Memòries, vestigis i curiositats

Vestigis

Un passatge fantasma a la Sagrada Família

El passat mes de maig, en ple confinament domiciliari, vam rebre una sorpresa del “món exterior”: l’enderroc d’una benzinera al carrer Girona havia tret a la llum un mural antic de rajoles.  Casualment, uns mesos abans i no gaire lluny, al xamfrà de Sardenya amb Consell de Cent, l’enderroc d’una altra estació de servei també va deixar al descobert una relíquia: els vestigis d’un passatge engolit per l’Eixample.

El xamfrà de Sardenya amb Consell de Cent, abans i després de l’enderroc de l’estació de servei Cerdeña. La mitgera de l’esquerra manté l’alineació del passatge desaparegut.

El passatge de Ferran Alsina estava entre els carrers Sardenya, Consell de Cent, Sicília i Aragó. Tenia un traçat força curiós, que es pot veure en l’alineació de la paret mitgera de Consell de Cent, 493.

A diferència de la majoria dels passatges, que parteixen les illes de cases pel mig, aquest ho feia en diagonal i de manera incompleta. Al llarg d’aquest article mirarem d’entendre el perquè d’aquesta alineació tan inusual.

Foto aèria de 1956 on es veu el passatge dins de l’illa formada pels carrers Sardenya, Consell de Cent, Sicília i la rasa del tren d’Aragó (ICGC).

Urbanisme especulatiu

La primera referència al passatge Ferran Alsina que he pogut trobar a l’arxiu municipal data de 1876.1 El document és un permís per reformar la finca número 1 del passatge, el que indica que l’edifici i el vial existien amb anterioritat.

El document més antic sobre el passatge (encara sense nom) és aquest permís d'obres presentat per Jaume Bofill a l'Ajuntament de Sant Martí, el maig de 1876, per modificar les alineacions d'una casa ja existent. (AMDSM)

Permís d’obres presentat per Jaume Bofill el maig de 1876, per modificar les alineacions d’una casa ja existent al número 1 del passatge encara sense nom. (clica per ampliar) (AMDSM)

Som davant d’un dels carrers més antics del Poblet, suburbi de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals que actualment conforma el barri de la Sagrada Família, si bé el desaparegut passatge ara queda dins els límits del Fort Pienc.

Al voltant del temple de Gaudí es conserven molts passatges anteriors a la urbanització de l’Eixample. Són fruit de l’especulació dels propietaris dels terrenys rurals, que construint a l’interior de les illes projectades per Cerdà incrementaven la superfície edificable.

Sol·licitud de Joan Erola per construir uns magatzems a la cantonada del passatge Serra amb el camí dels Àngels, l’octubre de 1876. (clica per ampliar) (AMDSM)

Originalment el passatge s’anomenava Serra, en referència a la propietària dels terrenys. Josefa Serra i Rosés tenia una gran quantitat de terres a l’actual barri de la Sagrada Família que, segons el nomenclàtor, va heretar el 1846 de la seva tia, Isabel Dulcet i Serra.

Josefa Serra era vídua de Jaume Bofill i Garriga, un carreter que dona nom a un altre passatge proper, urbanitzat també en una parcel·la de la seva propietat. A diferència del passatge de Serra, el de Bofill ha sobreviscut a la trama de l’Eixample, entre els carrers Marina, València, Lepant i Aragó.

Plànols de la finca construïda el 1878 per Fernando Guitart a la cantonada de Consell de Cent amb el passatge Serra, avui desapareguda

Plànols de la finca construïda el 1878 per Fernando Guitart a la cantonada de Consell de Cent amb el passatge Serra, avui desapareguda (clica per ampliar) (AMDSM).

El camí dels Àngels

Al mapa de Sant Martí de Provençals de 1882 s’hi pot veure la primera finca construïda al passatge Serra, alineada també amb un antic camí rural, anomenat dels Àngels, que era un ramal de la carretera de Barcelona a Horta.

