Diuen que Sant Corneli és una onomàstica que no se celebra. I és que, antigament, aquest sant era considerat patró dels cornuts. A Barcelona se’l venerava al carrer Capellans, a Ciutat Vella, molt a prop d’on actualment hi ha el mural del petó. Segons una llegenda, quan els marits enganyats passaven per aquest carrer, els creixien unes banyes al cap.
Capellans i estudiants
El carrer dels Capellans deu el seu nom a la gran afluència de religiosos que hi havia passaven antigament. Segons el nomenclàtor, el motiu era l’existència del desaparegut convent de l’ordre dels teatins, construït l’any 1666 on ara s’aixeca l’Institut Municipal d’Estadística (per bé que ara aquest edifici acull oficines de l’àrea de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona). L’església del convent, dedicada a Sant Gaietà, tenia la seva façana encarada a la plaça de Santa Anna, el que avui és l’avinguda del Portal de l’Àngel.
Amb les desamortitzacions del segle XIX, el convent i l’església de Sant Gaietà van passar a tenir diversos usos. Entre d’altres, el 1835 s’hi van començar a impartir estudis universitaris, amb la creació de les càtedres de Dret, un dels primers passos del trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Al carrer Capellans s’hi van establir diverses cases d’estudiants, protagonistes d’algunes llegendes curioses que recull Joan Amades.
El carrer Capellans fa una curiosa forma de lletra “L”, per connectar el Portal de l’Àngel amb la plaça Nova. Antigament, al punt on feia el gir, havia existit un petit tram que continuava recte, sense sortida. Aquest atzucac era conegut com el carreró dels Estudiants. Va ser en aquest lloc, a l’edifici corresponent al número 16 del carrer Capellans, on es va instal·lar una capelleta amb una imatge, possiblement de Sant Magí, vers el segle XVII.
Si eres cornut, et picava el front
D’acord amb Amades, era tradició que el 16 de setembre, diada de Sant Corneli, els estudiants del carrer, que eren molt de la conya, canviessin la imatge original de la fornícula per una figura d’aquest sant, patró dels casats. Es diu que aquell dia tots marits de la ciutat passaven pel carrer Capellans, per venerar la imatge. La gent tenia la creença que els casats que hi anaven set anys seguits quedaven protegits contra l’adulteri de per vida.
Existia també la creença que Sant Corneli alertava als homes si la seva muller els era infidel. Es deia que els cornuts, en el moment de passar per davant de la imatge, patien una picor molt intensa al front, preludi del naixement d’unes banyes. Cada 16 de setembre el carrer Capellans s’omplia de curiosos, que anaven a veure si algun transeünt es gratava el front en passar per davant de la capelleta, revelant la seva condició de cornut.
A Sant Corneli tradicionalment se’l representa acompanyat d’una banya, en referència al seu nom, que prové del llatí cornu, és a dir, corn. Era també patró dels tractants de bous i de bestiar de banya, d’on possiblement va sorgir la llegenda que el relacionava amb els marits banyuts.
Segons els records del mateix Amades, la capelleta encara existia a principis del segle XX, però ja no hi havia cap imatge. De fet, la fornícula buida es va conservar fins a finals del segle passat, quan la casa de Capellans, 16, va ser enderrocada per obrir la plaça del Vuit de Març.
Els espaïs que es retallen per aquests “ingeométrics” carrerons del barri gòtic, junt amb tots els que ja es varen enderrocar per obrir la Via Laietana d’es d’Urquinaona a mar, per obrir la plaça Nova, i darrerament els de Santa Caterina i Sant Agusti Vell, ens poden donar una idea de lo insalubre i amuntegada que deuria esser la ciutat d’intramurs abans d’enderrocar les muralles. deuria costar, fins i tot, de respirar.