Quin va ser el primer restaurant vegetarià de Barcelona? Encara que gairebé sempre s’apunta al desaparegut local del carrer Canuda, 41, inaugurat als anys setanta, el cert que molts abans, fa més d’un segle, ja es servien menús sense carn. Poca gent sap que a l’edifici de la Junta d’Obres del Port —des de fa anys en desús i pendent de rehabilitació— va funcionar un dels restaurants més luxosos de Barcelona, el Mundial Palace, on els van servir els primers plats vegetarians de la ciutat.
Mundial Palace, un restaurant de luxe
L’edifici de la Junta d’Obres del Port, d’estil eclèctic afrancesat, va ser construït per fer les funcions d’embarcador. Projectat per l’enginyer Julio Valdés, la construcció es va completar l’any 1907. Eren unes instal·lacions que oferien tota mena de comoditats i serveis pels viatgers marítims: sales de repòs i de lectura, venda de bitllets, canvi de moneda, telefonia i telègrafs, neteja botes i, fins i tot, servei de perruqueria.
El primer pis de l’edifici va ser destinat al servei de cafeteria i restaurant. L’explotació es va concedir, per concurs, a Enric Vilalta —propietari del cèlebre Lion d’Or de la Rambla—, si bé aquest acabaria arrendant el negoci al cuiner Josep Serra.
El restaurant Mundial Palace es va inaugurar amb un banquet l’1 de febrer de 1908. L’elegància del local feia honor al seu nom. Disposava d’un gran saló, decorat luxosament, que podia acollir fins a mig miler de comensals. Diàriament s’hi feien concerts i els divendres en Serra servia la seva bouillabaisse, un plat que va adquirir gran popularitat.
En poc temps el Mundial Palace es va convertir en un dels locals de referència de la burgesia barcelonina. Fins i tot el rei Alfons XIII hi va celebrar un banquet, en una de les seves visites a la ciutat.
La Lliga Vegetariana de Catalunya
El març de 1908, gairebé al mateix temps que el Mundial Palace obria les portes, es constituïa la Lliga Vegetariana de Catalunya, la primera associació d’aquestes característiques al país. El seu principal impulsor i president va ser el doctor Josep Falp i Plana. Al comitè organitzador hi havia altres metges, com Roman Pellejà i Ricard Botey.1
Un altre dels promotors fou Jaume Santiveri, a qui s’encarregà l’administració de la «Revista Vegetariana», òrgan oficial de la Lliga. Santiveri havia entrat en contacte amb vegetarianisme i les pràctiques naturòpates arran d’una estada al sanatori de Sebastian Kneipp, a Alemanya. L’any 1897 en va obrir una delegació al carrer del Call de Barcelona, la Farmàcia Kneipp.
Aquells primers vegetarians barcelonins no ho eren tant per una postura animalista, sinó per motius de salut, seguint els corrents higienistes que s’escampaven a Europa. Alhora, la Lliga Vegetariana també estava molt vinculada al catalanisme. Falp defensava la necessitat de recuperar el vigor de Catalunya, davant d’una decadència que atribuïa als mals derivats del consum de carn, alcohol, cafè i tabac.
Arròs Pitàgores i Truita Tolstoi
La fundació de la Lliga Vegetariana es va celebrar amb un banquet vegetarià, el primer realitzat a Barcelona. L’àpat va tenir lloc el 29 de març de 1908 al restaurant Mundial Palace, ja que Josep Serra formava part de la secció culinària de la Lliga Vegetariana. A l’acte, que va aixecar una gran expectació, hi van assistir 250 comensals, amb una bona representació de les classes acomodades locals, entre els quals hi havia metges, industrials, banquers, comerciants, advocats i catedràtics.
Els plats del menú d’aquell dia tenien noms tan singulars com “Entreteniments Brahma”, “Arròs Pitàgores” o “Truita Tolstoi”, en homenatge a defensors del vegetarianisme de diferents èpoques. No es va servir carn, ni peix, però sí formatge i truita, perquè ni els lactis ni els ous estaven exclosos, si bé Falp en recomanava un consum moderat. Tampoc hi havia alcohol; el vi es va substituir per suc de raïm i el cafè per malta, que Santiveri importava de la casa Kneipp.
L’acte va concloure amb la cantada de La Farigola —amb lletra de Jacint Verdaguer i música de Joan Borràs de Palau—, convertida en el primitiu himne dels vegetarians catalans.[nota]SAUMELL, Eva. Cuina, teatre i modernitat. Barcelona, 1888-1919. TDX (2015)[/note]
La moda del vegetarianisme
Després de banquet fundacional de la Lliga, Josep Serra va instaurar un menú vegetarià que servia cada dissabte per 3,50 pessetes. D’aquesta manera, el Mundial Palace es va convertir en el primer restaurant amb menú vegetarià de Barcelona.
L’estiu de 1909, a rebuf de l’èxit del Mundial Palace, va obrir la Pensió Vegetariana Esperanto al número 15 de la Rambla de les Flors, molt a prop de la seu de la Lliga Vegetariana, que era al Palau de la Virreina. A Catalunya es va establir un fort vincle entre l’esperantisme, el vegetarianisme i el naturisme.
La moda del vegetarianisme va arribar fins i tot al teatre. El mateix 1909 es va estrenar al Romea «El Manducaire», una peça que lloava les bondats de renunciar a la carn. Santiago Rusiñol en va fer la rèplica al Teatro Español, amb el sainet antivegetarià «El triomf de la carn».
Falp contra Santiveri
Més enllà dels atacs dels carnívors, la Lliga Vegetariana es va enfrontar a les lluites intestines entre els seus associats. L’any 1911 el doctor Falp va crear el Centre Naturista Vigor, on venia els productes d’aquesta marca, en competència amb la Farmàcia Kneipp de Santiveri. La guerra de patents entre tots dos va provocar una escissió a la Lliga, amb Santiveri impulsant la seva pròpia revista, «Credo Naturalista».
La disputa comercial va durar fins a la mort de Falp, el 1913. Un any abans, la Lliga Vegetariana havia celebrat al Mundial Palace un banquet d’homenatge al seu president i fundador. No hi van faltar els productes Vigor, com el caldo de cereals (una barreja integral de cereals com el fajol, el mill i l’espelta) i la malta (substituïu del cafè).
El menú també incloïa protosa i nuttosa, dos substituts de la carn inventats pel doctor Kellogg —el dels cereals—, que es va avançar unes quantes dècades a les hamburgueses de tofu.
Després de nou anys oferint menús vegetarians, el restaurant Mundial Palace van tancar les portes el 1917. La Junta d’Obres del Port va decidir no renovar-li el contracte i destinar l’edifici a les seves oficines, que posteriorment ho serien de l’Autoritat Portuària.
Notes
Notes
- LARA, M. Pilar: Els orígens de la casa Santiveri: Jaime Santiveri i la Lliga Vegetariana de Catalunya. Actes d’història de la ciència i de la tècnica (2008).
