Si alguna vegada heu passat pel passeig de Sant Gervasi, segur que us heu fixat en la tanca que envolta un gran jardí, a tocar de la plaça Bonanova. La porta, pròpia d’una mansió cinematogràfica, és l’entrada a la Torre Castanyer (passeig de Sant Gervasi, 5), residència de la família Güell a Barcelona. Al costat de la sumptuosa reixa destaca una caseta d’estil neoàrab. Actualment acull una oficina immobiliària, però durant l’Exposició Universal de 1888 va ser el pavelló de jocs dels fills de la reina Maria Cristina.
Un palau improvisat
El 16 de maig de 1888 la família reial arribava a Barcelona per assistir a la inauguració de l’Exposició Universal, que tindria lloc quatre dies més tard. La mostra ja estava oberta al públic, però encara no s’havia inaugurat oficialment.
Maria Cristina d’Habsburg, vídua d’Alfons XII i reina regent, viatjava acompanyada dels seus tres fills: la princesa d’Astúries, Maria de la Mercè, la infanta Maria Teresa, i el rei Alfons XIII, que l’endemà complia dos anys.
A vegades, erròniament, es parla d’Alfons com a príncep, però el nen era rei des del moment del seu naixement. La mare va exercir la regència fins que va arribar a la majoria d’edat, el 1902.
Barcelona no disposava d’una residència reial des de 1875, quan un incendi havia destruït l’històric palau reial, situat a pla de Palau. Per sortir del pas, es va condicionar l’ajuntament per allotjar-hi la família reial. El saló de plens, per exemple, es va transformar en menjador. De fet, fins fa poc, l’espai duia el nom de la reina regent, en record de la seva residència.
La Torre Castanyer
Durant l’estada a Barcelona el rei i les infantes van passar moltes hores, a vegades dies sencers, separats de la mare, que havia d’atendre múltiples compromisos. La Casa de la Ciutat no era lloc més adient per a tantes hores de lleure, i es va buscar un lloc d’esbarjo al camp, on els infants poguessin jugar.
Es va triar la Torre Castanyer, una gran finca situada a Sant Gervasi de Cassoles, que aleshores era un poblet rural als afores de Barcelona.
La Torre Castanyer deu el seu nom a Joaquim Castañer i Molet (1804-1858), un ric financer que el 1832 va comprar una gran extensió de terreny a Sant Gervasi. La parcel·la incloïa un mas, que Castañer va transformar en la seva residència.
Mort Castañer, la seva vídua, Maria Consol Moragas, va heretar la propietat, que va cedir a la seva única filla, Consol Vidal, fruit d’un segon matrimoni. Vidal estava casada amb Joaquín Jover, un important armador, que també tenia negocis a Gelida, on era propietari de la fàbrica de paper La Gelidense.
Una petita Alhambra
Quan els Jover Vidal van rebre la petició reial, no només els oferir el parc que envoltava la Torre Castanyer. També van construir un petit pavelló de jocs en un extrem del jardí, a tocar de la carretera de Sant Gervasi a Horta.
La caseta, de 50 metres quadrats, es va fer en un temps rècord. Un autèntic palau de jocs amb decoració neoàrab. L’orientalisme estava de moda entre la burgesia l’època, que l’aplicava sobretot als espais lúdics, com un toc d’exotisme. De fet, diversos pavellons de l’Exposició de 1888 tenien inspiració oriental. La mateixa entrada al recinte, l’Arc de Triomf, bevia de l’estètica neomudèjar.
Al pavelló de la Torre Castanyer la influència andalusina és visible als arcs de ferradura de portes i finestres. Però el més destacat és la decoració interior: arrambadors de ceràmica vidriada, portes treballades, parets esgrafiades i sostres de mocàrabs.
El luxe d’aquest pavelló, una simple sala de jocs infantils destinada a un ús efímer, contrastava amb les condicions dels habitatges de la majoria dels barcelonins de l’època. Sobretot amb les barraques on vivien els immigrants que treballaven a les obres de l’Exposició.
Pavelló de jocs efímer
El monarca i les seves germanes no van gaudir massa temps d’aquell chiquipark particular. L’estada de la família reial a Barcelona va durar tot just tres setmanes. El 6 de juny marxaven en tren cap a València.
El 1896 la reina Maria Cristina, en nom del seu fill, va concedir a Joaquim Jover el títol de marquès de Gelida. Un gest que sovint s’ha interpretat com una mostra d’agraïment per l’hospitalitat rebuda, vuit anys abans, a Barcelona. Però en realitat era un reconeixement pel servei que Jover havia prestat a l’exèrcit espanyol, cedint els seus vaixells per repatriar soldats ferits a la Guerra de Cuba.
La filla del matrimoni Jover i Vidal es va casar amb el fill d’Eusebi Güell, el mecenes de Gaudí. Des d’aleshores la Torre Castanyer va quedar vinculada a la poderosa família Güell.
El majordom fidel
És molt probable que el pavelló de jocs fos concebut com una construcció temporal, però els Güell van decidir conservar-lo. El van convertir en la residència del majordom, José Díaz, i la seva dona, que també formava part del servei domèstic de la casa.
Durant la Guerra Civil, quan els Güell van fugir de Barcelona, el fidel empleat es va quedar cuidant la finca, evitant que fos espoliada. La història va inspirar la pel·lícula El largo invierno, de Jaime Camino, on Vittorio Gassman encarna al majordom.
En aquest període Díaz també va tenir cura del poeta Antonio Machado, que va viure a la Torre Castanyer abans de marxar a l’exili.
Amb el temps, l’antic pavelló de jocs va acabar convertit en traster. El 2011, després de gairebé quaranta anys d’abandonament, l’estudi d’arquitectes 02 Basso va arribar a un acord amb els Güell per instal·lar-hi el seu despatx. Prèviament van fer una brillant restauració, que ha recuperat l’esplendor original d’aquest palau de joguina.
