Qui era la Reina Elisenda? A qui està dedicada la Plaça Molina? Hi havia una Campana a Magòria? Descobrim els llocs i personatges històrics que donen nom a les estacions de les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) integrades a la xarxa de metro: L6, L7, L8 i L12.
Plaça Catalunya (L6 / L7)
Tot i que no apareixia al projecte d’Eixample de Cerdà, la plaça Catalunya ha acabat convertida en el centre neuràlgic de la ciutat. Van ser els ciutadans i diverses campanyes de la premsa qui demanava a l’Ajuntament la creació d’una gran plaça, que va ser popularment batejada com Catalunya. Les primeres urbanitzacions es van fer amb motiu de l’Exposició de 1888 i van culminar a l’Exposició de 1929, després de moltes expropiacions i enderrocs.
Provença (L6 / L7)
Com ja explicàvem amb les estacions d’Urgell i Rocafort (L1), molts carrers de l’Eixample deuen el seu nom Víctor Balaguer. Aquest escriptor i polític de la Renaixença (un moviment de marcada exaltació patriòtica i històrica) va triar una sèrie de noms vinculats a personatges, institucions, territoris i fets històrics catalans. Un d’aquests territoris era el comtat de Provença, que va ser governat pels comtes de Barcelona des de 1125 (arran del casament de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença) fins al 1245.
Gràcia (L6 / L7)
El nom de Gràcia té el seu origen en el convent de Santa Maria de Gràcia, fundat pels carmelites el 1626. Al seu voltant va créixer la vila —ara barri i districte— de Gràcia. La Mare de Déu de Gràcia és una advocació mariana que té el seu origen en la frase que l’Arcàngel Sant Gabriel va dir a la Verge Maria el dia de l’Anunciació: “Déu vos salve Maria, plena de gràcia“. De l’antic convent només en queda l’església dels Josepets, a la plaça Lesseps.
Sant Gervasi (L6 / L7)
Com l’anterior, el nom de Sant Gervasi prové d’un antic municipi agregat a Barcelona el 1897, Sant Gervasi de Cassoles. El topònim tenia el seu origen en una antiga capella dedicada als sants Gervasi i Protasi, dos bessons màrtirs del segle IV. Aquesta capella, ubicada on avui hi ha l’església de la Bonanova, està documentada des de l’any 987.
Muntaner (L6)
El carrer de Muntaner és un altre dels noms triats per Víctor Balaguer. Fa referència a Ramon Muntaner (1265-1336), militar i diplomàtic medieval, autor d’una de Les quatre grans Cròniques. Va participar en la Gran Companyia Catalana, juntament amb almogàvers com Roger de Flor o Berenguer d’Entença, que també tenen carrers dedicats a l’Eixample.
La Bonanova (L6)
Al segle XVIII es va instal·lar una imatge de la Mare de Déu a l’altar de l’antiga església de Sant Gervasi i Protasi. La devoció per aquesta verge, coneguda com la Mare de Déu dels Afortunats o de la Bonanova, va adquirir tanta popularitat que va acabar desplaçant el culte als sants Gervasi i Protasi. Segons recull Huertas Claveria, al segle XIX el nom de la Bonanova s’utilitzava popularment per referir-se al poble de Sant Gervasi. Possiblement per això, quan es va inaugurar una segona estació al municipi (1887), se li va posar el nom de Baixador de la Bonanova.
En els últims temps el topònim de la Bonanova ha quedat restringit a la part alta de Sant Gervasi, al voltant de la parròquia de la Mare de Déu de la Bonanova. Es dóna la curiosa circumstància que, segons la divisió de barris aprovada el 2006, l’estació de la Bonanova no es troba en aquest barri, sinó al de Sant Gervasi-Galvany.
Les Tres Torres (L6)
Les Tres Torres és un barri del districte de Sarrià-Sant Gervasi. L’origen del topònim s’atribueix a les primeres edificacions de la zona, tres torres construïdes a principis del segle XX per tres socis, Climent Mas i els germans Pere i Agustí Romani.
Sarrià (L6 / L12)
Estació que porta el nom del barri de Sarrià, antic municipi independent agregat a Barcelona l’any 1921. Aquest nucli va créixer al voltant de l’església de Sant Vicenç de Sarrià. Segons l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, el nom Sarrià prové d’un antropònim, és a dir, d’un nom de persona, possiblement un personatge anomenat Serius, qui hauria tingut propietats a la zona.
Reina Elisenda (L12)
Parada situada al passeig de la Reina Elisenda de Montcada, nom que rep un tram de l’antiga carretera que connectava Sarrià amb el Monestir de Pedralbes. Elisenda de Montcada, quarta esposa del rei Jaume II d’Aragó, va fundar el monestir l’any 1327. En quedar vídua s’hi va traslladar a viure, fins a la seva mort.
