Memòries, vestigis i curiositats

Curiositats

Tres senyores i un carrer

Per sota la plaça de Rovira i Trias discorre un carrer de nom singular: el carrer de les Tres Senyores. Tres dones que han passat a la posterioritat sense noms ni cognoms. Qui eren les Tres Senyores anònimes?

Ca l’Alegre de Dalt

A mitjans del segle XIX l’Hospital de la Santa Creu posseïa una gran superfície de terreny rústic a la vila de Gràcia. Entre els seus béns s’incloïen dos masos, l’Alegre de Dalt i l’Alegre de Baix.  A partir de 1855 les terres es van posar a la venda, arran d’una llei de desamortització, l’anomenada Llei Madoz.

Ca l'Alegre de Dalt

Ca l’Alegre de Dalt. El seu nom, com l’Alegre de Baix, feia referència a l’antic propietari, Miquel Alegre.

El 16 d’abril de 1861 Ramon Rabassa i Pla (Malgrat de Mar, 1828) va adquirir tres peces de terra de la finca de l’Alegre de Dalt.  Dues terceres parts les va revendre  als seus socis, Miquel Masens i Soler (Malgrat de Mar, 1827) i Manuel Torrente de Flores (Ferrol, 1829-1916), apoderat dels dos anteriors.1

L’objectiu dels tres socis era promoure la parcel·lació i urbanització dels terrenys, per tal de construir-hi habitatges, un negoci molt més lucratiu que l’agricultura.

Rovira i Trias i les places de Gràcia

La urbanització de Gràcia, al llarg del segle XIX, va ser un procés singular, ja que van ser els propietaris agrícoles els encarregats de parcel·lar les seves terres de conreu, amb l’objectiu de treure’n rendiment immobiliari. La majoria d’aquestes urbanitzacions s’estructuraven al voltant d’una plaça, el que va donar a Gràcia el seu traçat característic.

Torrente, Masens i Rabassa van encarregar el projecte d’urbanització a l’arquitecte gracienc Antoni Rovira i Trias, que ja havia fet aquest treball a la plaça del Nord.

Mapa de Gràcia d'Antoni Rovira i Trias, de 1863

Mapa de Gràcia d’Antoni Rovira i Trias (1863), amb la plaça que duu el seu cognom i els carrers Masens, Rabassa, Torrent de les Flors i Tres Senyores (AMDG).

El projecte, aprovat el 1862, preveia l’obertura de quatre carrers nous, tres paral·lels seguint l’eix mar-muntanya i un quart en perpendicular, al voltant d’una plaça que van batejar en honor a l’arquitecte.

Escultura d’Antoni Rovira i Trias a la plaça homònima, popularment coneguda com la plaça dels Tres Senyors.

Actualment en aquesta plaça trobareu una escultura en memòria de Rovira i Trias i del seu projecte d’eixample de Barcelona, on les places també tenien un paper central. Una proposta frustrada per la imposició del Pla Cerdà des de Madrid.

Manuel Torrente de Flores i el Torrent de les Flors

Els tres promotors, seguint la pràctica habitual de l’època, van donar el seu cognom als carrers urbanitzats, encara que Manuel Torrente de Flores va posar els dos cognoms. Avui en dia molta gent encara desconeix que el carrer del Torrent de les Flors no fa referència a una antiga riera, sinó que és un autohomenatge de l’antic propietari dels terrenys.

Per esmenar la històrica confusió, l’any 1994 l’Ajuntament va dedicar-li a Manuel Torrente una plaça propera.

Tres Senyores

’antiga masia de Can Trilla, Antoni Trill

Antiga placa del carrer de les Tres senyores (AFB).

Després de repartir-se els noms dels tres carrers, Torrente, Masens i Rabassa van dedicar el quart vial restant a les seves esposes: Mercè Frigola i Poch, Teresa Rabassa i Puig i Teresa Batet, respectivament. Tres senyores, sense noms ni cognoms, per a un únic carrer. Una fórmula salomònica que les recorda de forma anònima, a diferència dels seus marits.

Aquesta invisibilització no va ser un cas únic a Gràcia. Als voltants de la plaça Trilla, els carrers Santa Àgata, Santa Magdalena i Santa Rosa amaguen els noms d’Àgata Badia, Magdalena Escarabatxeras i Rosa Puigrodón, vídua, mare i sogra del propietari de l’antiga masia de Can Trilla, Antoni Trilla.

Articles relacionats

Notes

  1. Jesús Portavella, Els carrers de Barcelona: Gràcia (2013)

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.