El patrimoni industrial de Barcelona està ple de petits tresors desconeguts. N’és un bon exemple l’antiga fàbrica dels germans Climent, al barri de Sants. La majoria el coneixen com el Happy Parc, el primer parc de boles que va obrir a Barcelona.
L’equipament infantil va tancar fa uns mesos, en una operació immobiliària que preveu instal·lar-hi un tanatori privat. Un projecte fa perillar la integritat d’un edifici catalogat, just quan acabava de recuperar l’esplendor original, després d’una llarga decadència.
Cal retrocedir gairebé un segle per trobar els orígens de Can Climent. Uns inicis que tenen poc a veure amb els tobogans i les piscines de boles que han conegut moltes generacions.
E. y A. Climent, constructors de mobles
L’arquitecte Modest Feu va construir l’any 1925 les naus del carrer Comtes de Bell-lloc 74-78 com a taller per als ebenistes Enric i Albert Climent. No obstant, aquest parell de germans ja treballaven al mateix emplaçament des d’uns quants anys abans.
Els germans Climent van començar la seva activitat industrial com a artesans especialitzats en mobiliari metàl·lic. Fabricaven mobles artístics de bronze sota la raó comercial E. y A. Climent.
La primera referència sobre l’activitat d’aquests industrials apareix al registre de l’Ajuntament de Barcelona de 1919, on hi figura una petició d’Enric Climent per instal·lar un electromotor al número 50-52 del carrer Comtes de Bell-lloc. L’any següent van obtenir permís municipal per construir “cobertizos provisionales en un solar señalado con los números 50 y 52 de la calle de Condes de Bell-lloch“. Traslladat a la numeració actual del carrer, correspondria al número 68, és a dir, al costat d’on es troba la fàbrica catalogada.
El negoci va crèixer a bon ritme. L’any 1921 els Climent van instal·lar-hi dos electromotors més, una estufa i un forn. El 1922 Enric Climent va sol·licitar permís municipal per construir en aquells terrenys una finca d’ús residencial, de planta baixa i tres pisos. Desconeixem si els habitatges eren per a ús dels propietaris, per als seus treballadors o per a llogaters. Aquest edifici es va conservar fins fa pocs anys; correspon a la casa cantonera de Comtes de Bell-lloc amb Viriat que va ser enderrocada el 2007, amb el conjunt de naus industrials d’aquell carrer.
L’any 1923 E. y A. Climent va rebre la Medalla d’Honor, en la categoria de làmpades i metal·listeria a l’Exposició Internacional del Moble i de Decoració d’Interiors celebrada a Barcelona, segons recull La Vanguardia.1
La fàbrica de Modest Feu
Per què els Climent van construir una fàbrica nova? Sembla que la resposta té molt a veure amb l’ampliació de l’estació de mercaderies de Sants, aprovada l’any 1923. La construcció d’una rampa d’accés al recinte ferroviari va fer endarrerir l’alineació del carrer Viriat, a més d’eixamplar-lo fins als 20 metres.
En aquesta fotografia de la primitiva fàbrica dels Climent veiem que els tallers estan ubicats al costat sud de l’edifici d’habitatges. Si ho traslladem a un mapa actual, la nau principal quedaria a l’altura de l’estació d’autobusos. Sembla clar, doncs, que la nova alineació del carrer Viriat va afectar directament la fàbrica. És per això que van encarregar a Modest Feu la construcció d’uns nous tallers, amb foneria de metalls, a l’altre costat de l’edifici d’habitatges.
Modest Feu és un dels arquitectes més importants i prolífics de Sants.2 Hi va nèixer l’any 1870, quan encara era una vila independent. De fet el seu pare Baldiri era un mestre d’obres que va ser regidor municipal.
L’obra de Modest Feu a Sants és extensa. A la carretera s’hi conserva una dotzena de cases modernistes amb el seu segell. Posteriorment va evolucionar cap a d’altres estils, com el noucentisme. D’aquesta època és el singular edifici de la Casa Gran del carrer Rosés, coetani de Can Climent.
En l’àmbit industrial, la seva principal obra va ser Can Bagaria (1922), a Cornellà de Llobregat. Una construcció de maó vist, com la fàbrica que poc després va dissenyar per als Climent. De fet, quan Feu va rebre l’encàrrec dels germans, feia poc que havia enllestit un altre projecte industrial a Sants, la fàbrica de gèneres de punt Farrés que, curiosament, estava ubicada a la parcel·la veïna dels Climent. Aquesta nau encara es conserva, tot i que Núñez i Navarro va realitzar fa uns anys una reforma no gaire respectuosa.
Si els Climent van contractar un arquitecte com Modest Feu és que segurament volien que la nova fàbrica, a diferència de l’anterior taller, fos un edifici singular, propi d’un negoci que creixia i guanyava prestigi.
