Qui era Wellington? A qui està dedicada la plaça Maria Cristina? Què eren Ca l’Aranyó i Can Jaumandreu? Coincidint amb el vintè aniversari de la inauguració del TRAM (2004-2024) i la flamant prolonganció de la xarxa fins a Verdaguer, fem un viatge per descobrir l’origen dels noms de les estacions del tramvia a la ciutat de Barcelona.
Verdaguer (T4)
El 1929, l’Ajuntament de Barcelona va batejar la intersecció del passeig Sant Joan amb l’avinguda Diagonal com a plaça Mossèn Jacint Verdaguer. Cinc anys abans, s’havia inaugurat en aquesta cruïlla un monument a Mossèn Cinto (1845-1902). Sacerdot i poeta, va ser una figura clau de la Renaixença, un moviment de recuperació de la llengua catalana, amb obres com L’Atlàntida o Canigó.
Sicília (T4)
Molts carrers de l’Eixample deuen el seu nom a l’escriptor i polític Víctor Balaguer, qui va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de batejar les noves vies que s’havien d’urbanitzar seguint el Pla Cerdà. Balaguer va triar una llista de noms relatius a fets històrics, personatges, institucions i territoris catalans, especialment d’època medieval. Un d’aquests territoris va ser el Regne de Sicília. Aquesta illa, que ara forma part d’Itàlia, va ser conquerida el 1282 per les tropes del rei Pere el Gran, quedant sota el domini de la Corona d’Aragó.
Monumental (T4)
La Monumental va ser la plaça de toros més gran de Barcelona (fins a 24.000 espectadors), d’aquí el seu nom. Es va construir l’any 1916, ampliant d’una plaça existent prèviament, anomenada El Sport.
Glòries (T4 / T5 / T6)
La plaça de les Glòries Catalanes és un dels carrers d’exaltació catalanista del nomenclàtor de Víctor Balaguer. El nom evoca les glòries cíviques i militars de la història de Catalunya.
Ca l’Aranyó (T4)
Parada situada a prop de l’antiga de fàbrica de filats i teixits de cotó Aranyó i Companyia, propietat dels Arañó (o Aranyó), una família de seders originaris de Manresa. La fàbrica es va construir per encàrrec de Claudi Arañó i Arañó, l’any 1872, sota la direcció del mestre d’obres Josep Marimón. L’edifici, amb murs de maó vist d’estil “manchesterià”, ara forma part del campus de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Pere IV (T4)
Pere IV és un carrer que genera certa confusió, ja que no està dedicat al rei Pere el Cerimoniós (Pere IV d’Aragó), sinó a Pere el Conestable de Portugal (1429-1466), conegut com el “rei intrús”. Al segle XV, durant la Guerra Civil Catalana, les institucions catalanes (Diputació del General, Consell de Cent…), que estaven en guerra amb el rei Joan II, van oferir-li la corona a l’infant Pere de Portugal. El 1464, va ser proclamat comte de Barcelona com a Pere IV i rei d’Aragó com a Pere V, encara que només va regnar, efímerament, a Catalunya.
Fluvià (T4)
Un altre carrer que enganya. A diferència del que molta gent creu, no està dedicat al riu Fluvià, sinó a Ramon Berenguer de Fluvià, un cavaller del segle XV. Va ser valedor de Jaume II, comte d’Urgell (que també té un carrer a l’Eixample i una estació de metro), en la seva lluita amb Ferran d’Antequera per accedir al tron, després de la mort sense descendència de Martí l’Humà.
Selva de Mar (T4)
El carrer Selva de Mar pren el nom d’un poble de l’Alt Empordà. Malgrat el topònim, el municipi va perdre la sortida al mar l’any 1787, quan el Port de la Selva es va segregar. Etimològicament,”selva” deriva del llatí silva, que significa bosc.
El Maresme (T4)
El barri del Maresme, que administrativament està unit al del Besòs, va ser edificat en gran part entre 1959 i 1962. El seu nom prové del carrer del Maresme, dedicat a la comarca homònima. Un maresme, o maresma (nom antic del carrer) és un terreny baix i inundable, a prop del litoral.
Fòrum (T4)
Estació ubicada al recinte que va acollir el Fòrum Universal de les Cultures 2004. Un esdeveniment organitzat a rebuf de l’èxit dels Jocs Olímpics, amb conferències, exposicions i espectacles relacionats amb la diversitat cultural. El certamen va servir per impulsar una gran transformació urbana de la zona i fer-hi arribar el tramvia.
