La Barceloneta, Horta, Ciutat Meridiana, Sant Andreu, les Corts… Molts barris de Barcelona han donat nom a les estacions de la xarxa metro. Hi ha, però, una curiosa excepció: Navas té la singularitat de ser un barri que deu el seu nom a una estació de metro i no a la inversa.
El Torrent de la Guineu
Fins al segle passat, l’actual barri de Navas va ser una terra de ningú, a cavall entre els nuclis de la Sagrera i el Clot, dins l’antic poble de Sant Martí de Provençals. Un territori agrícola, pràcticament deshabitat, excepte per algunes masies disperses, que aprofitaven el pas del Rec Comtal: Can Sellés, Can Campa, Can Sagués, Can Forga o la Torre de Fang, l’única supervivent de totes elles.
Travessant els camps de conreu, seguint el traçat de la Meridiana, passaven les vies del ferrocarril a Saragossa. La línia sortia de l’estació del Nord, inaugurada el 1862 [podeu llegir la seva història en aquest article].
En paral·lel al Rec Comtal transcorria la via Molinària o camí de Sant Sever, corresponent als actuals carrers dels Bofarull i dels Enamorats. A l’entorn d’aquest camí van aparèixer les primeres edificacions, casetes obreres de planta baixa, petits tallers i magatzems.
Creuant les vies del tren, el Rec Comtal i la via Molinària, baixava des del Guinardó el Torrent de la Guineu, transitable quan no plovia. El seu curs encara és visible en un carrer sense sortida, entre la plaça d’Islàndia i rambleta de la Guineu.
El barri de Provences
Després de l’agregació de Sant Martí a Barcelona, Navas es dividia administrativament en tres barris. Per sobre de la Meridana, es repartia entre el Camp de l’Arpa i la Sagrera. Per sota de les vies del tren, formava part del barri de Provences, que arribava fins a la riera d’Horta, incloent també l’església de Sant Martí de Provençals.
El territori de Navas es va urbanitzar seguint el Pla Cerdà, a diferència dels barri veïns, com el Clot o la Sagrera. Els primers carrers es van obrir, tímidament, a la dècada de 1920: un tros de Rosselló (avui Palència) i un tram de Provença (avui Múrcia).
Alhora, es va prolongar el carrer de Las Navas de Tolosa fins a Indústria, on es va construir una caserna de la Guàrdia Civil. El carrer Navas, el número 52 del Pla Cerdà, tenia un primer tram al Poblenou (l’actual carrer Bilbao), que s’havia obert quan Sant Martí encara era un municipi independent.
La batalla de Las Navas de Tolosa
L’any 1879 l’ajuntament de Sant Martí de Provençals va aprovar una sèrie de noms pels carrers de l’Eixample dins del seu terme municipal. La majoria van ser batejats en honor a gestes militars espanyoles i castellanes. Aquest seria l’origen dels carrers de Lepant, Los Castillejos, Padilla, Dos de Maig, Indepèndencia i Navas de Tolosa.
La batalla de Las Navas de Tolosa va tenir lloc en aquesta localitat andalusa, el 16 de juny de 1212. Un exèrcit del rei de Castella, Alfons VIII, juntament amb tropes de Pere el Catòlic i Sanç VII de Navarra, i amb el suport d’alguns ordes religiosos militars, va aconseguir derrotar els almohades, que eren superiors en nombre.
Aquesta victòria conjunta dels regnes cristians de la península seria mitificada per la historiografia nacionalista, dins el marc de l’anomenada Reconquesta.
Urbanización Meridiana
Navas va mantenir el seu caràcter rural fins als anys quaranta. Coincidint amb el soterrament del tren a la Meridiana, va començar la febre constructora.
Una de les primeres promocions d’habitatges va ser la Urbanización Meridiana, un singular conjunt de casetes i pisos construïts per l’Obra Sindical del Hogar en els terrenys de Can Sellés. Obra de l’arquitecte Mariano Romaní, va ser inaugurada l’any 1944 pel governador civil, Antonio Correa Veglison, d’aquí que fossin popularment conegudes com les Cases del Governador.
