Les fàbriques desaparegudes de Modest Feu

Fa uns dies parlàvem del futur tanatori de Sants, que es vol instal·lar a l’antiga fàbrica Germans Climent, obra de Modest Feu. El projecte, ja aprovat, preveu noves obertures a les façanes i a la coberta, que modificaran un edifici catalogat, tal com ja va passar a la veïna fàbrica de Gèneres de Punt Farrés, atribuïda al mateix arquitecte, quan la van transformar en un pàrquing

Aquestes dues fàbriques són les úniques obres industrials que Sants conserva del que va ser el seu gran arquitecte modernista, Modest Feu. La resta van ser enderrocades a mesura que el barri perdia el seu caràcter fabril.

Gràcies a l’inventari realitzat per Raquel Lacuesta Contreras i Xavier González Toran a El modernisme perdut, avui podem fer un repàs d’aquest patrimoni industrial santsenc desaparegut i pràcticament oblidat.

Ca l’Arisó

Arisó és una marca molt vinculada a Sants, però les seves arrels són a Gràcia, vila natal d’Antoni Arisó, un ferrer que es dedicava a fer somiers. El 1860 va instal·lar el seu taller a Sants, entre la fàbrica de l’Espanya Industrial i la riera de Magòria, que marcava el límit municipal amb Barcelona. Més endavant els fills es van incorporar al negoci, que es va especialitzar en la fabricació de bàscules i arques de cabals, adquirint un enorme prestigi.

Després de la mort del pare, el 1906, els hereus van continuar al capdavant de l’empresa, sota la denominació Hijos de A. Arisó. El 1916 van encarregar a Modest Feu una nova fàbrica. Al costat del taller original va aixecar quatre naus, amb façana principal al carrer Muntadas, números 20-28. El conjunt arribava fins al carrer Masnou.

Aquesta va ser una de les obres industrials de més envergadura de Modest Feu a Sants. Raquel Lacuesta i Xavier González destaquen que “malgrat la data de construcció i de tractar-se d’un edifici industrial, Modest Feu recorregué a fórmules historicistes pròpies del modernisme que dotaren a la fàbrica de certa monumentalitat“.

Posteriorment, les discrepàncies van dur els tres fills d’Antoni Arisó per camins separats i cada un va impulsar el seu propi negoci. Gabriel Arisó va mantenir la producció de bàscules i caixes de cabals al carrer Muntadas, sota el nom Arisó Moix S.A. El 1935 va encarregar una ampliació de la fàbrica, executada pel mateix Modest Feu.

Arisó Moix va fer fallida el 1983. Poc després la fàbrica modernista va ser enderrocada per construir-hi habitatges.

Indústries Casanovas

A diferència del cas anterior, aquesta va ser una obra menor de Modest Feu. Indústries Casanovas era una societat anònima creada pels germans Joan i Esteve Casanovas, que es dedicaven a la fabricació de botons, marxamos, precintes i pintes.

La fàbrica era al carrer Galileu, 7, a la part baixa dels terrenys que havia ocupat el Vapor Vell dels Güell. El 1916 Modest Feu va fer-ne una ampliació, construint uns coberts a la banda del que aleshores era el carrer d’en Blanco.

L’any 1953 un incendi va destruir la fàbrica de botons dels Casanovas. Al seu lloc s’hi va aixecar un dels primers gratacels de Barcelona, un gran bloc de quinze plantes que avui presideix la plaça de Sants.

Cal Drapaire

Que un drapaire fos un dels millors clients d’un arquitecte modernista pot semblar sorprenent. Però la història de Pau Fornt és tan singular que mereixeria un article a part.

Fornt va començar a treballar com a mosso a una draperia. Amb només setze anys va muntar el seu propi negoci de recollida i venda de ferros i draps vells, que acabaria convertint en una gran indústria paperera que avui encara existeix. Va fer fortuna amb el reciclatge de deixalles, sobretot aprofitant la cel·lulosa de la roba de cotó per fabricar paper, encara que també circulen  altres llegendes sobre l’origen del seu gran patrimoni.

A Modest Feu se li atribueix la construcció de la casa de Fornt, un dels seus primers magatzems, a la cantonada dels carrers Guadiana i Rei Martí (aleshores anomenats Duque de Tetuán i Santa Teresa, respectivament). L’edifici avui desaparegut va ser la seu de l’empresa fins als anys vuitanta.

El 1920 el drapaire va encarregar a l’arquitecte un conjunt de coberts, a la Gran Via, 289, cantonada amb Farell. Eren un total de cinc naus amb capcers triangulars d’estil modernista. Posteriorment aquests magatzems van tenir altres inquilins, fins al seu enderroc, a finals dels anys setanta, per construir-hi l’actual bloc d’habitatges.

Aquest no va ser l’últim treball de Feu per Fornt. El 1924, just davant dels magatzems de la Gran Via, hi va construir un dels blocs de pisos més grans de Barcelona, destinat a habitatges socials, que encara avui es coneix com les Cases del Drapaire.

Olis Maciá

Maciá era una casa dedicada a la producció d’olis, fundada el 1835. Els despatxos ocupaven els números 206 a 210 del carrer de Sants. Era a tocar de la plaça Víctor Balaguer, on hi havia l’antiga casa de la vila, ambdues desaparegudes amb l’obertura del cinturó de ronda. Els Maciá també tenien una refineria d’olis d’oliva al Poblenou, al carrer Ramon Turró, 139.

L’any 1920 José Maciá va presentar a l’Ajuntament el permís per construir uns magatzems al solar posterior de l’edifici del carrer de Sants, una parcel·la corresponent als números 10-20 del carrer Tirso de Molina. Modest Feu signava el projecte constructiu.

Més enllà d’aquests plànols no existeix molta més informació d’aquesta obra, d’un modernisme tardà. Se’n conserven unes poques fotos, on destaca la coberta amb voltes de quatre punts amb maó pla i lluernaris, que recorden les de la fàbrica Bagaria de Cornellà, construïda per Feu en aquella mateixa època.

Sembla que els Maciá no van arribar a fer ús dels magatzems, que van llogar a una indústria mecànica. En canvi, van ocupar l’edifici de la carretera de Sants fins a l’any 1994, quan tot el conjunt (Sants 206-210 i Tirso de Molina 10-20) va ser enderrocat per construir-hi l’actual bloc d’habitatges.