Mapa de Sant Martí de Provençals de 1882

Sant Martí el 1882. En negre, els edificis construïts. Es pot veure el nucli del Poblet al costat de la Sagrada Família. La línia negra és l’antic camí dels Àngels. (ICGC)

El camí dels Àngels creuava de forma obliqua l’illa que avui formen els carrers Sardenya, Consell de Cent, Aragó, Sicília i l’avinguda Diagonal. Això explica el singular traçat incomplet del passatge.

Mapa parcel·lari de 1903 amb el passatge Serra en perpendicular amb l'antic camí dels Àngels. (ICGC)

Mapa parcel·lari de 1903 amb el passatge Serra en perpendicular amb l’antic camí dels Àngels. (ICGC)

Als anys trenta es va canviar el nom del passatge Serra pel de l’industrial i divulgador científic Ferran Alsina, que havia mort el 1910. De la figura d’Alsina ja en vam parlar fa unes setmanes, com a impulsor del gabinet de física experimental Mentora Alsina, el primer museu científic creat a Catalunya.

Mapa parcel·lari de 1931 on es veu la rasa del ferrocarril per la Diagonal i Aragó (ICGC)

Mapa parcel·lari de 1931 on es veu la rasa del ferrocarril per la Diagonal i Aragó (clica per ampliar) (ICGC).

Al mapa parcel·lari de 1931 l’illa de cases del passatge apareix urbanitzada només en la meitat a llevant de l’antic camí dels Àngels. En contrast, la banda de ponent encara era un solar, propietat de la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MZA). Cal tenir en compte que la línia de l’MZA hi passava just pel costat, pel carrer Aragó.

Acabada la guerra, RENFE va edificar un gran bloc d’habitatges per als seus treballadors en el descampat de l’MZA. El nou edifici va convertir definitivament el passatge Ferran Alsina en un cul de sac.

Foto aèria de 1925, amb la parcel·la de l’MZA encara sense edificar (AFB).

Un passatge fantasma

El 1948 l’Ajuntament va aprovar la desaparició de diversos passatges, incloent-hi el de Ferran Alsina.2 Malgrat la sentència de mort, el passatge va sobreviure fins al 1973, quan es va construir el gran bloc d’oficines del carrer Sardenya 229-237, en substitució d’una fàbrica de neveres.

Els antics vials es reflecteixen en les parcel·les actuals: en groc, el camí dels Àngels; en vermell, el passatge Ferran Alsina (clic per ampliar) (Google Earth).

La part interior del passatge va quedar engolida pel gran pati posterior del nou edifici, d’uns 4.000 m², destinat a l’aparcament d’un concessionari de cotxes propietat de la mateixa immobiliària.

A la part exterior del passatge, al xamfrà de Sardenya amb Consell de Cent, els mateixos propietaris hi van instal·lar una estació de servei, adossada a la façana lateral del número 493 de Consell de Cent, que conservava l’alineació del carreró desaparegut.3

Encara que oficialment el nom de Ferran Alsina va quedar eliminat del nomenclàtor, la presència de la gasolinera va permetre que l’antic vial seguís existint com un passatge fantasma.

Edifici actualment en construcció al xamfrà de Consell de Cent amb Sardenya.

Edifici actualment en construcció al xamfrà de Consell de Cent amb Sardenya.

La benzinera va tancar el 2018. En el seu lloc s’està aixecant un bloc de pisos. Un cop acabi la construcció, la nova finca ocultarà completament la mitgera i farà desaparèixer, definitivament, l’últim vestigi del passatge Ferran Alsina.

 

Articles relacionats

Notes

  1. Aquest article no hauria estat possible sense el material facilitat per l’Arxiu del Districte de Sant Martí i la col·laboració de Laia Farrés.
  2. Gaseta Municipal de Barcelona, 3 de maig de 1948
  3. L’edifici original de Consell de Cent, 493, va ser enderrocat. L’actual, de l’any 2004, ha mantingut les alineacions de l’anterior

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.