Si coneixeu les Corts, segur que alguna vegada us ha cridat l’atenció la repetició d’una professió als noms dels carrers. Fins a tres taquígrafs —el Taquígraf Serra, el Taquígraf Martí i el Taquígraf Garriga— tenen presència al nomenclàtor del barri. Però, qui van ser aquests personatges i per què van acabar als carrers de les Corts?
Taquigrafia, l’art d’escriure ràpid
Per començar, cal dir que la taquigrafia, anomenada també estenografia, és una escriptura ràpida, que utilitza abreviatures i signes especials per tal de redactar tan de pressa com es parla. Avui, amb les noves tecnologies, s’ha convertit en una pràctica gairebé obsoleta, però durant segles era imprescindible per enregistrat discursos, conferències i tot tipus de parlaments.
La taquigrafia moderna té el seu origen a l’Anglaterra del segle XVIII, d’on va sorgir multitud de mètodes diferents. Un dels que va tenir més difusió va ser el sistema de Samuel Taylor, basat en signes geomètrics (cercles, semicercles i ratlles). En llengua castellana van aparèixer tres grans escoles, creades per tres taquígrafs dels Països Catalans: Martí, Serra i Garriga.
El Taquígraf Martí
Francesc de Paula Martí Mora (1761-1827) està considerat l’introductor de la taquigrafia a l’estat espanyol. Membre d’una família acomodada de Xàtiva, al País Valencià, es va traslladar a Madrid, on va treballar com a gravador. El 1800 va publicar el tractat «Stenografía o arte de escribir abreviado», una adaptació al castellà del mètode de l’anglès Taylor. El 1802 va obtenir autorització reial per establir una Càtedra de Taquigrafia a Madrid.
El 1803 va publicar «Tachigrafía castellana; ó, Arte de escribir con tanta velocidad como se habla y con la misma claridad que la escrítura común», que fou el primer mètode taquigràfic propi en llengua castellana i que s’acabaria coneixent com el Sistema Martí.
El Taquígraf Serra
Francesc Serra Ginesta i Alenyà1 (1768-1836) era nascut a Olot. Va ser advocat de l’Audiència de Barcelona, abans d’estudiar taquigrafia a l’Escola de Madrid, on va ser alumne d’en Martí. En tornar a Barcelona va convèncer la Junta de Comerç per ensenyar el sistema Martí a Catalunya. El 1805 va obrir l’Escola de Taquigrafia a la Llotja de Mar, que ell mateix va dirigir durant 32 anys.
Amb l’ajuda del seu deixeble, Bonaventura Carles Aribau, va introduir modificacions al mètode Martí, que va recollir en un tractat publicat l’any 1816. Aquest nou sistema, conegut com Serra-Aribau o Escola Catalana, va ser el mètode que el 1921 es va adaptar a la taquigrafia en català.
El Taquígraf Garriga
Pere Garriga i Marill (1842-1890), nascut a Esparreguera, va ser sacerdot i filòsof. És l’únic dels tres taquígrafs amb algun vincle amb les Corts, encara que totalment fortuït, ja que hi va morir quan visitava l’Institut Frenopàtic, víctima d’una hemorràgia cerebral.
Mossèn Garriga va ser coadjunt a la parròquia de Sant Miquel del Port de la Barceloneta, on va assistir a les víctimes de l’epidèmia de febre groga el 1870, i als Josepets de Gràcia, on va atendre els ferits de la Revolta de les Quintes.
Posteriorment, va anar destinat a Madrid —on es va doctorar en dret i en filosofia i lletres— i a Cuba. El 1882 va tornar a la Península per motius de salut i va exercir com a catedràtic de psicologia, lògica i ètica a Maó, Guadalajara i Lleida.
El 1864 Garriga va publicar «La taquigrafia sistemática», on exposava un nou sistema taquigràfic. Tot i ser una adaptació del mètode de Serra i Aribau, s’allunyava de l’anomenada Escola Catalana. El sistema Garriga va tenir gran acceptació a Catalunya, sent adoptat oficialment per l’Institut de Barcelona.
