Tres alcaldes, dos bisbes i un cabdill dels almogàvers. Són alguns dels personatges que donen nom a les parades de l’L1. La línia vermella del metro de Barcelona és actualment la més llarga de la xarxa, amb 30 parades. Una trentena de noms que formen part del dia a dia barceloní, que veiem, escoltem i repetim desenes de vegades, sense saber-ne, moltes vegades, el seu origen.
Avui, coincidint amb l’aniversari de la inauguració del Ferrocarril Metropolitano Transversal, origen de l’actual línia 1 (10 de juny de 1926), comencem un viatge per la xarxa del metro de Barcelona, per descobrir els llocs i personatges que han donat nom a les seves estacions.
Hospital de Bellvitge
L’estació va obrir l’any 1989, amb el nom de Feixa Llarga, per donar servei a l’Hospital Universitari de Bellvitge, inaugurat l’any 1972. La confusió que provocava l’existència d’una estació anomenada Bellvitge va motivar el canvi de nom, l’any 2003.
Bellvitge
Bellvitge és un barri de l’Hospitalet de Llobregat que deu el seu topònim a l’ermita de Santa Maria de Bellvitge. Es creu que el nom Bellvitge prové d’Amalvigia, un antropònim femení d’origen gòtic, que hauria derivat en Malvige i, finalment, en Bellvitge.
Avinguda Carrilet
L’avinguda Carrilet segueix el traçat que originalment recorrien les vies dels Ferrocarrils Catalans, uns trens de via estreta coneguts popularment com el “carrilet”, que unien la plaça d’Espanya amb el Baix Llobregat i les mines del Bages (l’actual línia Llobregat-Anoia d’FGC). Per evitar accidents, les vies es van soterrar entre 1985 i 1997.
Rambla Just Oliveras
Just Oliveras (1887-1938) pertanyia a una família benestant de l’Hospitalet. Va impulsar el que es coneix com a segon eixample de l’Hospitalet, amb la urbanització d’uns terrenys familiars, incloent-hi la rambla que porta el seu nom. Posteriorment va ser alcalde de l’Hospitalet per la Lliga Regionalista en dues etapes i va morir assassinat durant la Guerra Civil.
Can Serra
Can Serra és un dels barris de l’Hospitalet de Llobregat. Va ser urbanitzat als anys seixanta sobre els camps de cultiu on es trobava la masia de la família Serra, també coneguda com a Torre Serra.
Florida
El barri de la Florida, a l’Hospitalet de Llobregat, va néixer als anys seixanta, en el que eren uns terrenys de vinyes i garrofers, que fins aleshores es coneixen com les Planes.
Torrassa
La Torrassa és un altre dels barris de l’Hospitalet que va prendre el nom d’una masia de la zona: la Casa de La Torrassa o Torre Llampada. En aquest cas, la finca es conserva a la ronda de la Torrassa, 123-129. La masia es va construir sobre les restes del Castell de Bellvís, i el nom de torrassa recordaria l’existència d’una gran torre fortificada.
Santa Eulàlia
El barri de Santa Eulàlia pren el seu nom de l’església de Santa Eulàlia de Provençana, la més antiga de l’Hospitalet de Llobregat (consagrada el 1101). Probablement el topònim Provençana, com Sant Martí de Provençals, és una derivació del terme llatí ager provintialis, que era com els romans anomenaven les terres de conreu properes a les colònies.
Mercat Nou
El Mercat Nou és el nom popular del mercat de Sants, obra de Pere Falqués i Urpí, responsable també del Mercat del Clot. Va ser inaugurat l’any 1913, en substitució de l’anterior mercat a l’aire lliure que estava ubicat a la plaça d’Osca. El nom fa referència al terreny on es va construir l’edifici, conegut com l’Hort Nou, on hi havia un mas i uns safaretjos.
Plaça de Sants
Quan es va inaugurar l’estació, l’any 1926, duia el nom de Sans, ja que en aquell moment la plaça de Sants ni tan sols existia. El nom actual el va adoptar l’any 1982. Un topònim vinculat a la parròquia de Santa Maria de Sants, al voltant de la qual va créixer el municipi, ara barri, de Sants. El debat entre l’escriptura de Sants o Sans (en referència a la salubritat del lloc) va durar molts anys; avui en dia s’ha consolidat l’ús de la “t“, basant-se en documents antics on es menciona “Sancta Maria de Sanctis“.
