D’ençà que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va anunciar els actes del centenari del metro, una de les activitats que ha generat més expectativa són les visites als espais innaccessibles de la xarxa, especialment a les estacions “fantasma”. Aquesta és una denominació usada popularment per referir-se a les estacions en desús, on els trens passen de llarg. O bé perquè van ser clausurades, o bé perquè mai no van entrar en servei.
L’estació fantasma de Gaudí
Entre el grup de les mai inaugurades trobem l’estació arxiconeguda com a Gaudí (L5), sota l’avinguda homònima, encara que aquest nom no va ser mai oficial. En realitat, es tracta de l’estació de Sagrada Família de la primigènia línia 2 (Horta-Paral·lel), que es va inaugurar parcialment el 1959.
Arran d’un canvi de plans, l’any 1970 el tram originalment assignat a la línia 2, entre Sagrada Família i Horta, va quedar incorporat a la línia 5, que ja comptava amb una estació a Sagrada Família, sota el carrer Provença. Per aquest motiu, la que s’havia construït al subsol de l’avinguda de Gaudí per a la línia 2 mai no va arribar a entrar en servei, malgrat estar completament acabada, amb accessos des del carrer, escales mecàniques i andanes.
Tot i estar tancada, Gaudí no és una estació fantasmagòrica. Els espais s’han convertit en vestidors, despatxos i sales de reunió d’associacions d’extrabaixadors del metro. Ocasionalment, les seves andanes han exhibit campanyes publicitàries i, durant un temps, es van oferir visites al públic, que es repetiran durant la tardor de 2025.
Fernando, la més efímera
La Rambla també té una estació fantasma, possiblement la més desconeguda. Fernando és l’estació més efímera de la història del metro de Barcelona, perquè només va estar 22 anys operativa. Va obrir el 1946, al costat del carrer Ferran, com a part de la primera línia de metro, el Gran Metro (actual L3) i va tancar el 1968, quan es va prolongar la línia.
En ser una estació terminal de línia, disposava d’una única andana, que va ser enderrocada per passar les vies cap a Drassanes. Els seus vestigis són pràcticament inapreciables quan el metro circula pel túnel, encara que es conserven alguns passadissos interiors amb les icòniques rajoles blanques.
Encara que alguns col.lectius de veïns i comerciants van plantejar la possibilitat d’afegir-la a les jornades de visites pel centenari del metro, l’opció es va descartar per les dificultats d’accés.
Beatas i la llegenda de l’estació del Banc
A subsòl de la Via Laietana hi trobem dues de les considerades “estacions fantasma”. Una, sota la plaça Antoni Maura, coneguda popularment com a Banc per una falsa llegenda urbana. Es deia que hi havia un túnel que connectava aquesta l’estació amb la cambra cuirassada del Banc d’Espanya (edifici que avui ocupa el BBVA) i que cada nit un tren carregat amb la recaptació del metro transportava els diners fins aquí.
La realitat és que l’origen d’aquesta estació irrealitzada és molt anterior a la construcció de l’edifici del banc. Apareix en els primerencs projectes del metro per la Via Laietana (1911) amb el nom Beates (Beatas), per trobar-se a l’altura d’aquest carrer. No es va arribar a construir, més enllà d’unes incipients andanes amb un accés que no arriba a connectar amb l’exterior.
L’estació fantasma de Correus
Al trajecte entre Jaume I i Barceloneta es poden observar les restes de Correus, la més mítica de les estacions fantasma, amb permís de Gaudí. Va ser inaugurada el 1934, al ramal del Gran Metro per la Via Laietana (actual L4).
Era una terminal de via única, amb una arquitectura molt austera, en contrast amb la decoració a la parisenca de les primeres estacions, obertes una dècada abans. L’accés, al costat de l’edifici de Correus, està cobert actualment per una reixeta de ventilació. A sota es conserven les escales a les andanes.
El motiu del tancament de Correus va ser similar al de Fernando: per prolongar la línia fou necessari enderrocar la seva andana principal, deixant-la inoperativa. Va ser clausurada el 1972, conservant les rajoles blaves, la publicitat de l’època i fins i tot cartells electorals.
Correus és una mena de càpsula del temps, cosa que li dóna bona part del seu encant i mística. Va ser restaurada el 2023, quan es van netejar i van reposar les rajoles, es va retirar el balast i es van protegir els vells anuncis.
Juntament amb la mal anomenada Gaudí, Correus serà l’altra estació visitable aquesta tardor encara que, a diferència de la primera, la del subsol de la Via Laietana mai abans s’havia obert al públic, perquè l’absència d’andanes no permet la parada de trens.
Més enllà d’andanes fora de servei, les portes obertes també permetran accedir a alguns espais clausurats a l’interior d’estacions que encara estan en servei. És el cas de l’escala de cargol d’Urquinaona que, juntament amb un ascensor, connectava antigament el vestíbul amb un templet d’accés a la superfície, avui desaparegut.