El projecte signat per Feu l’any 1925 presentava dues naus d’obra vista, connectades per un volum intermedi. El cos principal, de planta rectangular, s’endinsava al carrer Puiggarí, i tenia uns patis, avui desapareguts, a la part posterior i lateral. A l’interior una estructura de pilars i encavallades de ferro recolzava una coberta de volta de canó de teula.
Als plànols també hi feia constar la nova alineació de Viriat, amb 20 metres d’ample, i l’alineació del carrer Puggarí, que encara no estava obert en aquell tram.
En aquesta publicitat de 1926 ja hi apareix la nova fàbrica, encara amb la numeració antiga del carrer Comtes de Bell-lloc, 50-60. A la il·lustració s’hi veu el bloc d’habitatges contigu, així com tres xemeneies, de les quals només se’n conserva una.
Gràcies a la publicitat a la premsa coneixem algunes de les activitats de l’empresa, com el disseny i construcció de mobles, làmpades, tapissos i bronzes d’art. També sabem que els Climent van treballar com a decoradors d’interiors i d’establiments comercials per a clients de renom. Entre els seus treballs hi ha els despatxos del palau de la Capitania General de Barcelona i la botiga d’Unión Suiza de la Rambla Catalunya.
Sembla ben clar que a finals dels anys vint E. y A. Climent ja tenia un important prestigi en la fabricació de mobles de luxe. Ho demostra la seva participació a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, on van rebre un premi d’honor i la medalla d’or. A més de presentar un estand propi al Palau de les Arts Industrials, es van encarregar del mobiliari de la Casa de la Premsa i dels vestíbuls del Gran Hotel de l’Exposició, a la plaça Espanya.
La decadència
Després de l’Exposició es fa difícil seguir la pista del negoci. Només sabem que la nit de Sant Joan de 1933 la fàbrica va patir un atemptat per part d’uns desconeguts que van llançar una bomba al pati.
Aquesta és l’última notícia que tenim d’E. y A. Climent. Probablement el negoci no va tenir continuïtat més enllà de la Guerra Civil. Albert Climent va morir poc després, el 18 de juny de 1939, amb 48 anys. Quatre anys més tard la propietat de la fàbrica ja figurava a nom d’una altra societat, Juan Garcia Gimenez SA. Aquesta empresa es dedicava a la fabricació de productes químics per a la indústria tèxtil i dels cuirs.
Els nous propietaris van construir un conjunt de petites naus industrials adossades a la fàbrica original, al llarg del carrer Viriat i fins al carrer Enric Bargés.
Quan el negoci químic va marxar, el conjunt fabril va entrar en una etapa de decadència. Les dues naus es van segregar i van tenir diversos usos, des de taller mecànic a magatzem de vins.
De les possibles alteracions de l’obra de Feu durant aquest període no en queda pràcticament constància. L’única reforma registrada data de 1963, amb la incorporació d’altells a la capçalera i peus de la nau, la substitució del paviment i la construcció d’una zona de serveis.
Un aneguet lleig
L’antiga foneria noucentista va passar desapercebuda durant anys, com un simple edifici atrotinat entre tallers decadents i magatzems de ferralla. La nau principal va servir com a dipòsit d’expositors de la Fira de Barcelona fins a la reforma per convertir-la en el primer chiquipark de Barcelona.
En la seva inauguració, el 1994, Happy Parc s’anunciava com el parc infantil més gran d’Espanya, amb 1.200 metres quadrats de tobogans, castells inflables, llits elàstics i piscines de boles.
Can Climent va ser declarada Bé Cultural d’Interès Local a la revisió del catàleg de patrimoni arquitectònic de 1999. Aquesta protecció va permetre conservar-la quan el 2003 es va aprovar la modificació del Pla General Metropolità a l’Estació de Sants i el seu entorn, que qualificava com a zona verda la parcel·la del carrer Viriat entre Comtes de Bell-lloc i Enric Bargés.
Quan es van enderrocar totes les naus adossades a la fàbrica original, incloent-hi l’edifici d’habitatges de Comtes de Bell-lloc 68-74, van sortir a la llum la façana lateral i la posterior dissenyades per Modest Feu. Havien estat ocultes durant seixanta anys.
El 2013 l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, dins del projecte de rehabilitació de parets mitgeres, va restaurar les façanes recuperades. Finalment, l’aneguet lleig es transformava en cigne.
De chiquipark a tanatori?
Però aquest no és, encara, el final feliç del conte. El 24 de novembre de 2019 els propietaris del Happy Parc van abaixar la persiana perquè no podien fer front a l’increment del lloguer, de més d’un 300%, que els demanaven els propietaris de la nau.
Pocs mesos després, al febrer de 2020, la funerària privada San Ricardo anunciava el seu projecte per instal·lar-hi un tanatori. Un pla que amenaça l’equilibri de l’ecosistema de l’entorn i que fa perillar la integritat d’un tresor rescatat després de molts anys amagat.
Articles relacionats
Notes
- La Vanguardia, 27 de novembre de 1923
- Per saber més sobre la vida i obra de Modest Feu podeu visitar aquesta web
One thought on “Germans Climent, un tresor al Happy Parc”