D’on venen els noms de les estacions de l’L3 del metro?

metro barcelona l3 mapa

Després de repassar les estacions de la línia 1 i la línia 2, descobrim els llocs i personatges històrics que donem nom a les 26 parades de la línia 3 (L3) del metro de Barcelona, la més antiga de la ciutat. Amb el nom de Gran Metro, va ser inaugurada el desembre de 1924, ara fa 96 anys.

Zona Universitària

La Zona Universitària (originalment anomenada Ciutat Universitària) es va  començar a construir als anys 1950 per tal de descentralitzar les facultats, fins aleshores concentrades a l’edifici històric de la plaça Universitat.

Palau Reial

L’edifici del Palau Reial de Pedralbes era una finca d’Eusebi Güell, qui la cedir a la Família Reial Espanyol l’any 1918 per tal que fos utilitzada com residència de la corona en les seves visites a Barcelona. Va tenir aquest ús fins a la proclamació de la  Segona República el 1931.

Maria Cristina

Maria Cristina d'AustriaMaria Cristina d’Habsburg-Lorena va ser reina consort d’Espanya (1879-1885) pel seu matrimoni amb Alfons XII i reina regent després (1885-1902), durant la minoria d’edat del seu fill Alfons XIII. El 1927 Barcelona li va dedicar la plaça de la Reina Maria Cristina, situada a l’avinguda Diagonal, que aleshores duia el nom del seu fill.

Les Corts

El barri de les Corts té el seu origen en l’antic poble de les Corts de Sarrià, agregat a Barcelona el 1897. Es creu que el topònim deriva del llatí cohors, que s’utilitzava per designar les finques rurals.

Plaça del Centre

Plaça ubicada al centre d’una urbanització realitzada el 1873 pel comte de Bell·lloc en els antics terrenys agrícoles de Can Novell.

Sants-Estació

La primera estació de ferrocarril de Sants, ubicada molt a prop de l’actual, va entrar en servei el 1855, a l’aleshores poble independent de Santa Maria de Sants. El debat entre l’escriptura de Sants o Sans (en referència a la salubritat del lloc) va durar molts anys; avui en dia s’ha consolidat l’ús de la “t“, basant-se en documents antics on es menciona “Sancta Maria de Sanctis”.

Tarragona

Carrer dedicat a la ciutat de Tarragona, topònim que prové de l’antiga ciutat romana de Tarraco, que va ser capital de la província Hispània Citerior.

Espanya

Plaça d'Espanya (Edu Bayer. Ajuntament de Barcelona)L’aspecte actual de la plaça d’Espanya data de finals dels anys vint, quan es va arranjar com a entrada del recinte de l’Exposició de 1929. Sovint s’ha dit que el nom el va imposar Primo de Rivera, qui també va fer enderrocar les quatre columnes de Puig i Cadafalch. El cert, però, és que el bateig amb el nom d’Espanya va ser força abans: l’any 1908, quan es va inaugurar la primera urbanització de la plaça.

Poble Sec

El barri del Poble-sec té el seu origen a mitjans del segle XIX, quan es van urbanitzar uns terrenys d’hortes a la falda de Montjuïc, fora de les muralles de Barcelona. Existeixen dues teories sobre l’origen del topònim. La més estesa és que la instal·lació de prats d’indianes, que consumien grans quantitats d’aigua, va assecar els pous de la zona. D’altra banda, l’existència del topònim Poble sec en diferents municipis catalans fa creure que pugui tractar-se d’un antic terme per referir-se a una zona allunyada del centre urbà, poblada per gent humil i immigrants.

Paral·lel

L’avinguda del Paral·lel va ser creada per Ildefons Cerdà en el seu pla d’eixample de Barcelona. Ell mateix li va donar aquest nom, perquè el traçat està alineat amb un paral·lel terrestre, el 41º 22′ 33″ Nord. Originalment aquesta estació s’anomenava «Pueblo Seco» i l’actual de Poble Sec duia el nom del carrer Parlament.

Drassanes

Fa referència a les antigues Drassanes Reials, edifici d’origen medieval, ara seu del Museu Marítim, on es construïen les galeres de guerra de l’armada del rei d’Aragó. El terme drassana prové de l’àrab hispànic dâr aṣṣánam, que significa «casa de la construcció».

Liceu

Teatre del LiceuParada ubicada al costat del Gran Teatre del Liceu, inaugurat el 1847. Va ser construït per la societat Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès de S.M. Isabel II, d’on li ve el nom. El terme liceu, aplicat a una entitat cultural o recreativa, prové del llatí Lycēum, en referència a l’escola peripatètica d’Aristòtil.

