Memòries, vestigis i curiositats

Curiositats

El dia que el temps es va aturar a Barcelona

El Cap d’Any de 1901 va ser una nit especial a Barcelona. Les campanes van repicar durant mitja hora per celebrar l’entrada al segle XX. El canvi de centúria va arribar acompanyat d’un fet extraordinari. Aquella mitjanit de fa 120 anys tots els rellotges de la ciutat es van aturar durant 8 minuts i 40 segons.

L’hora oficial de Barcelona

Deu anys abans, el 1891, l’Ajuntament havia declarat els rellotges de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts com l’hora oficial de Barcelona. Una mesura que volia acabar amb l’anarquia horària de la ciutat.

A la façana de la seu de la Reial Acadèmia, al número 115 de la Rambla,  el rellotge públic de la institució encara conserva el rètol que acreditava la seva condició d’hora oficial de Barcelona. Ara aquest rellotge funciona amb un mecanisme electrònic, però en aquella època l’hora es determinava mitjançant observacions astronòmiques.

Cúpules de l'antic observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona, a la Rambla.

Cúpules de l’antic observatori de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona, a l’edifici de la Rambla on també s’hi ubica el Teatre Poliorama.

Originalment les observacions es realitzaven amb un telescopi meridià instal·lat al capdamunt mateix de l’edifici. Però a causa de la contaminació lumínica del centre de la ciutat va ser necessària la construcció d’un nou observatori astronòmic al Tibidabo, inaugurat el 1904.

Quan Madrid i Barcelona tenien hores diferents

Barcelona es regia, doncs, per l’hora solar mitjana. Per tant, l’hora local era diferent de la resta de ciutats de l’Estat, que seguien el seu meridià. Per exemple, entre Madrid i Barcelona existia una diferència horària de 23 minuts i 23 segons.

La diversitat d’horaris a la Península es convertia en un problema a mesura que milloraven les comunicacions, com el telègraf i, sobretot, amb el creixement de la xarxa ferroviària.

En un intent de coordinar els horaris dels trens, una norma de 1859 establia que els rellotges de les estacions s’ajustessin a l’hora local de l’estació més important de la seva línia. És a dir, els trens que anaven de Barcelona a Madrid sortien de l’estació amb l’hora de la capital de l’Estat, en lloc de l’horari local. Això volia dir que el rellotge de l’estació del Nord de Barcelona anava 23 minuts i 23 segons avançat respecte al del tren de Sarrià.

Els horaris ferroviaris especificaven quan els trens circulaven amb l'hora de Madrid (La Corona, 1867).

Els horaris ferroviaris especificaven quan els trens circulaven amb l’hora de Madrid (La corona, 1867).

El ferrocarril i la unificació horària

Les companyies ferroviàries i especialment l’MZA, amb l’enginyer barceloní Eduard Maristany, pressionaven per unificar l’hora a tot el territori, seguint el model del Regne Unit, on el ferrocarril havia aconseguit que el país adoptés l’hora marcada pel meridià de Greenwich (Greenwich Mean Time, GMT).

El 1884 una vintena de països van participar en la Conferència Internacional del Meridià, que va servir per dividir el planeta en zones horàries, a partir de l’elecció de Greenwich com a meridià zero. Progressivament, els estats europeus van anar adaptant-se al fus horari corresponent.

Fragment del Reial Decret del 26 de juliol de 1900 que es establia la unificació horària a Espanya (Gazeta de Madrid).

Fragment del Reial Decret que establia la unificació horària a Espanya (Gaceta de Madrid).

El 26 de juliol de 1900 la reina regent Maria Cristina d’Habsburg, a proposta del president del govern Francisco Silvela, va signar un Reial Decret que establia l’hora oficial unificada al conjunt de l’Estat, d’acord amb el meridià de Greenwich. Era la zona horària que aleshores es coneixia com el Temps de l’Europa Occidental (de l’anglès Western European Time, WET).

La Gaceta de Madrid (el que avui seria el BOE) va publicar el Reial Decret el 28 de juliol de 1900, anunciant la seva entrada en vigor l’1 de gener de 1901, coincidint amb el Cap d’Any i l’inici del nou segle.

Greenwich i les 24 hores

La premsa barcelonina va celebrar la reforma horària. S’interpretava com un pas simbòlic per acostar el país al progrés europeu. I, a més, s’acabava definitivament amb les confusions que provocaven els horaris dels trens.

Fragment d'un article de l'astrònom Josep Comas sobre els beneficis de la reforma horària (La Vanguardia, 16 novembre 1900)

Fragment d’un article de l’astrònom Josep Comas sobre els beneficis de la reforma horària (La Vanguardia, 16 novembre 1900).

En canvi, el Reial Decret incloïa una altra mesura que va resultar més controvertida: la imposició del sistema horari de 24 hores, en substitució del tradicional sistema de 12 hores. Per tal d’evitar possibles confusions, se suprimien les referències a matí, tarda o nit dels horaris oficials. Les cinc de la tarda passaven a ser les 17 i les deu de la nit les 22.

L'Esquella de la Torratxa (11 gener 1901).

L’Esquella de la Torratxa (11 gener 1901).

Vista la confusió que el nou sistema generava entre els usuaris, les empreses ferroviàries van instal·lar a les estacions uns rellotges amb una segona corona, amb les hores de les 13 a les 24 en vermell. Un model que encara es pot veure a l’estació de França.

Rellotge amb doble sistema horari a els andanes de l'estació de França.

Rellotge analògic amb el sistema horari de 24 hores a l’estació de França.

8 minuts i 40 segons

Barcelona està situada uns dos 2 graus i 10 minuts a l’est del meridià de Greenwich. Per ajustar l’horari al GMT calia endarrerir els rellotges 8 minuts i 40 segons exactament.

Els rellotgers de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, organisme responsable del servei horari oficial, van ser els encarregats de fer aquesta operació, la nit de Cap d’Any de 1901.

Catalunya artística (27 desembre 1900).

Catalunya artística (27 desembre 1900).

Es van parar els principals rellotges públics de la ciutat, com el de l’Ajuntament, la Universitat o el propi de la Reial Acadèmia, per reactivar-los al cap de 8 minuts i 40 segons. Aquella nit de fa 120 anys el temps es va aturar i, després de molts segles, l’hora pròpia de Barcelona va passar a la història.

Articles relacionats

2 Comments

  1. Ramon Pascual

    Molt interessant aquest article sobre el temps horari a Barcelona. Però voldria fer dos comentaris.

    Un es refereix a que qualifica, com és bastant habitual i fins i tot s’inclou a la “ruta del modernisme”, l’edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona com a “modernista”. Es tracta d’un edifici de Doménech i Estapà, un destacat “antimodernista”.

    L’altre es que diu que l’Academia comparteix l’edifici amb el teatre Poliorama. No es ben be aixi. L’edifici es propietat de l’Academia i actualment el Poliorama el te llogat.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.