L’altre gran polígon d’habitatges fou impulsat per la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, al triangle format pels carrers Navas, Biscaia i la Meridiana. El conjunt, projectat també per Romaní, es va construir per fases, entre 1951 i 1968. Com a part de la seva obra social, la Caixa de Barcelona va edificar també l’escola i la singular parròquia de Sant Joan Bosco.
L’arribada del metro a Navas
L’any 1953 el metro va arribar a la barriada, dins del pla de prolongació del Transversal (l’actual L1) fins a Sant Andreu. La nova estació va ser batejada com a “Navas de Tolosa“, encara que, curiosament, cap dels accesos donava a aquest carrer. Però el nom, segurament, agradava força a les autoritats de l’època.
El bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, va beneir les noves instal·lacions el 26 de gener de 1953, dia que es commemorava l’entrada dels franquistes a Barcelona. Malgrat les presses per fer coincidir la inauguració oficial amb l’efemèride, l’estació no va entrar en servei fins al 8 de maig.
El 1954, un any després de la inauguració de l’estació de Navas, es va urbanitzar la plaça Ferran Reyes, dedicada precisament al pare del Metro Transversal. L’espai, que durant anys havia estat un descampat ple de brossa —els veïns l’anomenaven el pla del escombriaires—, es va convertir en el centre neuràlgic de la barriada.
Un territori indefinit
L’any 1972 es va fundar l’associació de veïns de Fernando Reyes. Es va legalitzar el gener de 1978, adoptant el nom de l’estació de metro de Navas, tot reivindicant una identitat pròpia de barri.1
Aquell mateix any van començar a celebrar la festa major del barri, recuperant una efímera celebració nascuda als anys cinquanta a la Urbanización Meridiana.
Malgrat tot, a principis dels anys vuitanta Navas continuava sent un territori indefinit. A l’obra de referència “Tots els barris de Barcelona”, Josep Maria Huertas Claveria encara el considerava una barriada de la Sagrera:2
Navas un barri? Si apliquem els criteris que em fet servir per considerar un barri com a tal —històrics, geogràfics, voluntat d’existir—, resta clar que Navas només acompleix el tercer.
Tots els barris de Barcelona
Finalment, les reivindicacions de l’associació veïnal es van fer realitat l’any 2006. Navas es va convertir, oficialment, en un barri de Barcelona. I el carrer de Las Navas de Tolosa va esdevenir una frontera, més administrativa que real.
“Navas un barri? Si apliquem els criteris que em fet servir per considerar un barri com a tal —històrics, geogràfics, voluntat d’existir—, resta clar que Navas només acompleix el tercer.”. Es un bon criteri per a poder establir quines són reivindicacions legítimes per part d’un territori. Tanmateix és el mateix criteri que es pot aplicar per a les aspiracions independentistes, simplement la voluntat.
Bon article, molt interessant.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies!
Por ahí van los tiros. En realidad son iniciativas políticas de los mismos que intentaron el Golpe de Estado de 2017: borrar los vínculos con la Historia común de España. Navas fue una batalla decisiva y como bien dice A.Perez Reverte, probablemente gracias a esta victoria los hombres no visten chilaba y las mujeres somos libres.
No sé si només Navas té aquesta singularitat.
En el cas del Poblet, és evident que el nom del temple expiatori hi ha tingut molt de pes, però que l’estació de Metro es digués “Sagrada Família” també hi ha ajudat molt, a sobreposar aquest nom al tradicional.
Hola Raimon, gràcies, és una aportació interessant. De tota manera, el barri de la Sagrada Família ja duia aquest nom abans de l’arribada del metro. Es va introduir amb la divisió administrativa feta als anys ’30, quan es va substituir el nom històric del barri del Poblet pel del temple. Possiblement, la posterior arribada del metro va ajudar a consolidar-ho.
Crec que un altre cas similar seria el de Badal. El nom prové del carrer, que després va adoptar una associació de veïns i d’aquí al barri creat el 2006.