Catalunya

La plaça Catalunya, que no apareixia al projecte d’Eixample de Cerdà, ha acabat convertida en el centre neuràlgic de Barcelona. Van ser els ciutadans i diverses campanyes de la premsa qui demanava a l’Ajuntament la creació d’una gran plaça, que va ser popularment batejada com Catalunya. Les primeres urbanitzacions es van fer amb motiu de l’Exposició de 1888 i van culminar a l’Exposició de 1929, després de moltes expropiacions i enderrocs.

Passeig de Gràcia

El passeig de Gràcia es va inaugurar el 1827 amb la reurbanització de l’antic camí que anava de la ciutat vella de Barcelona fins a Gràcia, que aleshores era un barri extramuralles. L’estació va ser construïda sota l’encreuament del passeig de Gràcia amb Aragó, i inicialment duia el nom d’aquest carrer.

Diagonal

Per l’avinguda Diagonal, que travessa diagonalment l’Eixample del Pla Cerdà. El nom del carrer, atribuït al mateix Cerdà, ha canviat múltiples vegades al llarg de la història.

Fontana

Estació ubicada on hi havia una gran finca senyorial que era coneguda com la Fontana, possiblement per l’existència d’una font al seu jardí.

Lesseps

Ferdinand de Lesseps (Felix Nadar)Ferdinand-Marie de Lesseps va ser el cònsol de França a Barcelona entre 1842 i 1848. El 1842 el diplomàtic va intervenir per aturar el bombardeig de la ciutat que havia ordenat el general Espartero. Com a mostra d’agraïment la plaça Lesseps va ser batejada en honor seu.

Vallcarca

Etimològicament, el nom del barri de Vallcarca prové de la contracció de «Vallcàrquera», en referència a la vall encaixonada entre els turons del Putget i del Coll.

Penitents

El barri dels Penitents (que administrativament forma una unitat amb Vallcarca) recorda els ermitans que habitaven les coves d’aquesta muntanya al segle XIX. Hi anaven a fer penitència, és a dir, a penedir-se dels seus pecats.

Vall d’Hebron

Monestir Sant Jeroni Vall d'HebronVall d’Hebron és un dels barris del districte d’Horta-Guinardó. Històricament aquest territori havia format part del desaparegut monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fundat el 1393. Però abans a la zona ja hi vivien uns ermitans, que possiblement li van donar el nom de la Vall d’Hebron per la seva semblança amb aquesta ciutat bíblica de Palestina.

Montbau

El Patronat Municipal de l’Habitatge va construir el barri de Montbau entre finals dels anys 1950 i principis dels 1960, seguint els principis de l’Arquitectura Moderna. Segons Huertas Claveria el nom del barri el va inventar el gerent del Patronat, Martínez-Marí, inspirant-se en l’Interbau celebrada a Berlín el 1957 i barrejant el nom d’un torrent de la zona, Gombau, amb el prefix «mont», en referència a la situació a la falda de la muntanya.

Mundet

Artur MundetLes Llars Anna Gironella de Mundet van ser construïdes el 1957 gràcies al donatiu de l’empresari Arturo Mundet, per substituir l’antiga Casa de Caritat del Raval. Era una institució benèfica dedicada a l’atenció d’orfes, ancians i malalts. Actualment el recinte l’ocupa un campus universitari.

Valldaura

El passeig de Valldaura deu el seu nom al desaparegut monestir de Santa Maria de Valldaura, a Collserola, que posteriorment es va convertir en el palau reial dels comtes de Barcelona. Segons Carreras Candi, el terme prové de «Vallis Laurea», és a dir, una vall de llorers.

Canyelles

CanyellesCanyelles va ser l’últim polígon d’habitatges del franquisme, inaugurat  el 1978. Actualment és un dels barris de Nou Barris. El nom fa referència al torrent de Canyelles, que baixava pel Turó d’en Segarra des de la Font de Canyelles. El topònim «Cannellas» està documentat des de 991 i etimològicament fa referència a l’existència de canyars a la zona.

Roquetes

Les Roquetes és un barri autoconstruït al turó del mateix nom, d’on antigament s’extreien roques i minerals. L’existència de mines i pedreres al turó es reflecteix també en els noms del carrers com Cantera o la Baixada del Pedregar. Abans d’inaugurar-se aquesta estació, Via Júlia (L4) havia dut el nom de Roquetes, fins al 1999.

Trinitat Nova

La Trinitat Nova és un altre dels tretze barris de Nou Barris. El topònim prové d’una capella dedicada a la Santísima Trinitat, aixecada en aquests terrenys l’any 1413 i cremada durant la Guerra del Francès. La línea de tren del Ferrocarril del Nord va dividir la Trinitat en dues: la Nova i la Vella. Les vies del tren es van soterrar, però la divisió l’ha mantingut l’avinguda Meridiana, prolongada fins aquí l’any 1961.

Articles relacionats

One thought on “D’on venen els noms de les estacions de l’L3 del metro?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.