La Corporació Taquigràfica del Sistema Garriga
El 1872, ara fa just 150 anys, Pere Garriga i els seus seguidors van fundar a Barcelona la primera societat taquigràfica de l’Estat, la “Corporación Taquigráfica del Sistema Garriga“, que va agrupar a molts intel·lectuals i acadèmics del moment. Va estar activa fins a la mort del seu alma mater.
El mateix any 1872 es va fundar també l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona, amb seu al carrer Portaferrissa. Aquesta associació professional, presidida per Gaietà Cornet i Mas, tenia com a objectiu promoure i ensenyar l’Escolana Catalana de Taquigrafia.
Amb la dictadura de Primo de Rivera es va introduir l’ensenyament de la taquigrafia a tots els instituts de batxillerat. Aquest context va propiciar que el 1927 antics membres de la Corporació Taquigràfica Garriga refundessin la institució.
En aquesta segona etapa, que va durar fins al 1936, la Corporació va arribar a tenir un centenar de socis. La majoria eren professionals liberals i intel·lectuals (bibliotecaris, advocats, periodistes, pèrits mercantils, etc.) de la petita burgesia barcelonina, de tendència conservadora i afins a la dictadura.
El Pla de les Corts
El 1927 es va celebrar un congrés internacional d’estenografia a València, per commemorar el centenari de la mort de Francesc de Paula Martí. Amb motiu de l’efemèride, l’Acadèmia de Taquigrafia va sol·licitar que un carrer de Barcelona fos dedicat al pare de la taquigrafia espanyola. Una petició que va ser ben rebuda pel consistori primoriverista, en el seu afany d’espanyolitzar el nomenclàtor.
El mes de març de 1928 es va assignar el nom de Taquígraf Martí al carrer R del Pla de les Corts, un projecte d’eixample del barri aprovat el 1925. Per tant, l’elecció de les Corts fou probablement conjuntural: era el lloc on s’estaven obrint nous carrers i calia posar-los noms.
El carrer es va inaugurar el 20 de gener de 1929, amb la descoberta d’una placa artística, avui desapareguda, que va sufragar la mateixa Acadèmia de Taquigrafia. Obra de l’escultor Delfí Verdaguer, era una làpida de marbre blanc, amb un relleu del bust de Martí i el nom del carrer en lletres daurades. L’acte el va presidir Antoni Cuyàs i Lagriffa, regidor de les Corts i membre d’una nissaga de propietaris cortsencs.
La trilogia taquigràfica
Arran d’aquesta inauguració, Celestino Sagristà, president de la Corporació Taquigràfica del Sistema Garriga, amb el suport d’alguns propietaris cortsencs, va demanar un carrer per a Pere Garriga i Francesc Serra Ginesta. L’Ajuntament va aprovar aquestes dedicacions el 21 de març de 1929.
El nom de Taquígraf Garriga va ser assignat al carrer Carmel.2 El de Taquígraf Serra li van posar al carrer projectat amb la lletra A de l’Eixample de les Corts, que aleshores era poc més que un descampat.3
La revisió del nomenclàtor, després de la dictadura franquista, va suprimir moltes professions que figuraven als noms dels carrers, com el Farmacèutic Carbonell, convertit en carrer de Francesc Carbonell.4 Els taquígrafs de les Corts van escapar d’aquests canvis, mantenint el record d’un ofici en extinció.
Articles relacionats
Notes
- Segons Jesús Portavella, el cognom Serra era un postís, que el propi Serra i Ginesta va acabar eliminant, signant els seus últims anys com a Francesc Ginesta i Alenyà.
- Originalment, el nom de Taquígraf Garriga corresponia només al tram entre l’avinguda de Sarrià i l’actual carrer de Numància. El tram fins a Galileu va mantenir el nom de carrer Noya fins al 1931.
- El carrer Taquígraf Serra no es va urbanitzar fins a mitjans dels any 1930. Aquestes primeres edificacions van ser enderrocades recentment, afectades pel pla de reforma de la Colònia Castells.
- PORTAVELLA, Jesús (1999). Els carrers de Barcelona: les Corts.
