La Rambla, el carrer Ferran o el passeig del Born són carrers que tothom coneix, però que poca gent sap l’origen del seu nom.
La Rambla
La Rambla és, probablement, el més popular i universal de tots els carrers de Barcelona. Tot i això, molta gent desconeix l’origen del seu nom. Rambla és una paraula que prové de l’àrab ramla ( رملة), que es tradueix com l’areny o sorral per on circula un curs d’aigua intermitent. És a dir, la Rambla havia estat, antigament, una riera que baixava de Collserola en dies de pluja i que la resta de l’any quedava seca. Quan es van construir les muralles de Barcelona, aquest torrent va ser desviat, a l’altura de l’actual plaça Catalunya. Tot i això, hi ha episodis de grans aiguats on l’antiga riera va recuperar el seu curs natural, Rambla avall, com va passar amb la gran inundació de 1862 [ho podeu llegir en aquest article].
Històricament, la Rambla havia estat dividida en diferents trams, cadascun amb nom i numeració pròpia. D’aquí que el passeig fos conegut com les Rambles, en plural, per tractar-se de la unió de diferents “rambles”: la Rambla de Canaletes o dels Estudis, la Rambla de Sant Josep o de les Flors, la Rambla dels Caputxins o del Centre i la Rambla de Santa Mònica. L’any 1955 es va unificar la numeració de tot el passeig i la denominació oficial al nomenclàtor va quedar establida com la Rambla.
Carrer de Ferran
Qui era aquest Ferran, que té dedicada una de les artèries principals del Gòtic? Sota aquest nom s’amaga Ferran VII (1784-1833) que, tot i ser conegut com El Desitjat, se’l considera el rei més odiat de la història d’Espanya. La dedicatòria es va fer l’any 1828, coincidint amb la inauguració del carrer, en una visita a Barcelona del monarca que havia reinstaurat l’absolutisme. Al llarg del segle XIX, durant els períodes progressistes, el carrer va canviar diverses vegades el nom pel del Duc de la Victòria, en referència al general Espartero.
Finalment, el 1909, amb l’arribada a l’ajuntament dels lerrouxistes del Partit Republicà Radical, es va eliminar la dedicatòria al rei, esborrant la numeració i deixant únicament el nom de Ferran (aleshores en castellà, Fernando), que encara conserva. Curiosament, gairebé un segle més tard, el 2007, es va aplicar el mateix mètode al carrer del Duc de la Victòria, que ara s’anomena, simplement, del Duc.
Carrer de la Princesa
El carrer Princesa, continuació del carrer Ferran, amaga també una figura de la nissaga dels Borbons. Si el carrer Ferran estava dedicat a Ferran VII, el carrer Princesa es va dedicar a la seva neta, Maria Isabel de Borbó i de Borbó. Filla primogètina d’Isabel II, va ser Princesa d’Astúries des del seu naixament, el 1851, fins al 1857, quan va nèixer el seu germà (futur Alfons XII), que la va desplaçar como a hereva del tron.
Plaça Reial
A tocar del carrer Ferran hi ha la plaça Reial, un altre espai amb referències monàrquiques esborrades. Es va urbanitzar a partir de 1850, en el solar que va deixar l’enderroc del convent de Santa Madrona, d’aquí que inicialment fos coneguda com la plaça dels Caputxins. Originalment, la plaça havia d’estar presidida per una estàtua equestre de Ferran el Catòlic i d’aquí va prendre el nom oficial de plaça Reial. L’any 1860 la reina Isabel II, en una visita a Barcelona, va inaugurar la plaça i com que l’estàtua encara no estava enllestida, es va col·locar en el seu lloc una rèplica de guix.
Finalment, l’estàtua de bronze mai es va arribar a col·locar i la figura de guix es va anar destruïnt amb els anys. Tot i això, la plaça ha conservat la denominació de Reial excepte en alguns períodes breus, com la Segona República, quan es va convertir en la primera plaça dedicada a Francesc Macià a Barcelona.
Passeig del Born
El que avui és el passeig del Born va ser, entre els segles XIII i XVII, una de les places més importants de Barcelona. A més de les festes populars i els mercats, aquesta plaça també acollia els borns o justes, que és com s’anomenaven els combats entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb llances. Com al passeig des Born de Palma, a Barcelona també s’ha conservat el nom que recorda el lloc on es celebraven els torneigs entre cavallers medievals.
Carrer Comtal
D’acord amb la tradició, al carrer Comtal deu el seu nom a l’existència en aquest lloc del desaparegut Palau Comtal Menor, residència del comte Guifré el Pilós. Era una finca de lleure, fora de les muralles, a diferència del Palau Comtal Major, que dóna nom al carrer dels Comtes (al costat de la Catedral), i que posteriorment es transformaria en Palau Reial Major, donant nom a la plaça del Rei.
Carrer dels Tallers
A diferència del que pot semblar a primera vista, l’origen del nom del carrer Tallers sembla que no fa referència a l’existència de tallers o obradors. Segons recull Víctor Balaguer a l’obra de referència «Las calles de Barcelona», el nom prové dels carnissers o talladors de carn que antigament estaven instal·lats en aquesta zona, fora de les muralles. Segons el mateix historiador, el nom ja era emprat l’any 1320, amb algunes variacions com tayers o ostallers.
Carrer de la Paloma
El carrer de la Paloma, que avui dona nom a la cèlebre sala de festes del Raval, te un origen singular, segons la llegenda que recull Joan Amades. Aquesta versió sosté que el carrer de la Paloma, juntament amb els veïns carrers del Tigre i del Lleó, recorden els noms de tres gossos que vigilaven els tres horts que hi havia en aquests terrenys. Els tres carrers es van urbanitzar alhora, a mitjan segle XIX.
