Aquest cap de setmana es van inaugurar tres noves estacions de metro de l’L10: Port Comercial -La Factoria, Ecoparc i ZAL-Riu Vell. Totes tres, juntament amb la ja operativa de Zona Franca, tenen la peculiaritat de ser les úniques estacions de Barcelona on els passatgers esperen el metro a l’aire lliure.
Bordeta i Mercat Nou, les primeres
Habitualment, quan parlem del metro, ens ve al cap la imatge d’un ferrocarril subterrani. I té lògica, perquè a Barcelona el metro ha estat, tradicionalment, un transport sota terra, a diferència de ciutats com Londres o Nova York, on més del 40% de la xarxa circula en superfície.
A Barcelona les primeres estacions de metro “a la fresca” van ser les del Metropolitano Transversal, inaugurat 10 de juny de 1926. Aquesta línia, embrió de l’actual L1, constava de nou estacions: Catalunya, Universitat, Urgell, Rocafort, Espanya, Hostafrancs, Sans, Mercat Nou i Bordeta, de les quals les dues últimes eren a l’aire lliure.
Entre la terminal de Bordeta, situada just abans de creuar la Riera Blanca, i el carrer Jocs Florals, els combois del Transversal circulaven a cel obert, en paral·lel a les vies del tren.
El 1932 el Transversal es va prolongar en direcció a l’Hospitalet amb una nova terminal a l’aire lliure —Bordeta-Cotxeres, posteriorment renomenada Santa Eulàlia—, però ja fora del terme municipal de Barcelona.
L’any 1983, amb motiu de la prolongació de l’L1 fins a la Torrassa, es va construir la nova estació coberta de Santa Eulàlia. Això va permetre clausurar el modest baixador de Bordeta, que quedava massa a prop.
Durant anys se’n van conservar les andanes, com una estació fantasma a l’aire lliure. Es van destruir definitivament entre 2006 i 2008, amb la construcció d’un calaix de formigó per cobrir les vies, que era una llarga reivindicació dels veïns de Sants i la Bordeta.
Amb la construcció del calaix també es va cobrir l’antiga estació a l’aire lliure de Mercat Nou, tancada el 6 de juliol de 2007. La nova estació, també en superfície però coberta, va reobrir dos anys després.
L11, un metro a l’aire lliure efímer
Una altra estació exterior del metro barceloní, més recent, va ser Torre Baró-Vallbona, de l’L11, inaugurada el 14 de desembre de 2003. Curiosament a Torre Baró ja existia un baixador ferroviari en superfície, com veurem més endavant.
El 2009, amb motiu de la implantació del sistema de conducció automàtica a tota la línia, es van col·locar mampares a les andanes. Argumentant motius de confort per als viatgers, TMB va aprofitar les obres per tancar el sostre amb una coberta de policarbonat i xapa d’acer.
La cobertura de Mercat Nou i Torre Baró-Vallbona va deixar Barcelona sense estacions de metro a l’aire lliure durant més d’una dècada. Fins a l’1 de febrer de 2020, quan es va inaugurar l’estació de Zona Franca de l’L10.
El «matacriades»
Un cas diferent dels anteriors és el de l’antic Ferrocarril de Sarrià, actualment integrat a la xarxa de metro (L6), sota la gestió d’FGC. Inaugurat el 1863, unia la plaça Catalunya de Barcelona amb l’aleshores vila independent de Sant Vicenç Sarrià. Originalment circulava en superfície i tenia parades intermèdies als pobles de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles.
Les quatre estacions eren a l’aire lliure, si bé la de Sant Gervasi estava construïda en trinxera. A mesura que la ciutat creixia es van anar obrint baixadors exteriors a diferents punts de la línia: Provença (1882), La Bonanova (1887), Les Tres Torres (1906) i Muntaner (1908), aquest últim també en trinxera.
Quan es va urbanitzar l’Eixample el ferrocarril es va convertir en un problema de seguretat, fins al punt que era conegut amb el malnom del «matacriades». El 1929 es va inaugurar el soterrament de la línia fèrria entre la plaça Catalunya i Sant Gervasi, si bé aquesta estació no va quedar completament coberta fins al 1931. La Bonanova, Les Tres Torres i Muntaner es van soterrar entre 1952 i 1953. Sarrià va continuar a l’aire lliure fins a l’any 1976.
Actualment FGC encara gestiona tres estacions exteriors a Barcelona, encara que no estan integrades a la xarxa de metro. Es tracta de Peu del Funicular, Baixador de Vallvidrera i Les Planes, inaugurades el 1916, quan es va prolongar el Ferrocarril de Sarrià cap al Vallès.
Les estacions ferroviàries
Si bé el tema central d’aquest article són les estacions de metro, val la pena fer un apunt final sobre les estacions de tren.
Al contrari de la xarxa de metro, a Barcelona el ferrocarril va ser durant molts anys —i encara avui en alguns trams— un transport de superfície. Segurament hi té molt a veure que les primeres línies (Mataró el 1848; Granollers i Martorell el 1854) es van construir quan la ciutat encara no havia crescut més enllà de les muralles.
A partir de la segona meitat del segle passat la majoria de les estacions ferroviàries que eren a l’aire lliure van anar sent soterrades. És el cas de Sants (que primer tenia andanes en superfície i després en trinxera), el Clot, Sant Andreu Arenal o Passeig de Gràcia (també en trinxera). D’altres van ser clausurades i enderrocades, com les estacions de les Rodalies o de Poblenou. Tot plegat va comportar la pèrdua d’un gran patrimoni ferroviari, amb l’excepció de l’estació de Magòria.
A banda de les esmentades estacions d’FGC, actualment a Barcelona només queden dues estacions de tren a l’aire lliure. Una és Torre del Baró, construïda en substitució d’un antic baixador, també en superfície. L’altra és Sant Andreu Comtal, l’estació descoberta en ús més antiga de l’Estat, encara que condemnada a desaparèixer ben aviat.