Hostafrancs
La teoria més acceptada sobre l’origen del nom del barri d’Hostafrancs és un hostal que regentava en aquesta zona Joan Corrades, natural d’Hostafrancs de Sió (la Segarra). Aquest establiment va tenir gran popularitat al segle XIX, quan Barcelona encara tenia muralles i molts carreters havien de fer nit als afores de la ciutat.
Espanya
L’aspecte actual de la plaça d’Espanya data de finals dels anys vint, quan es va arranjar com a entrada del recinte de l’Exposició de 1929. Sovint s’ha dit que el nom el va imposar Primo de Rivera, qui també va fer enderrocar les quatre columnes de Puig i Cadafalch. El cert, però, és que el bateig amb el nom d’Espanya va ser força abans: l’any 1908, quan es va inaugurar la primera urbanització de la plaça.
Rocafort
Molts carrers de l’Eixample deuen el seu nom a l’escriptor i polític Víctor Balaguer, qui va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de batejar les noves vies que s’anaven urbanitzant a mesura que la ciutat s’expandia més enllà de les muralles. Balaguer, un dels grans exponents de la Renaixença (un moviment de marcada exaltació patriòtica i històrica) va triar una llista de noms vinculats a personatges, institucions, territoris i fets històrics catalans, especialment dels temps de la Corona d’Aragó. Un d’aquests personatges va ser Bernat de Rocafort, qui va ser lloctinent de Roger de Flor i posteriorment el seu successor al capdavant dels almogàvers.
Urgell
El carrer del comte d’Urgell és un altre dels personatges triats per Víctor Balaguer. Fa referència a Jaume II d’Urgell, comte d’Urgell, apel·lat el Dissortat. Va ser aspirant al tron de la Corona d’Aragó després de la mort sense descendència de Martí l’Humà, tot i que finalment l’escollit al Compromís de Casp va ser Ferran I. Disconforme amb la decisió, va iniciar una revolta però, fent honor al seu apel·latiu, va ser derrotat. Desposseït dels seus títols i béns, va acabar a la presó, on va morir.
Universitat
La plaça Universitat s’obre davant del que avui es coneix com l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB). Els orígens de la institució es remunten a l’Estudi General del segle XVI. L’edifici actual va ser construït entre 1863 i 1889 per Elies Rogent. Durant molts anys la UB va ser la Universitat, a seques, ja que no n’hi va haver cap altra a Catalunya fins a l’any 1968.
Catalunya
Tot i que no apareixia al projecte d’Eixample de Cerdà, la plaça Catalunya ha acabat convertida en el centre neuràlgic de la ciutat. Van ser els ciutadans i diverses campanyes de la premsa qui demanava a l’Ajuntament la creació d’una gran plaça, que va ser popularment batejada com Catalunya. Les primeres urbanitzacions es van fer amb motiu de l’Exposició de 1888 i van culminar a l’Exposició de 1929, després de moltes expropiacions i enderrocs.
Urquinaona
La plaça d’Urquinaona està dedicada a José María de Urquinaona Bidot, bisbe de Barcelona de 1878 a 1883. Es va guanyar l’estima de la burgesia industrial catalana defensant les polítiques proteccionistes al Senat, en una època en què l’església tenia una quota representativa a la cambra alta espanyola. Va aconseguir que la Mare de Déu de Montserrat fos proclamada patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII.
Arc de Triomf
Estació ubicada al costat de l’Arc de Triomf, obra de Josep Vilaseca. L’origen dels arcs de triomf es remunta a l’època romana, amb la intenció de commemorar victòries militars. Però l’arc de Barcelona és en realitat una porta monumental, construida com a entrada al recinte de l’Exposició Universal de 1888, que s’ubicava al parc de la Ciutadella.
Marina
Marina és un dels carrers d’exaltació catalanista del nomenclàtor de Víctor Balaguer, ja que el nom commemora les glòries de la marina mercant i militar de la Corona d’Aragó.
