La Rambla, com tots els carrers històrics de Barcelona, té també la seva història negra. L’emblemàtic passeig ha estat escenari de diversos fets tràgics, alguns dels quals han caigut en l’oblit. Un dels més impactants i, alhora, menys recordats, es va produir ara fa 90 anys, el 29 de setembre de 1934, quan un avió militar es va estavellar al mig de la Rambla de Santa Mònica.
L’accident d’aviació de la Rambla
Curiosament, l’avió sinistrat formava part d’una comitiva fúnebre en honor a un pilot militar, que havia perdut la vida en accident pocs dies abans. El tinent Eduard Dalias havia mort el 25 de setembre, durant unes maniobres a Lleó. Quatre dies més tard, tingué lloc el seu funeral a Barcelona. El fèretre, acompanyat de les autoritats castrenses locals, va ser traslladat de l’Hospital Militar (aleshores situat a l’actual plaça Castella del Raval) al cementiri de Montjuïc. Un grup de companys del difunt es va enlairar des de l’aeròdrom de la Volateria, al Prat de Llobregat, per acompanyar al seguici fúnebre des de l’aire. L’esquadró estava format per cinc Breguet XIX, aleshores el principal avió de l’exèrcit espanyol.
Inesperadament, una de les unitats, el Breguet 12-97, va començar a patir problemes mecànics quan sobrevolava la plaça Catalunya. Als comandaments hi havia el pilot, el sots-tinent Rufino Díaz, acompanyat d’un mecànic, el caporal Adolfo Madariaga. Era un dissabte, a quarts de quatre de la tarda, i la Rambla estava plena de gom a gom. Per tal d’evitar la desgracia, el pilot va intentar conduir l’avioneta fins al port, on pretenia aixecar el vol per aterrar en una zona menys compromesa.
Aterratge d’emergència
En adonar-se que no aconseguirien l’objectiu, el pilot va encaminar l’avió sobre l’espai més ample possible: la Rambla de la Santa Mònica. A mesura que l’aparell anava perdent alçada, els tripulants feien tota mena de senyals, fins i tot disparant trets a l’aire amb les seves pistoles, per tal d’advertir als vianants de l’imminent aterratge d’emergència. La gent que passejava pel centre de la Rambla va començar a córrer, buscant refugi sota els portals. L’avió va topar amb les branques dels plataners i va fer una volta de campana per estavellar-se, cap per avall, al mig del passeig, davant del convent de Santa Mònica.
Molts vianants es van atansar ràpidament a l’aparell sinistrat per rescatar el pilot i el mecànic, abans que l’avió comencés a cremar. Els tripulants, en estat greu, van ser traslladats en taxis als dispensaris més propers. L’accident va obligar a tallar la circulació de cotxes i tramvies a la Rambla. Els bombers van fer acte de presència i van sufocar ràpidament les flames. Poc més de tres hores després de l’accident, els mecànics de l’aviació militar es van endur les restes de l’aparell, que es van traslladar en dos camions a l’Aeronàutica Naval del port.
Sense víctimes mortals
Malgrat l’espectacularitat del sinistre i la gran concurrència que hi havia al passeig en el moment de l’accident, no es van registrar víctimes mortals. Segons les cròniques, només un vianant va resultar ferit lleu pel fregament d’una de les ales de l’avió. El pilot, Rufino Núñez va patir una ferida al cap, a les cames i commoció cerebral. El caporal Madariaga, en canvi, va tenir un pronòstic més greu, amb ferida a l’ull dret i trencament cervical visceral, sent operat urgència aquella mateixa tarda.
Malauradament, la premsa no va informar els dies posteriors sobre l’evolució dels ferits. Sabem que el sots-tinent Núñez es va recuperar i va tornar a pilotar, perquè el trobem a les llistes de combatents republicans durant la Guerra Civil. Sembla, però, que l’infortuni el va continuar acompanyant. Segons algunes fonts, va morir pocs dies després d’iniciar-se el conflicte, el 24 de juliol de 1936, en una explosió accidental a l’aeroport madrileny de Cuatro Vientos, quan es descarregava la munició d’un avió Breguet.
Quan queien hidroavions militars
El de la Rambla no és l’únic accident greu d’aviació a Barcelona. Pocs mesos abans d’aquest sinistre, el maig de 1934, dos militars ja havien mort quan l’hidroavió que pilotaven es va preciptar al mar. Va caure a la Barceloneta, just davant de les instal·lacions del Club Natació Barcelona, causant un gran pànic entre els banyistes.
De fet, els hidroavions de l’exèrcit espanyol van protagonitzar diversos sinistres a la ciutat durant les dècades de 1920 i 1930. Formaven part de l’Aeronàutica Naval, nom de la flota aèria de l’Armada espanyola, que des de principis del anys vint i fins la Guerra Civil va tenir la seva base i acadèmia al port de Barcelona. Era habitual que els seus pilots fessin pràctiques sobre el mar, però també volaven sobre la ciutat.
El 19 de novembre de 1924, un hidroavió que sobrevolava Ciutat Vella va partir un incendi en ple vol, per culpa d’una maniobra brusca, que va provocar una fuga de bezina, que va inflamar el motor. A causa de les flames, l’aparell va perdre una de les ales i va cauere en picat sobre el terrat d’un edifici, al número 7 del passatge Escudellers, provocant la mort dels dos tripulats. Segons les cròniques, l’avió va quedat encastat al sostre dels habitatge superiors, amb la fortuna que en aquell moment eren buits. Algunes peces de l’aparell, incloent l’ala, van quedar escampades al voltant de la plaça Duc de Medinacelli.
Sis mesos més tard, el 25 de maig de 1925, un altre aparell de l’Aeronàutica Naval va caure davant del número 41 del carrer Almogàvers, al Poblenou. Hi va morir el pilot, el tinent coronel d’artilleria de l’armada Hilario Ramos i el mariner mecànic, Miguel García de la Casa. L’alarma social que van provocar aquests accidents fins i tot van empènyer l’alcalde, el baró de Viver, a demanar a l’exèrcit i fins i tot al president, el dictador Primo de Rivera, que s’aturessin els vols sobre els nuclis habitats de Barcelona.
L’accident d’autogir a la plaça Catalunya
L’últim gran accident viscut pels pilots de l’Aeronàutica Naval va tenir lloc el gener de 1935, mig any després la catàstrofe de la Rambla. Va ser durant una exhibició militar a la plaça Catalunya, on es va estavellar un autogir, un aparell precursor de l’helicòpter. El pilot, el tinent Antonio Guitián va fer dues voltes sobre la plaça, que estava plena de gom de gom de públic, abans d’aterrar amb sense complicacions.
Però en el moment de tornar-se enlairament l’aparell va topar, segons algunes fonts, a la catenària del tramvia, i va acabar estavellant-se al mig de la plaça. No es van registrar víctimes mortals, encara que un policia va resultar ferit per l’impacte d’una de les aspes. El pilot, en canvi, va resultar sortir il·lès de l’accident.
