La creu perduda de Santa Anna

Les creus de terme són creus monumentals, que tradicionalment es col·locaven al costat dels camins d’entrada dels municipis. De totes les que actualment es poden trobar a Barcelona —la majoria reproduccions de les originals destruïdes— segurament la més singular és a la placeta de l’església de Santa Anna, a Ciutat Vella.

Aquesta creu, d’estil renaixentista, data de 1608. L’any està inscrit al capitell de pedra, on també apareixen esculpides les imatges de santa Bàrbara, sant Pere, sant Pau, sant Joan Evangelista, sant Jaume, sant Isidre, sant Roc i santa Cecília.

Detall de la creu de terme de Santa Anna.
Detall de la creu de terme de Santa Anna.

La sorpresa arriba en descobrir que el lloc on s’alça la creu mai va ser un camí d’entrada ni sortida de Barcelona. En realitat, el terme municipal que marca es troba… a 200 km de distància!

Història accidentada

La història d’aquesta creu de terme és força accidentada. L’any 1992 uns brètols, qui sap si inspirats per les proves de tir olímpic, van trencar un braç del santcrist amb un cop de roc. Però l’acte vandàlic més greu el va partir l’any 2000, quan uns joves que s’hi gronxaven van acabar partint la columna.

La creu de Santa Anna, a mitjans del segle passat.
La creu de Santa Anna, a l’actual placeta de Ramon Amadeu.

Un dels nois, ferit amb la caiguda, va arribar demandar a la parròquia, atribuint la seva lesió al mal estat de conservació del monument. L’església, per la seva banda, va denunciar als joves per la trencadissa. I a l’espera de la resolució judicial, el padró es va quedar sis anys escapçat, sense el santcrist ni el capitell, esmicolats amb la caiguda.

A l'esquerra, la creu escapçada, tal i com es va mantenir durant sis anys. A la dreta, els fragments trencats del santcrist (Avui)
A l’esquerra, la creu escapçada, tal i com es va mantenir durant sis anys. A la dreta, els fragments trencats del capitell i el santcrist (Robert Ramos / Avui).

Una creu acollida a Santa Anna

Finalment, la parroquia va guanyar el judici. Però la història encara tindria un gir inesperat. Arran del litigi es va descobrir que la creu de terme pertanyia en realitat a Almatret, un municipi del Segrià, a tocar de la Franja de Ponent. L’escultor Apel·les Fenosa l’havia retirat durant la Guerra Civil, amagant-la al Monestir de Sant Cugat per protegir-la dels atacs anticlericals.

Després del conflicte la creu va quedar abandonada. Veient que ningú la reclamava, i com tampoc se’n coneixia la procedència, el rector de Santa Anna, Joan Evangelista Salvans, va decidir col·locar-la a la placeta davant de la seva parròquia. El dia de Pasqua de 1944 va ser inaugurada en la seva nova ubicació.

Inauguració i benedicció de la creu, el 9 d'abril de 1944 (Pérez de Rozas / AFB).
Inauguració i benedicció de la creu, el 9 d’abril de 1944 (Pérez de Rozas / AFB).

En aquest indret es va mantenir fins que, arran de l’enrenou judicial, l’Ajuntament d’Almatret, va reconèixer aquell peiró com la seva creu perduda i va reclamar que fos restituïda al municipi. Una demanda que va ser acceptada pel bisbat de Barcelona.

De tornada a Almatret

Recomposta i restaurada, el 20 de desembre de 2005 la creu de terme es va reinaugurar al seu emplaçament original, la plaça Major d’Almatret. Com solució salomònica, el març de 2006 se’n va col·locar una rèplica exacta a Santa Anna.

La creu original en el seu emplaçament actual, a Almatret.
La creu original en el seu emplaçament actual, a Almatret.

L’any 2017 l’església de Santa Anna es va transformar en un Hospital de Campanya i actualment continua sent un espai de refugi i acollida, ara de les persones sense llar.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.