El passat mes de maig, en ple confinament domiciliari, vam rebre una sorpresa del “món exterior”: l’enderroc d’una benzinera al carrer Girona havia tret a la llum un mural antic de rajoles. Casualment, uns mesos abans i no gaire lluny, al xamfrà de Sardenya amb Consell de Cent, l’enderroc d’una altra estació de servei també va deixar al descobert una relíquia: els vestigis d’un passatge engolit per l’Eixample.
El passatge de Ferran Alsina estava entre els carrers Sardenya, Consell de Cent, Sicília i Aragó. Tenia un traçat força curiós, que es pot veure en l’alineació de la paret mitgera de Consell de Cent, 493.
A diferència de la majoria dels passatges, que parteixen les illes de cases pel mig, aquest ho feia en diagonal i de manera incompleta. Al llarg d’aquest article mirarem d’entendre el perquè d’aquesta alineació tan inusual.
Urbanisme especulatiu
La primera referència al passatge Ferran Alsina que he pogut trobar a l’arxiu municipal data de 1876.1 El document és un permís per reformar la finca número 1 del passatge, el que indica que l’edifici i el vial existien amb anterioritat.
Som davant d’un dels carrers més antics del Poblet, suburbi de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals que actualment conforma el barri de la Sagrada Família, si bé el desaparegut passatge ara queda dins els límits del Fort Pienc.
Al voltant del temple de Gaudí es conserven molts passatges anteriors a la urbanització de l’Eixample. Són fruit de l’especulació dels propietaris dels terrenys rurals, que construint a l’interior de les illes projectades per Cerdà incrementaven la superfície edificable.
Originalment el passatge s’anomenava Serra, en referència a la propietària dels terrenys. Josefa Serra i Rosés tenia una gran quantitat de terres a l’actual barri de la Sagrada Família que, segons el nomenclàtor, va heretar el 1846 de la seva tia, Isabel Dulcet i Serra.
Josefa Serra era vídua de Jaume Bofill i Garriga, un carreter que dona nom a un altre passatge proper, urbanitzat també en una parcel·la de la seva propietat. A diferència del passatge de Serra, el de Bofill ha sobreviscut a la trama de l’Eixample, entre els carrers Marina, València, Lepant i Aragó.
El camí dels Àngels
Al mapa de Sant Martí de Provençals de 1882 s’hi pot veure la primera finca construïda al passatge Serra, alineada també amb un antic camí rural, anomenat dels Àngels, que era un ramal de la carretera de Barcelona a Horta.
El camí dels Àngels creuava de forma obliqua l’illa que avui formen els carrers Sardenya, Consell de Cent, Aragó, Sicília i l’avinguda Diagonal. Això explica el singular traçat incomplet del passatge.
Als anys trenta es va canviar el nom del passatge Serra pel de l’industrial i divulgador científic Ferran Alsina, que havia mort el 1910. De la figura d’Alsina ja en vam parlar fa unes setmanes, com a impulsor del gabinet de física experimental Mentora Alsina, el primer museu científic creat a Catalunya.
Al mapa parcel·lari de 1931 l’illa de cases del passatge apareix urbanitzada només en la meitat a llevant de l’antic camí dels Àngels. En contrast, la banda de ponent encara era un solar, propietat de la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MZA). Cal tenir en compte que la línia de l’MZA hi passava just pel costat, pel carrer Aragó.
Acabada la guerra, RENFE va edificar un gran bloc d’habitatges per als seus treballadors en el descampat de l’MZA. El nou edifici va convertir definitivament el passatge Ferran Alsina en un cul de sac.
Un passatge fantasma
El 1948 l’Ajuntament va aprovar la desaparició de diversos passatges, incloent-hi el de Ferran Alsina.2 Malgrat la sentència de mort, el passatge va sobreviure fins al 1973, quan es va construir el gran bloc d’oficines del carrer Sardenya 229-237, en substitució d’una fàbrica de neveres.
La part interior del passatge va quedar engolida pel gran pati posterior del nou edifici, d’uns 4.000 m², destinat a l’aparcament d’un concessionari de cotxes propietat de la mateixa immobiliària.
A la part exterior del passatge, al xamfrà de Sardenya amb Consell de Cent, els mateixos propietaris hi van instal·lar una estació de servei, adossada a la façana lateral del número 493 de Consell de Cent, que conservava l’alineació del carreró desaparegut.3
Encara que oficialment el nom de Ferran Alsina va quedar eliminat del nomenclàtor, la presència de la gasolinera va permetre que l’antic vial seguís existint com un passatge fantasma.
La benzinera va tancar el 2018. En el seu lloc s’està aixecant un bloc de pisos. Un cop acabi la construcció, la nova finca ocultarà completament la mitgera i farà desaparèixer, definitivament, l’últim vestigi del passatge Ferran Alsina.
Articles relacionats
Notes
- Aquest article no hauria estat possible sense el material facilitat per l’Arxiu del Districte de Sant Martí i la col·laboració de Laia Farrés.
- Gaseta Municipal de Barcelona, 3 de maig de 1948
- L’edifici original de Consell de Cent, 493, va ser enderrocat. L’actual, de l’any 2004, ha mantingut les alineacions de l’anterior
Salutacions.
Tinc un planell municipal de Barcelona de l’any 1962 i surt aquest passatge.