Les obres de reurbanització que s’estan fent als Jardins del Doctor Fleming, al barri de Raval, han deixat al descobert algunes restes del Corralet, que era com es coneixia el sector de l’antic Hospital de la Santa Creu més proper al carrer Cervelló (avui carrer Floristes de la Rambla). Antigament, aquí ha havia el cementiri de l’hospital, així com un dipòsit de cadàvers que es va mantenir fins al segle passat.
El Corralet va néixer com una fossa on s’enterraven els pacients més pobres que morien al recinte hospitalari. Era un espai petit, que sovint quedava col·lapsat, de manera que els cossos s’amuntegaven sense enterrar, provocant una fortor que inundava tota la zona. Al segle XVII, a la banda del Corralet es va construir una morgue i una aula d’anatomia de l’hospital. Un segle més tard, s’hi va aixecar el Col·legi de Cirurgia, que avui és la seu de la Reial Acadèmia de Medicina, amb un gran amfiteatre anatòmic. Els cadàvers per practicar les disseccions es traslladaven des del dipòsit del Corralet per un passadís a cel obert que encara es conserva i que ara comunica l’antic hospital amb els Jardins del Doctor Fleming.
El dipòsit de cadàvers del Corralet era un dels llocs amb pitjor fama de la Barcelona moderna. Segons Joan Amades, existia un mercat negre on es compraven cadàvers per un duro. L’any 1903, Pablo Picasso va visitar aquesta morgue i, trasbalsat pel que hi va veure, va pintar un dels seus quadres més famosos, La dona morta. També hi anava Antoni Gaudí, per obtenir motlles de guix destinats a les escultures de la Sagrada Família. Els edificis del dipòsit de cadàvers del Corralet es van mantenir fins ben entrat el segle XX, quan van ser enderrocats i, posteriorment, enjardinats.
Aquesta no és la primera vegada que afloren restes arqueològiques del Corralet en aquesta plaça. A l’anterior intervenció en aquest indret, l’any 2014, ja van aparèixer algunes restes òssies, que va documentar el servei d’arqueologia.
