El passat cap de setmana l’Ajuntament de Barcelona retirava l’escut d’armes de Joan Carles I de l’obelisc de la plaça del Cinc Oros. Aquesta era l’última referència al monarca emèrit que quedava a la plaça que havia dut el seu nom. De tots els escuts borbònics que sobreviuen a la ciutat, possiblement el més singular de tots és del Palau del Parlament de Catalunya.
Si us fixeu en l’escut que presideix la façana de l’edifici, hi podeu veure, al capdamunt, una corona reial, que forma part d’un blasó d’armes de Felip V, avui tapat, parcialment, per les quatre barres del senyal de la Generalitat.
La Ciutadella
La construcció de la Ciutadella va ser una de les conseqüències de victòria de Felip V a la Guerra de Successió. El recinte fortificat, destinat a controlar la ciutat, es va començar a construir el 1715, segons un projecte de l’enginyer militar Prosper Van Verboom.
Al llarg del segle XIX l’Ajuntament va intentar en diverses ocasions que la fortalesa fos enderrocada. Però no va ser fins després de la Revolució de 1868 que l’Estat va cedir finalment la Ciutadella a la ciutat, a canvi de transformar-la en un parc públic. Més endavant es decidiria ubicar-hi els pavellons de l’Exposició Universal, celebrada el 1888.
Només tres edificis de l’antic recinte militar van sobreviure als enderrocs: la capella, el palau del governador i l’arsenal, que és el més antic del tres. Va ser acabat per Verboom el 1727. L’arsenal va ser també l’últim edifici que van abandonar els militars. No el van lliurar a l’Ajuntament fins al setembre de 1888.
El 1889 el consistori va aprovar la transformació de l’arsenal en el nou palau reial. Els monarques no tenien residència oficial a Barcelona des de 1875, quan un incendi havia destruït l’històric palau reial, situat a pla de Palau. De fet, durant l’Exposició de 1888 la reina regent Maria Cristina i el rei Alfons XIII van dormir a l’Ajuntament.
El setembre de 1889 van començar les obres, dirigides per l’arquitecte municipal, Pere Falqués. Va ser en aquesta intervenció quan es va col·locar a la façana del futur palau l’escut d’armes de Felip V, fet amb pedra de Montjuïc. La ubicació original del blasó era una de les entrades de la Ciutadella, l’anomenada porta del Socors, que connectava el recinte amb el fortí de Don Carlos, que era a la platja.
De Palau Reial a Parlament
Finalment, la reina regent Maria Cristina va rebutjar la cessió del palau i l’Ajuntament va decidir convertir-lo en Museu Municipal d’Art. Les obres, a càrrec del mateix Pere Falqués, es van completar el 1915.
El 1932, després de la proclamació de la República, l’Ajuntament de Barcelona va cedir l’edifici com a seu del nou Parlament de Catalunya, moment en què es va decidir canviar l’escut de Felip V pel de Catalunya.
L’opció més econòmica va ser cobrir l’escut borbònic amb una placa de guix de la senyera. Amb aquesta solució, que s’atribueix a l’aleshores conseller Josep Tarradellas, es tapava la part central del blasó, però es deixava al descobert la decoració del voltant, com els lleons, els canons i la corona reial.
Aquest escut va tenir una vida efímera. Després de la Guerra Civil els franquistes van recuperar l’emblema felipista original, al mateix temps que l’edifici tornava a tenir ús militar. Posteriorment va acollir el Museu d’Art Modern fins al final de la Dictadura, quan l’arsenal va ser recuperat com a seu parlamentària.
L’any 2012, coincidint amb el 80è aniversari de la recuperació del Parlament, es va decidir amagar novament l’escut borbònic. En aquesta ocasió, en tractar-se d’un element catalogat —tot l’edifici està declarat bé cultural d’interès nacional— es va optar per l’anomenada “solució Macià”: mantenir l’escut de pedra, tapant-lo amb la senyera, tal com s’havia ja s’havia fet durant la República.
L’escultor Jaume Cases va realitzar el senyal de la Generalitat amb que es va cobrir la part central del l’escut monàrquic, deixant-ne al descobert la corona de pedra.
Així, encara que sembli paradoxal, la corona Felip V, el rei absolutista que va fulminar les institucions polítiques catalanes amb el Decret de Nova Planta, presideix el Parlament de Catalunya.
