Un dia com avui de fa 250 anys, el 16 de novembre de 1770, va néixer Ludwig van Beethoven. Aprofitant l’efemèride i la celebració de l’Any Beethoven, avui descobrim una història força desconeguda. Sabíeu que Barcelona va ser la tercera ciutat del món on es va erigir una estàtua a Beethoven? Va ser el 1881 i només se’n coneixen dues més antigues, la de Bonn, vila natal del compositor (1845) i la de Viena, la ciutat on va morir (1880).
I on és avui aquesta estàtua? No la busqueu a Google Maps ni als catàlegs de patrimoni, que no la trobareu. S’amaga en un jardí privat de Sant Gervasi i poca gent en coneix l’existència, gairebé secreta. Aquesta és la història del Beethoven ocult de Barcelona.
Franz Liszt a Barcelona
Abans de tenir un monument propi, Barcelona ja havia participat en la construcció de la primera estàtua de Beethoven, aixecada a Bonn i finançada, en part, amb diners dels barcelonins.
Franz Liszt va realitzar una extensa gira de concerts per Europa, incloent Barcelona, per finançar un monument a Beethoven.
Entre 1844 i 1845 el pianista austrohongarès Franz Liszt va fer una gira per la península Ibèrica amb l’objectiu de recaptar fons per fer-li un monument a Beethoven a la seva ciutat natal. Una sèrie de concerts que va culminar a Barcelona, del 4 al 21 d’abril de 1845.
La visita del “rei dels pianistes”, com l’anomenava la premsa catalana, va ser tot un esdeveniment, perquè era el primer artista internacional que actuava a la ciutat. Durant la seva estada va oferir sis concerts, en escenaris avui desapareguts: l’Odeon de la Societat Filharmònica, al carrer Hospital, i el Teatre Nou dels Caputxins, on ara hi ha l’actual plaça Reial.
Curiosament, Liszt no va interpretar cap peça de Beethoven perquè, segons Vicenç Maria de Gibert i Serra, l’obra del compositor encara era poc valorada pel públic barceloní, més afeccionat a l’òpera italiana.1
Poca gent sap que els diners barcelonins van ajudar a pagar el primer monument a Beethoven del món, aixecat a Bonn.
En qualsevol cas, els concerts van ser un èxit. L’agost d’aquell mateix 1845 Bonn va inaugurar l’estàtua al seu fill predilecte gràcies al generós donatiu de 10.000 francs de Franz Liszt.
El Teatre Líric Sala Beethoven
Sembla que els gustos musicals barcelonins ja havien canviat el 23 d’abril de 1881, quan es va inaugurar el Teatre Líric, batejat precisament amb el sobrenom de Sala Beethoven. Era al carrer Mallorca, entre el passeig de Gràcia i Pau Claris, ocupant els antics jardins del mític Teatre dels Camps Elisis.
El banquer i filantrop Evarist Arnús era l’impulsor d’aquell Liceu de l’Eixample, que més enllà d’un espai cultural es va convertir en el lloc de trobada de les classes benestants de la nova Barcelona, sorgida al voltant del passeig de Gràcia.
Escultura de Beethoven, obra de Josep Reynés, que donava nom al Teatre Líric. Gravat publicat per La Ilustración (1 de maig de 1881)
Durant la seva existència relativament curta, el Teatre Líric Sala Beethoven va fer una tasca fonamental en la difusió del repertori beethovenià a Barcelona. Especialment amb els recitals simfònics organitzats per la Societat Catalana de Concerts, sota la direcció d’Antoni Nicolau, que van presentar a la ciutat les nou simfonies.
Un Beethoven capgròs
Montserrat Guardiet, en el seu llibre El teatre líric de l’Eixample, dona força detalls sobre la luxosa decoració de la Sala Beethoven. Un dels elements centrals era una estàtua de Ludwig van Beethoven, que presidia l’elegant vestíbul de l’edifici.
L’obra va ser descoberta el mateix dia de la inauguració de la sala, coincidint també amb l’estrena de la Marxa solemne en homenatge a Beethoven, de Jules Massenet. Esculpida per Josep Reynés en marbre blanc de Carrara, representava el compositor a mida real, assegut en actitud reflexiva sobre un pedestal de jaspis amb el seu nom.
El cap de Beethoven va ser motiu de debat a la premsa de l’època. Fragment de L’Esquella de la Torratxa (30 d’abril de 1881).
L’obra va causar un gran impacte. Fins i tot es va dir que el pianista Anton Rubinstein li va demanar una rèplica a l’escultor. La imatge del geni també va generar un curiós debat pel volum del seu cap, excessivament gros en proporció amb la resta del cos, i que un crític va definir com “poca planta y mucha uva“.
Les escultures de Mozart i Beethoven eren a banda i banda del vestíbul del Teatre Líric (Album de vistas del Teatro Lírico de Barcelona).
Un any més tard, el 1882, el mateix Reynés va cisellar una segona figura, en aquest cas de Mozart, que també es va col·locar al vestíbul, enfrontada amb la de Beethoven.
L’acte final del Teatre Líric
Evarist Arnús va morir el 1890 i deu anys més tard el seu fill Emili va tancar el Teatre Líric, que s’havia convertit en una càrrega econòmica. Sobretot si pensem en el benefici que podia obtenir d’uns terrenys urbanitzables al passeig de Gràcia.
Només uns pocs elements es van salvar de la destrucció. Alguns es van quedar a Barcelona, aprofitats al Teatre Nou del Paral·lel, però es van perdre definitivament quan aquest va ser enderrocat el 1988.
Un jardí particular de Sant Gervasi amaga aquesta estàtua de Beethoven (M. Mar Arnús, El teatre líric de l’Eixample)
Els hereus del banquer van conservar els objectes més valuosos, com la singular torre meteorològica del pati i les escultures de Beethoven i Mozart, que van anar a parar als jardins de la Torre Arnús a Badalona.
Un Beethoven al jardí de casa
Segons explica Montserrat Guardiet, quan la finca de Ca l’Arnús es va convertir en parc públic, als anys setanta, la família Arnús es va endur la figura de Mozart cap a l’Argentina.
En canvi, l’escultura de Beethoven va tornar a Barcelona, a mans dels comtes de Sert. El matrimoni, format per Francesc de Sert i Maria del Mar Arnús, historiadora de l’art i rebesnéta d’Evarist Arnús, la va instal·lar a l’exterior de la seva residència. Un conjunt de dos xalets obra d’Enric Sagnier, a l’avinguda Tibidabo, 44-46.
Maria del Mar Arnús, al jardí de casa, amb el Beethoven procedent del Teatre Líric (La Vanguardia).
Oculta en aquest jardí particular, pràcticament oblidada, descansa una de les escultures de Beethoven més antigues del món i l’últim vestigi del Teatre Líric que es conserva a Barcelona.
Notes
- Como entró Beethoven en Barcelona. La Vanguardia (18 de juny de 1927)
Jordi
Hola,
És estrany que aquesta sculpture no apareixi en el seguent llistat:
https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_sculptures_of_Ludwig_van_Beethoven
Jordiu
Històries de Barcelona
Al trobar-se dins una propietat privada, la seva existència és pràcticament desconeguda.