. Però, a falta d’idees més innovadores, qui sap si pel 2030 encara veurem la flama olímpica per quarta vegada.
