El 2 d’abril de 1905, enguany fa 120 anys, la plaça dels Josepets, un dels punts neuràlgics de la vila de Gràcia, va estrenar un nou nom: plaça de Lesseps. Però, qui era aquest personatge i quina relació tenia amb Barcelona?

Qui era Lesseps?

Membre d’una nissaga de diplomàtics francesos, Ferdinand de Lesseps va néixer el 1805 a Versalles. Seguint la tradició familiar, va emprendre la carrera diplomàtica, especialitzant-se en el comerç. Apadrinat pel seu oncle, amb només vint anys fou nomenat vicecònsol a Lisboa. El 1832 va ser enviat com a vicecònsol francès a Alexandria, (aleshores, part de l’Imperi Otomà) i el 1835 va ser promogut a cònsol titular.

Durant la seva estada a Egipte, Lesseps va tenir coneixement d’alguns projectes per construir un canal que connectés el Mediterrani amb el Mar Roig, a través de l’istme de Suez, per tal de facilitar el comerç marítim. Arran de l’amistat del seu pare amb el paixa Mehmet Ali, aquest li va confiar l’educació del seu fill, Mehmet Said. Entre tots dos es va forjar una estreta relació personal, que anys més tard resultaria clau per tirar endavant el projecte del canal.

Contra les bombes d’Espartero

L’any 1841, Lesseps —que era fill d’una espanyola i parlava castellà— va ser destinat en missió diplomàtica a Màlaga, ciutat natal de la seva mare. Un any després, el 1842, va ser nomenat cònsol de França a Barcelona, càrrec que va ocupar cinc anys.

La seva estada a la ciutat va coincidir amb un període molt convuls, marcat per diverses insurreccions, com la bullanga d’octubre de 1842 contra la regència del General Espartero. La rebel·lió fou durament reprimida amb un bombardeig indiscriminat de la ciutat, el 3 de desembre de 1842. El cònsol va intentar fer de mediador, fins al punt que el govern espanyol li va retreure la seva proximitat amb els revolucionaris.

Va negociar un alto el foc temporal per tal d’evacuar els prop de tres mil francesos de la ciutat, va ajudar a apagar els incendis provocats per les bombes i va assistir la població local, convertint el consolat en hospital. Un any més tard, durant una nova bullanga coneguda com la Jamància, Lesseps aconseguí aturar el bombardeig sobre les Drassanes, garantint l’embarcament segur dels francesos que fugien de la ciutat.

Entre la tasca de Lesseps a Barcelona també destaca la creació de la Societat Francesa de Beneficència (Bienfaisance Française de Barcelone), fundada el 1845 per assistir a infants i obrers francesos que vivien en situació precària a la ciutat, així com les primeres escoles franceses de Catalunya, que avui porten el seu nom.

El 1848, Lesseps fou ascendit a ambaixador i destinat a Madrid. En 1849, arran de la declaració de la República Romana, fou enviat com a negociador a Roma, però la seva postura contrària als interessos francesos va provocar que fos cridat a consultes. Aquesta controvèrsia va posar punt final a la seva carrera diplomàtica.

Del canal de Suez a l’escàndol de Panamà

Aleshores, Lesseps va rescatar el projecte del canal a Egipte, que va poder tirar endavant gràcies a la seva gran influència sobre el virrei Mehmet Said, de qui havia estat tutor. L’any 1858, l’excònsol va tornar a Barcelona a la recerca de finançament. Va ser rebut amb honors i va aconseguir el suport entusiasta de molts inversors catalans.

La construcció del canal de Suez va ser una obra faraònica, que es va allargar deu anys. La seva inauguració, el 1869, va suposar un autèntic punt d’inflexió en el comerç marítim mundial, ja que va escurçar de manera significativa les rutes entre Europa i Àsia. Lesseps es va convertir en un heroi nacional a França, on va ser condecorat.

Animat per aquest èxit, l’any 1881 es va embarcar en un nou repte: la construcció d’un canal interoceànic a Panamà, per unir l’Atlàntic i el Pacífic. Però, a diferència del Suez, aquest projecte va resultar ser un fracàs estrepitós, per culpa d’una mala planificació, les condicions extremes del terreny, el clima advers i les epidèmies com la febre groga, que van causar la mort de milers de treballadors. A tot plegat, s’hi afegí una gestió econòmica desastrosa, amb grans dispendis i irregularitats.

L’any 1889, la Companyia del Canal de Panamà va fer fallida, provocant una greu crisi financera a França i la pèrdua dels estalvis de milers de petits inversors. Lesseps fou acusat d’haver subornat diputats i ministres francesos, per ocultar la situació real de la companyia.

Arran d’aquest escàndol, conegut com l’Afer de Panamà, l’any 1893 Ferdinand de Lesseps va ser jutjat i condemnat a cinc anys de presó, juntament amb el seu fill Charles i l’enginyer Gustave Eiffel. Tanmateix, per la seva avançada edat, no va arribar a complir la condemna, morint l’any següent.

Lesseps, una plaça polèmica

Malgrat aquestes ombres, Lesseps continuà sent recordat amb estima a Barcelona, per la seva intercessió en els episodis de repressió militar. El 30 d’octubre de 1904, a iniciativa del regidor republicà Tiberio Àvila, el ple de l’ajuntament va aprovar el canvi de nom de la plaça dels Josepets pel de “Fernando de Lesseps”. Un acord que fou durament criticat per la premsa catalanista. En part, per la controvertida figura de Lesseps però, sobretot, perquè s’esborrava del nomenclàtor un nom històric, tradicional i català com el dels Josepets.

La inauguració del canvi de nom de la plaça, amb la descoberta de la nova placa, va tenir lloc amb una festa solemne, el 2 d’abril de 1905. L’acte fou presidit per l’alcalde, acompanyat pels regidors republicans i amb la notable absència dels polítics de la Lliga Catalanista. També hi havia el cònsol de França i altres diplomàtics, així com una nodrida representació de la colònia francesa barcelonina i alguns dels fills de Lesseps. L’acte va estara amenitzat per bandes musicals, que van interpretar la Marsellesa i la Marxa Reial.

La plaça d’aleshores era molt més petita que l’actual i s’obria amb forma allargassada davant de l’església (i antic convent dels carmelites) de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, d’on prenia del nom dels Josepets. La plaça actual és fruit de múltiples transformacions urbanístiques realitzades al llarg del segle passat, com l’obertura del cinturó de ronda i la unificació amb la veïna plaça de la Creu.

La darrera i polèmica reforma va tenir lloc l’any 2005, a càrrec de l’arquitecte Albert Viaplana, responsable de la també controvertida plaça dura dels Països Catalans. La urbanització va introduir alguns elements simbòlics en referència a Lesseps i el canal de Suez, com un seguit de canalitzacions d’aigua que travessen la plaça.