Cada any, molts barcelonins aprofiten les dates de Nadal per baixar a Ciutat Vella i recórrer alguns dels seus carrers històrics, com l’avinguda del Portal de l’Àngel, el carrer Portaferrisa o Petrixol. Carrers que tothom coneix, però que poca gent sap l’origen del seu nom.
Avinguda del Portal de l’Àngel
L’avinguda comercial per excel·lència de Ciutat Vella ha heretat el nom d’un antic portal de la muralla medieval, enderrocada a partir de 1854. Segons una llegenda, quan Sant Vicent Ferrer va venir a Barcelona, cap al segle XV, va travessar aquest portal i se li va aparèixer un àngel de la guarda o custodi, que li va dir que protegia la ciutat. Arran d’aquella aparició, es va col·locar una capelleta amb la imatge d’un àngel custodi, i aquella entrada va passar a ser coneguda com el Portal de l’Àngel.

L’any 1857, després de l’enderroc de la muralla, la figura l’àngel va ser traslladada a una petita capella al nucli d’Hostafrancs, on posteriorment es va construir la parròquia de Sant Àngel Custodi. Aquí es conservava l’antiga imatge del Portal de l’Àngel, fins que va ser destruïda pels anticlericals el 1936, si bé se’n va fer una rèplica, que és la que es conserva actualment. L’any 1955, a iniciativa d’Eugeni d’Ors, es va aprofitar la construcció de l’edifici del Banc d’Espanya per tornar a col·locar l’escultura d’un àngel custodi al Portal de l’Àngel, obra de Juan de Zavala.

Plaça de l’Àngel
On avui hi ha la plaça de l’Àngel havia existit, antigament, una altra porta de la muralla, en aquest cas, romana. Davant s’hi feia el mercat medieval, d’aquí que fos coneguda com la plaça del Mercadal o del Blat. Segons la llegenda, cap al 878 el cos incorrupte de Santa Eulàlia fou localitzat a Santa Maria del Mar i traslladat en processó a un nou sepulcre, a la cripta de la Catedral.

Quan el seguici va arribar al portal d’entrada de la ciutat emmurallada, l’arca on portaven les despulles es va tornar tan pesada que era impossible moure-la. Aleshores, va aparèixer un àngel i va assenyalar a un dels portadors, que s’havia quedat un dit de la santa com a relíquia. Penedit, va retornar-lo al seu lloc i la processó pogué entrar a la ciutat. Arran d’aquest miracle, es va col·locar una imatge de Santa Eulàlia al portal, acompanyada de la figura d’un àngel, que acabaria donant nom a la plaça. Avui, a la façana del número 2, es conserva una rèplica de l’escultura de l’àngel.
Carrer de la Portaferrissa
La Porta Ferrissa era un altre dels portals de la muralla medieval del segle XIII, que tancava la ciutat seguint el traçat de l’actual Rambla. Es creu que la porta, fortament clavetejada, estava decorada amb unes barres de ferro, que servien com a unitat de mesura, d’aquí que fos coneguda com la “Porta Ferriça“.

Carrer de la Canuda
Segons la tradició que recull el folklorista Joan Amades, aquest carrer estaria dedicat a la dona -o filla- d’en Canut, un home així conegut pels seus cabells blancs. Amades especula que hauria estat una dama important i, fins i tot, assenyala que la seva casa era la cantonada amb el carrer Bertrellans. En canvi, el filòleg Joan Coromines, al seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, rebat aquesta teoria. Creu que el nom faria referència a l’existència d’una “canuda“, del llatí vulgar cannutus, una canonada per on rajava l’aigua d’alguna font.
Carrer i plaça de la Cucurulla
Es creu que la paraula cucurulla prové de cucurella, que era un tipus que figuera, originària de Bellpuig (Lleida) i que avui es dóna per desapareguda. Joan Amades creu que l’arbre pertanyia al jardí de la desapareguda Casa Gralla. També existeixen algunes versions alternatives, com la del cronista Federico Bravo Morata, que diu que cucurulla fa referència a la forma cònica o a l’estretament de la plaça i el carrer. Tot i això, segons l’historiador Carreras Candi, al segle XIII el lloc ja era conegut com a Figuera Cucurulla.
Carrer de Petritxol
Existeixen diverses teories sobre el nom del carrer Petritxol, però cap relacionada amb la xocolata. De fet, Petritxol és una corrupció de pedritxol, denominació que tenia aquesta via l’any 1340. Segons el nomenclàtor de l’Ajuntament, el terme pedritxol feia referència a l’existència d’un pedrís a l’entrada del carrer, que impedia el pas de carruatges. Cal tenir en compte que, antigament, aquest era un carrer sense sortida.

Joan Amades recull diverses versions, com la possibilitat que fos una corrupció de portitxol, en referència a un petit pòrtic d’entrada del carrer. També apunta la possibilitat que fos la desfiguració de Pere Giol (o d’alguna altra persona anomenada Pere), que hauria estat un veí del carrer. Finalment, l’historiador Víctor Balaguer creu que els Pedritxol eren una família, propietaris dels terrenys o de les cases del carrer, un fet habitual al nomenclàtor de Ciutat Vella (Avinyó, Bertrellans, Ferlandina, Montcada, etc.).
Via Laietana
La Via Laietana es va obrir per etapes entre finals del segle XIX i principis del XX. El primer tram obert, el més proper a Urquinaona, es va batejar amb el nom de Bilbao. Inicialment, es volia dedicar el tram restant a la Reina Regent, en honor a Maria Cristina d’Habsburg-Lorena. Finalment, però, es va decidir unificar tota l’avinguda amb el nom de Via Laietana, a proposta de Francesc Carreras i Candi, historiador i regidor a l’Ajuntament per la Lliga Regionalista. La dedicació va ser un homenatge al poble iber dels laietans, aleshores considerats els primers pobladors de Barcelona.

Carrer de Jonqueres
El carrer Jonqueres recorda l’existència en aquest indret del monestir de Santa Maria de Jonqueres, enderrocat amb l’obertura del primer tram de la Via Laietana. La comunitat de monges s’havia fundat, originament, a l’església de Sant Vicenç de Jonqueres, a Sabadell. Una zona humida, on creixien els joncs, d’aquí la denominació de jonqueres, que les monges es van endur amb elles quan es van traslladar a Barcelona, al segle XIII.
