Aquest 14 de setembre comença un nou curs escolar, marcat per la pandèmia de la Covid-19. Una situació que ha obert el debat sobre la possibilitat de traslladar l’activitat docent a espais exteriors. En aquest context val la pena recordar el naixement, ara fa poc més d’un segle, de l’Escola del Bosc a la muntanya de Montjuïc, el primer centre escolar a l’aire lliure de Barcelona.
La iniciativa anava vinculada al moviment higienista de les open-air school o école de plein air que ja existien a la resta d’Europa, on prioritzaven les aules a l’exterior, en contacte amb la natura, un entorn més saludable pels infants que patien malalties respiratòries.
La Torre Laribal
Inaugurada el 8 de maig de 1914, l‘Escola del Bosc va ser la primera escola municipal de Barcelona. Uns anys abans, el 1909, el consistori havia adquirit una finca a Montjuïc, que havia estat propietat del periodista Josep Laribal (1839-1904). El seu nom es manté encara en una part dels terrenys, convertits en jardins per a l’Exposició de 1929.
La casa era un palauet d’estil neoàrab, seguint la moda orientalista d’aquella època. L’arquitecte Antoni Falguera va dirigir les obres per adaptar el xalet al seu nou ús.
Posteriorment, el 1921, el recinte es va ampliar amb la construcció de dos nous pavellons, un per a nois i un altre per noies. El projecte va anar a càrrec d’Alfons Florensa, que era l’arquitecte municipal.
L’Escola del Bosc a Montjuïc
L’Escola Municipal del Bosc va ser pionera en la renovació pedagògica. Al capdavant del centre hi havia Rosa Sensat i Antolí Monroy, directors de la secció de noies i de nois, respectivament. Dos mestres que aplicaven els principis pedagògics de l’Escola Nova.
Enfront dels mètodes de l’escola tradicional, basats en la reclusió a les aules, els mestres autoritaris i l’ensenyament memorístic, a l’Escola del Bosc es prioritzaven les classes a l’aire lliure, en contacte amb la natura. Un aprenentatge que es basava en l’experimentació, on l’alumnat tenir un paper interactiu.
L’Escola del Mar i les altres escoles del bosc
L’èxit de l’experiència pilot de l’Escola del Bosc de Montjuïc va propiciar que l’Ajuntament i la Mancomunitat impulsessin altres centres similars a la ciutat. El 1920 el consistori va adquirir la finca rural Vil·la Joana, a Collserola, on va instal·lar l’Escola de Cecs, Sordmuts i Anormals.
L’Escola del Mar, situada a la platja dels pescadors de la Barceloneta, es va inaugurar el 1921, però les classes no hi van començar fins el 1922. L’edifici de fusta, obra de Josep Goday, va quedar destruït durant els bombardejos de la Guerra Civil. El centre va continuar l’activitat traslladant-se el 1948 a l’antiga masia can Sors, al Guinardó, on encara existeix.
Molt a prop, al Parc del Guinardó, hi havia una altra de les escoles del bosc. Es va inaugurar el 1923 en uns pavellons construïts pel mateix Adolf Florensa.
Del verd a gris del franquisme
El franquisme va acabar amb el model pedagògic de les escoles a l’aire lliure. A l’Escola del Bosc de Montjuïc s’hi van imposar els mètodes educatius del règim, que eren als antípodes del que havien estat els principis fundacionals de la institució.
Fins i tot es va enderrocar la torre Laribal, així com l’antic pavelló de noies, amb el pretext d’una ampliació del centre, que es va realitzar als anys seixanta.
