Enguany es compleixen 25 anys de la inauguració de la línia 2 del metro de Barcelona. O, més ben dit, la reinauguració. I és que la història de l’L2 és potser la més curiosa de tota la xarxa.
De petit (parlem dels anys vuitanta) recordo que em cridava l’atenció el mapa del metro. Hi havia la línia 1, la 3, la 4 i la 5… però, i la 2? Per què l’havien saltat? On carai era la línia 2? En realitat, la línia 2, sense ser-hi, ja hi era. Aquesta és la història d’una línia fantasma del metro.
El Gran Metropolitano i el Transversal
L’any 1924 la companyia Gran Metropolitano va inaugurar la primera línia de la ciutat. Unia les places de Catalunya i Lesseps, trajecte que avui forma part de l’L3.
El 1926 la seva competidora va inaugurar el Metropolitano Transversal, una línia que també sortia de Catalunya però amb un recorregut perpendicular al Gran Metro, que anava fins a la Bordeta. Aquest tram avui correspon a l’L1.
La primera línia II
El projecte de la línia 2, encara no amb aquesta denominació, es va plantejar per primera vegada el 1953. Per tal de fer arribar el metro als nous barris perifèrics es va projectar un ramal del metro Transversal que anava de La Sagrera fins a Horta.
Una primera secció d’aquest ramal del Transversal, amb cinc estacions (Sagrera, Viviendas del Congreso, Maragall, Virrey Amat i Vilapiscina) es va inaugurar el 21 de juliol de 1959. Arribar a Horta va costar vuit anys més (1967).
Paral·lelament, durant els anys cinquanta es va dur a terme un procés de municipalització i integració del Gran Metro amb el Transversal. Totes les línies van quedar unificades en una sola xarxa, establint-se la numeració (aleshores amb números romans) que ha arribat als nostres dies. El metro Transversal es va convertir en la línia I. El ramal Sagrera-Horta en la línia II. I l’antic Gran Metro va esdevenir la línia III.
Els Plans de Metros
L’any 1963 es va aprovar l’anomenat Pla d’Urgència, un projecte d’ampliació de la xarxa del metro que contemplava allargar la línia II, fent-la anar d’Horta a Sants. Les obres van començar l’any següent.
Aquest traçat es va modificar amb el Pla de Metros de 1966. En lloc d’anar a Sants, la línia II es va redirigir cap a Paral·lel (aleshores Pueblo Seco), passant per Sagrada Família. Com que la secció Sants-Sagrada Família ja estava en construcció, se la va convertir en una nova línia, la V, que aniria de Collblanc a la Verneda.1 El primer tram, Collblanc-Sants-Diagonal, es va inaugurar el 1969.
Per què el metro de Barcelona no tenia línia 2?
El 1970 la secció de la línia II que ja estava en servei, Horta-Sagrera, juntament amb la prolongació Sagrera-Sagrada Família, van quedar integrades a la línia V. Era una mesura provisional, a l’espera de completar la construcció de l’altra secció de línia II, Sagrada Família-Paral·lel. Les obres d’aquest tram, que per primera vegada a Barcelona es feien amb una tuneladora, s’havien enrederit per culpa de diversos entrebancs al subsòl, com les antigues muralles o les filtracions d’aigua.
Amb la integració, que havia de ser temporal, s’evitava transbordaments als usuaris i es facilitava que els trens de la línia V línia poguessin utilitzar les cotxeres de Vilapicina. La línia II, que s’havia inaugurat el 1959, va desaparèixer dels mapes el 26 de juny de 1970.
Una línia fantasma
La provisionalitat es va convertir en definitiva quan el 1975 l’Estat va donar per finalitzada la construcció del tram fins al Paral·lel, però sense connectar el túnel amb l’estació de Sagrada Família construïda sota l’avinguda Gaudí. Resultava impossible perquè, segons es va publicar a la premsa, les vies de les línies II i V es creuaven a un mateix nivell.
Les estacions i els túnels ja construïts de Paral·lel a Sagrada Família van quedar abandonats. Durant 25 anys el metro de Barcelona va tenir tota una línia fantasma.
En absència de trens, la línia 2 va tenir altres usos singulars. L’octubre de 1977 al túnel sota la ronda Sant Antoni s’hi va estrenar l’obra teatral Rebel delirium, escrita i dirigida per Iago Pericot i protagonitzada per Sergi Mateu.
La reinauguració de la línia 2
L’any 1988, de cara als Jocs Olímpics, l’Ajuntament va rescatar línia 2 amb la idea de fer-la arribar a Montjuïc. Un traçat que es va desestimar per la ferma oposició de la Generalitat.
Finalment, el 15 de setembre de 1995 es va inaugurar, de nou, la línia 2, amb el tram Sant Antoni-Sagrada Família, que era el que ja s’havia construït als anys setanta, degudament modernitzat.
L’estació fantasma de Gaudí
La recuperada línia 2 va descartar l’antic traçat cap a Horta. Es va construir una nova estació a Sagrada Família, sota el carrer Marina, i es va decidir que en aquest punt la línia fes un gir en direcció Badalona, assumint el trajecte que originalment li corresponia a la línia 5.
Sota l’avinguda Gaudí va quedar abandonada una estació perfectament acabada, amb andanes i escales, que s’intueixen, entre la foscor, quan hi passen els metros de l’L5. Havia de ser l’estació de Sagrada Família de la línia 2, en el seu recorregut cap a Horta, però mai entrarà en servei. L’estació de Gaudí és l’últim vestigi de la línia fantasma del metro de Barcelona.
One thought on “Una línia de metro fantasma”