Ciutadella | Vila Olímpica (T5 / T6)
El parc de la Ciutadella va ser urbanitzat a partir de 1873 en els terrenys de l’antiga ciutadella militar que Felip V va aixecar per controlar la ciutat. Al costat del parc, en una antiga zona industrial del Poblenou coneguda com a Icària, s’hi va construir la Vila Olímpica que va hostatjar els esportistes participants en els Jocs Olímpics de 1992.
Wellington | UPF (T5 / T6)
El tram inferior del carrer Sicília està dedicat al militar britànic Arthur Wellesley, duc de Wellington, per les seves victòries a la Guerra del Francès. Va comandar les forces aliades que van expulsar l’exèrcit napoleònic de la península Ibèrica i, posteriorment, també el van vèncer a la batalla de Waterloo. Considerat un heroi militar al Regne Unit, va rebre el ducat de Wellington, amb un senyoriu en aquesta localitat del municipi Somerset, Anglaterra.
L’any 2022 la parada va afegir al nom de Wellington el d’UPF, perquè dona servei al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.
Marina (T5 / T6)
Com la plaça de les Glòries Catalanes, el carrer Marina commemora les glòries de la marina mercant i militar de la Corona d’Aragó.
Auditori | Teatre Nacional (T5 / T6)
Parada que dona servei a dos equipaments culturals, construïts als anys 1990 en antics terrenys ferroviaris de l’estació del Nord. L’Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte Rafael Moneo, que va ser inaugurat l’any 1999 i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) de Ricard Bofill, estrenat el 1996.
Can Jaumandreu (T5 / T6)
El nom fa referència a una antiga fàbrica d’estampats, una de les més grans del país en el seu sector. Va ser establerta vers 1840 per Joan Jaumandreu i Torra, un industrial d’origen manresà que també va presidir diverses patronals de l’època, com la Junta de Fàbriques i l’Institut Industrial de Catalunya, a més de ser regidor a l’ajuntament. Segons Huerta Claveria, el 1881, a la mort de Jaumandreu, la fàbrica va passar a mans de les famílies Aranyó i Escubós, dedicant-la al negoci de la llana, d’aquí que fos coneguda com el Vapor de la Llana. L’edifici va ser rehabilitat el 2003 com a seu de Barcelona Activa i actualment l’ocupa la Universitat Oberta de Catalunya.
Espronceda (T5 / T6)
L’any 1879, l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals, aleshores un poble independent de Barcelona, va batejar els carrers del Pla Cerdà que quedaven dins el seu terme municipal. A diferència de l’Eixample barceloní, on predominen els noms vinculats a la història de Catalunya, Sant Martí va optar, preferentment, per referències a la història d’Espanya i Castella, com Dos de Maig, Padilla o Navas de Tolosa. En aquesta línia, es van dedicar dos carrers consecutius als escriptors Lope de Vega i José de Espronceda (1808-1842), un dels poetes més representatius del Romanticisme espanyol.
Sant Martí de Provençals (T5 / T6)
Sant Martí de Provençals és un antic municipi, que avui dona nom a un barri, annexionat a Barcelona el 1897. L’antic poble va néixer al voltant d’un temple dedicat a sant Martí de Tours, avui desaparegut. L’església que es conserva actualment és del segle XV, aixecada sobre una capella anterior.
Besòs (T5 / T6)
El barri del Besòs, que administrativament està unit al del Maresme, va ser construït amb el nom original de polígon del Sud-Oest del Besòs. Va ser una promoció d’habitatges públics aixecats entre 1959 i 1966 a la riba del Besòs. El nom Besòs deriva de Bissaucio, topònim que s’ha interpretat com el riu de les “dues salzeredes”. La salzeda és el conjunt d’arbres i arbusts de fulla caduca, com el salze i el pollancre, que creixen a les riberes.
Alfons el Magnànim (T5 / T6)
El carrer d’Alfons el Magnànim va ser obert com a eix principal del polígon del Sud-Oest del Besòs, construït pel Patronat Municipal de l’Habitatge. L’ajuntament volgué dignificar el nou barri batejant els carrers amb noms històrics de la Catalunya medieval, com a l’Eixample. Alfons el Magnànim (1396-1458) va ser rei d’Aragó (com Alfons V) i comte de Barcelona (com Alfons IV), així com rei de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Nàpols.