Glòries
Com l’anterior, la denominació de plaça de les Glòries Catalanes, recorda les glòries cíviques i militars de Catalunya.
Clot
El topònim del barri del Clot ja apareix en època medieval (Clotum Melis, és a dir, Clot de Mel) i faria referència a una fondalada al voltant del rec Comtal, molt rica en hortes i en ruscs de mel.
Navas
Navas és un barri sorgit al voltant del carrer de Las Navas de Tolosa (nom primigeni de l’estació). Rememora una batalla històrica de la Reconquesta, el 16 de juliol de l’any 1212, on la unió de les tropes dels regnes cristians peninsulars (Aragó, Castella, Navarra i Portugal) va aconseguir la victòria sobre els àrabs.
La Sagrera
A l’edat mitjana, les sagreres eren un espai sagrat al voltant de les esglésies, que permetien als pagesos resguardar-se de la violència dels senyors feudals. El barri de la Sagrera de Barcelona deu el seu nom a l’espai de protecció al voltant de l’església de Sant Martí de Provençals.
Fabra i Puig
Estació ubicada al passeig de Fabra i Puig, que des de 1918 porta aquest nom en homenatge dues grans personalitats de la burgesia industrial, els germans Ferran i Roman Fabra i Puig. A més de ser fundadors de la fàbrica de filatures Fabra i Coats, Ferran va ser alcalde de Barcelona entre 1922 i 1923.
Sant Andreu
Estació que porta el nom del barri de Sant Andreu de Palomar. Com Sants, Sant Andreu era un municipi independent, agregat a Barcelona l’any 1897. Aquest nucli va créixer al voltant de l’església consagrada a Sant Andreu, que està documentada des de l’any 974. L’església encara es conserva, tot i que l’edifici actual és del segle XIX.
Torras i Bages
El passeig de Torras i Bages deu el seu nom a l’eclesiàstic Josep Torras i Bages (1846-1916). Va ser bisbe de Vic i se’l considera un dels exponents del catalanisme conservador i catòlic. Va participar en la redacció de les Bases de Manresa. Seves són frases com «Cataluña será cristiana o no será» i «Cataluña la hizo Dios, no la hicieron los hombres».
Trinitat Vella
La Trinitat Vella és un dels barris del districte de Sant Andreu. El topònim prové d’una capella dedicada a la Santíssima Trinitat, aixecada en aquests terrenys l’any 1413 i cremada durant la Guerra del Francès. La línia de tren del Ferrocarril del Nord va dividir la Trinitat en dues: la Nova i la Vella. Les vies del tren es van soterrar, però la divisió s’ha mantingut per l’avinguda Meridiana, prolongada fins aquí l’any 1961.
Baró de Viver
Baró de Viver es va construir l’any 1928 com a barri de cases barates, impulsades pel Patronato de la Habitación de Barcelona, per allotjar obrers que venien a l’Exposició de 1929. El barri porta del nom de l’aleshores alcalde de Barcelona (batlle durant gairebé tota la dictadura de Primo de Rivera), Darío Rumeu i Freixa (1886-1970), segon baró de Viver. El títol va ser creat pel rei Alfons XIII en favor del seu pare, Darío Rumeu i Torrents, un polític monàrquic que va arribar a presidir la Diputació de Barcelona. La família Rumeu era originària de Mataró i la baronia feia referència a les seves possessions a Argentona, on hi tenien una capella romànica dedicada a la Mare de Déu del Viver, que encara es conserva.
Santa Coloma
La primera estació inaugurada a Santa Coloma de Gramenet va ser batejada amb el nom del municipi, que deu el seu topònim a una església dedicada a una màrtir hispànica: Coloma de Sens.
Fondo
Fondo és un dels barris de Santa Coloma de Gramenet. El nom va aparèixer als anys vint, quan a la fondalada al voltant d’una riera (l’actual carrer Verdaguer) s’hi van començar a instal·lar famílies d’immigrants, que venien a treballar a l’Exposició de 1929.
One thought on “D’on venen els noms de les estacions de l’L1 del metro?”