Plaça Molina (L7)
Plaça dedicada a qui va ser arquitecte municipal de Barcelona, Francesc Daniel Molina i Casamajó (1812-1867) i que, curiosament, va ser el pare d’altres places emblemàtiques de la ciutat, com la plaça Reial, la de Medinaceli o la de Sant Josep (la Boqueria).
Pàdua (L7)
Pel carrer de Pàdua, ciutat de la regió italiana del Vèneto. Originalment, quan Sant Gervasi era un municipi independent, el carrer estava dedicat al teòleg franciscà Sant Antoni de Pàdua. Amb les agregacions dels municipis del pla a Barcelona, el nom va quedar repetit amb una via de Sants dedicada al mateix sant. Per evitar la duplicitat, el 1907 es va optar per escurçar el nom del carrer de Sant Gervasi.
El Putxet (L7)
El Putxet i el Farró és un dels barris del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Està situat en el Turó del Putxet, antigament Putget o Puget, diminutiu de “puig” (del llatí podium, elevació de terreny).
Avinguda Tibidabo (L7)
Avinguda que puja pel vessant de la muntanya del Tibidabo. En època medieval el cim era conegut com el Puig de l’Àguila, del llatí Podium Aquilae. Es creu que van ser els monjos del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron qui van posar-li el nom “tibi dabo” (que en llatí significa “et donaré”), inspirats per uns versets de la Bíblia. Segons l’Evangeli de Mateu, quan Satanàs va temptar Jesús al desert, li va mostrar tots els regnes del món des de dalt d’una muntanya, i li va dir: “Haec omnia tibi dabo si cadens adoraveris me” (“Tot això et donaré si et prosternes i m’adores”).
Espanya (L8)
L’aspecte actual de la plaça d’Espanya data de finals dels anys vint, quan es va arranjar com a entrada del recinte de l’Exposició de 1929. Sovint s’ha dit que el nom el va imposar Primo de Rivera, qui també va fer enderrocar les quatre columnes de Puig i Cadafalch. El cert, però, és que el bateig amb el nom d’Espanya va ser força abans: l’any 1908, quan es va inaugurar la primera urbanització de la plaça.
Magòria-La Campana (L8)
La primitiva estació de Magòria, que encara es conserva, es va construir el 1912 al costat de la riera de Magòria (l’actual carrer Moianès).
L’any 1997 es va construir la nova estació, soterrada i separada uns 400 metres de l’antiga, a tocar de l’edifici conegut popularment com la Campana, a la Gran Via. El nom el va heretar de l’antiga fàbrica textil La Campana, que havia existit al mateix lloc.
Ildefons Cerdà (L8)
Plaça dedicada a l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà i Sunyer (1815–1876), autor del Projecte de Reforma i Eixample de Barcelona, conegut popularment com el Pla Cerdà.
Europa | Fira (L8)
Estació inaugurada el 2007 sota la plaça Europa de l’Hospitalet de Llobregat, per donar servei al nou recinte de la Fira de Barcelona de la Gran Via, inaugurat el 2011.
Gornal (L8)
El Gornal és un barri de l’Hospitalet de Llobregat, que deu el seu nom a l’antic torrent Gornal. Segons Josep Moran, Gornal és un antropònim d’origen germànic que deriva de Warnald, personatge que possiblement hauria tingut propietats a la zona durant el període visigòtic.
Sant Josep (L8)
Sant Josep és un altre dels barris de l’Hospitalet. Pren el seu nom del carrer de Sant Josep.
L’Hospitalet-Av. Carrilet (L8)
L’avinguda del Carrilet de l’Hospitalet pren el seu nom, precisament, de la línia dels Ferrocarrils Catalans, que va circular en superfície per aquest carrer fins als anys vuitanta. Aquesta línia de tren era popularment coneguda com el carrilet perquè era un ferrocarril de via estreta (també anomenat d’ample mètric, 1000mm), a diferència de l’ample de via estàndard (1435 mm).
Almeda (L8)
Almeda és un dels barris de de Cornellà de Llobregat. Joaquim Almeda i Roig va ser un jurista, degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, que el 1911 va adquirir els terrenys on posteriorment es va urbanitzar el barri. Segons Els llinatges catalans de Francesc Moll, Almeda és un cognom català que prové del llatí “ulmeta” ( “camp d’oms”).
Cornellà-Riera (L8)
El barri de Riera està situat a la banda de Cornellà més propera als arenys del riu Llobregat. Es va començar a urbanitzar als anys vint del segle passat.
Sant Boi (L8)
Estació ubicada al municipi de Sant Boi de Llobregat. Sant Boi és una denominació popular de Sant Baldiri, titular de la parròquia local. A l’interior del temple hi ha la tomba de Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona el 1714.
Molí Nou | Ciutat Cooperativa (L8)
Ciutat Cooperativa i Molí Nou és un districte de Sant Boi, format per aquests dos barris. El nom de Molí Nou recorda un molí fariner que hi havia a la zona. La Ciutat Cooperativa va néixer com un barri dormitori, impulsat per una cooperativa d’habitatges fundada el 1963.