Francesc Macià (T1 / T2 / T3)
L’any 1979, l’Ajuntament de Barcelona va rebatejar la plaça Calvo Sotelo amb el nom del primer president de la Generalitat republicana, Francesc Macià (1859-1933). El 14 d’abril de 1931, després de la victòria dels partits republicans a les eleccions municipals, Macià va proclamar la “República Catalana dins d’una Federació Ibèrica“, que finalment va derivar en l’establiment d’una Generalitat autonòmica. Va presidir-la fins la seva mort.
L’illa (T1 / T2 / T3)
L’illa Diagonal és un centre comercial i d’oficines, inaugurat el 1993 a l’avinguda Diagonal. Va ser una promoció de l’asseguradora Winterthur i la constructora Sanahuja, propietària d’uns terrenys coneguts popularment com la “supermanzana”, per la seva extensió. El nom, finalment, es va catalanitzar amb la marca comercial L’illa. Els arquitectes Manuel Solà-Morales i Rafael Moneo van aprofitar la gran parcel·la construint un gratacel horitzontal, que va guanyar el premi FAD d’arquitectura.
Numància (T1 / T2 / T3)
El carrer Numància, projectat com una prolongació del carrer Tarragona, duia originalment el mateix nom. Però quan es va obrir completament, en els primers anys del franquisme, l’ajuntament va reanomenar aquest tram amb connotacions més patriòtiques espanyolistes. Numància va ser una ciutat celtibèrica, a l’actual província de Sòria, famosa per la seva resistència al setge dels romans durant el segle II aC.
Maria Cristina (T1 / T2 / T3)
Maria Cristina d’Habsburg-Lorena va ser reina consort d’Espanya (1879-1885) pel seu matrimoni amb Alfons XII. Quan aquest va morir, fou reina regent (1885-1902) durant la minoria d’edat del seu fill Alfons XIII. El 1927 Barcelona li va dedicar la plaça de la Reina Maria Cristina, situada a la Diagonal, avinguda que aleshores duia el nom del seu fill.
Pius XII (T1 / T2 / T3)
La plaça Pius XII va ser urbanitzada per acollir els principals actes del Congrés Eucarístic Internacional de 1952, inclosa la missa pontifical. L’ajuntament va dedicar-la a l’aleshores papa Pius XII (Eugenio Pacelli Graziosi), en agraïment per la designació de Barcelona com a seu de congrés.
Palau Reial (T1 / T2 / T3)
L’edifici del Palau Reial de Pedralbes era una finca d’Eusebi Güell, que l’any 1918 la cedí a la Família Reial Espanyola per tal que fos utilitzada com residència dels monarques en les seves visites a Barcelona. Va tenir aquest ús fins a la proclamació de la Segona República, el 1931.
Zona Universitària (T1 / T2 / T3)
La Zona Universitària és un sector del districte de les Corts que aplega facultats i campus de diferents universitats. Es va començar a construir als anys 1950 per tal de descentralitzar l’activitat universitària, fins aleshores concentrada a l’edifici històric de la plaça Universitat.
Avinguda de Xile (T1 / T2 / T3)
A principis del segle XX, Barcelona va dedicar diversos carrers als països de l’Amèrica del Sud que s’havien independitzat durant el segle anterior, com la República Argentina, Colòmbia o Xile. El topònim Xile és precolombí, però el seu origen exacte és controvertit. Existeixen múltiples versions: chiri, una paraula quítxua que significa fred; chilli, una veu aimara que podria significar “on s’acaba la terra”; chili, un mot onomatopeic maputxe que imita el cant (chili-chili) d’un ocell de la zona; entre altres teories.
Ernest Lluch (T1 / T2 / T3)
Ernest Lluch va ser un polític socialista català, assassinat l’any 2000 per ETA a la sortida del pàrquing de casa seva, a l’avinguda Xile, a pocs metres de l’actual parada del tram. Lluch va ser portaveu del PSC al Congrés dels Diputats i ministre de Sanitat d’Espanya. La parada va entrar en servei l’any 2008, en substitució de l’anterior estació de Sant Ramon, afectada per la creació els Jardins d’Ernest Lluch.
