Pocs dies abans de les festes de Nadal ens vam llevar a una estampa curiosa: el monument a Jacint Verdaguer completament cobert amb una gran lona blanca. Una imatge insòlita, motivada per les obres que s’estan fent a la Diagonal, que inevitablement ens evoca les famoses instal·lacions de Christo. L’artista, mort el maig de l’any passat, va projectar una intervenció mai realitzada a la ciutat de Barcelona: empaquetar el monument a Colom.
El monument a Verdaguer tapat amb una lona protectora durant les obres d’un col·lector que s’estan fent a l’avinguda Diagonal (clica per ampliar).
L’home que volia empaquetar Colom
Christo Javacheff va néixer a Bulgària el 1935. Amb la seva dona Jeanne Claude va formar una parella artística que es va fer cèlebre per les seves intervencions d’art monumental a l’aire lliure. Especialment, empaquetant edificis i monuments, com el Reichstag de Berlín.
Cartell de l’exposició de Christo a Ciento el 1975.
L’octubre de 1975 Christo va exposar per primera vegada a Barcelona. Una mostra de dibuixos i fotografies a la desapareguda Galeria Ciento. Va ser aleshores quan va néixer la idea de cobrir amb una tela el monument a Colom.
En aquella època l’artista ja havia realitzat accions similars en monuments i edificis públics, com el museu Kunsthalle de Berna, l’estàtua de Vittorio Emanuele II de Milà o la muralla romana de Roma.
Wrapped monument to Cristobal Colon, esbós del projecte realitzat per Christo el 1976.
La proposta va trobar el suport del Cercle Artístic de Sant Lluc, el Foment de les Arts Decoratives, el Reial Cercle Artístic i els col·legis d’Aparelladors i d’Arquitectes. El setembre de 1976 els presidents d’aquestes institucions van adreçar una sol·licitud conjunta a l’Ajuntament demanant permís per tal que Christo pogués embolcallar l’estàtua de Colom.
Volien aprofitar la visita que l’artista ja tenia prevista a la ciutat, el novembre d’aquell any, i que coincidia amb la celebració de la primera edició de la mostra Expoarte al recinte firal de Montjuïc.
Però l’Ajuntament va denegar la petició. L’alcalde Joaquim Viola considerava que el públic barceloní no entendria aquella obra. De fet, les dificultats per obtenir permisos van ser una constant en la carrera de Christo. Poc després d’aquella negativa, Madrid també va rebutjar el folrat de la Puerta de Alcalá.
Embolicant la Galeria Joan Prats
Finalment el retorn de Christo a Barcelona no va ser el novembre de 1976, sinó uns mesos més tard. Ho va fer amb una exposició doble, inaugurada el 13 de gener de 1977 a les galeries Trece i Joan Prats, ambdues a la rambla de Catalunya.
Cartell de doble exposició de Christo a les galeries Joan Prats i Trece, el gener de 1977.
A la desapareguda Galeria Trece (rambla Catalunya, 49) l’artista va exhibir els dibuixos, collages i fotomuntatges del projecte frustrat per embolicar Colom. A l’altra banda del carrer, a la Galeria Joan Prats (rambla Catalunya, 54), en va fer una demostració a petita escala, empaquetant el terra i el mobiliari de la sala.
Al no poder embalar Colom, Christo es va conformar amb una intervenció de menor escala a Barcelona, empaquetant la Galeria Joan Prats el 1977 (Font: Galeria Joan Prats)
A la premsa els cronistes com Sempronio, Lluís Permanyer o Ferran Monegal (aleshores redactor de la secció local de La Vanguardia) van rebre el projecte amb escepticisme i una certa sornegueria. Aquella reacció poc favorable semblava avalar els recels de les autoritats municipals.
Crònica publicada a La Vanguardia l’endemà de la inauguració de l’exposició de Christo a la galeria Joan Prats.
Christo va mantenir el contacte amb Barcelona gràcies a la seva amistat amb Joan de Muga, director de la Galeria Joan Prats, on tornaria a exposar en diverses ocasions, la darrera el 2008.
Un projecte frustrat
L’any 1982 Christo i Jeanne-Claude van fer un segon intent d’embolicar Colom. Però novament no van aconseguir el permís de l’Ajuntament, aleshores amb Narcís Serra al capdavant.
Christo al seu estudi de Nova York el 1984 (Crèdits: Wolfgang Volz © The Estate of Christo V. Javacheff)
La negativa del consistori va canviar amb el relleu a l’alcaldia. A Christo li feien festes des de Madrid —Tierno Galván li oferia la Puerta de Alcalá— i això possiblement va esperonar el nou alcalde, Pasqual Maragall, que el 1984 va contactar amb l’artista per oferir-li la possibilitat de dur a terme el projecte.
El març d’aquell any l’Avui informava que l’Ajuntament ja havia enviat a Christo els plànols del monument. Al juny l’artista va tornar a Barcelona i es va reunir amb tècnics municipals per començar a treballar en la instal·lació.
Jeanne-Claude va avançar alguns detalls, com que la cobertura duraria tres o quatre dies i que es faria amb lona de color rosa-pols, «en consonància amb les pedres de la ciutat». Com era habitual, els artistes assumien el cost de la intervenció, estimada en uns cinquanta milions de pessetes.
Collage signat per Christo el 1984 (Crèdits: André Grossman © The Estate of Christo V. Javacheff)
Daniel Giralt-Miracle, aleshores cap dels serveis d’Arts Plàstiques de la Generalitat, fins i tot va posar una data: les festes de Sant Joan de 1985. Es volia fer coincidir amb la inauguració del Moll de la Fusta, prevista per aquell dia.
Tot semblava, doncs, encaminat. El mateix Christo assegurava públicament que, malgrat que havien passat deu anys, el seu interès per embolicar el monument de Colom seguia ben viu.
Però la realitat era una altra. La parella ja estava immersa en un nou projecte: empaquetar el Pont Neuf de París. Ni Christo ni Jean Claude van tornar a Barcelona al setembre, com estava previst. Poc després van comunicar per telegrama a Maragall que abandonaven el projecte. Barcelona «ja no era als seus cors».
Leave a Reply